Ildefonso Díez de Rivera i Muro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ildefonso Díez de Rivera i Muro
Ildefonso Diez de Rivera.jpg
Retrat d'Ildefonso Díez de Rivera, per José María Galván
Ministre de Guerra
Escudo de España 1874-1931.svg
27 de setembre de 1835 – 27 d'abril de 1836
President Miguel Ricardo de Álava

27 de febrer de 1837 – 29 de setembre de 1837
President José María Calatrava
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg
27 d'abril de 1836 – 15 de maig de 1836
President Miguel Ricardo de Álava

17 de juny de 1842 – 9 de maig de 1843
President Miguel Ricardo de Álava
Dades biogràfiques
Naixement 24 de gener de 1777
Granada (Andalusia)
Mort 26 de gener de 1846(1846-01-26) (als 69 anys)
València
Religió Square compasses.svg Francmaçoneria
Ocupació Militar i polític

Ildefonso Díez de Rivera i Muro (Granada, 24 de gener de 1777 - València, 26 de gener de 1846) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va participar com a oficial d'artilleria en les guerres napoleòniques i especialment en la Guerra del Francès, destacant-se en la batalla de Trafalgar i en el setge d'Olivença. En acabar la guerra era tinent coronel i el 1815 fou nomenat comandant militar del districte de València. Entre 1814 i 1820 fou membre de la Lògia Maçònica Valenciana.[1] En 1819 va ser capturat per ordre del general Francisco Javier de Elío per participar juntament amb els Beltrán de Lis en el fracassat pronunciament de Vidal, però arran del pronunciament de Rafael de Riego en 1820 va ser alliberat i nomenat capità general de València per aclamació popular.[2]

Era capità general de Mallorca quan el 1823 el duc d'Angulema va dirigir l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que penetraren a Espanya i va restaurar l'absolutisme al país. Díez de Rivera va rebre ordres d'abandonar les illes, i aquest mateix any, en previsió de possibles represàlies, va marxar a l'exili a Bèlgica, on va romandre fins a 1834.[2]

Al seu retorn a Espanya va ser nomenat mariscal de camp i escollit diputat per València a les eleccions després de la proclamació de l'Estatut Reial de 1834 i a les de 1836, i per Granada en 1836,[3] senador per Granada en 1837, 1841 i 1842, president del Senat entre 1841 i 1842[4] , dos cops ministre de guerra i dos més d'estat als gabinets dels presidents Juan Álvarez Mendizábal i José María Calatrava.[5] Es retirà de la política el 1843 després de la caiguda de Baldomero Espartero, del que en fou amic personal.[6]

Pel seu matrimoni amb Pascuala Valeriola Ortiz de Almodóvar rebé el títol nobiliari de comte d'Almodóvar,[7] amb un important patrimoni a Callosa de Segura, Oriola, Alacant i Múrcia[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ildefonso Díez de Rivera i Muro Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio de Posada Rubín de Celis
President de l'Estamento de Procuradores
Escudo de España 1874-1931.svg

24 de juliol de 1834- 24 de maig de 1835
Succeït per:
Francisco Javier de Istúriz
Precedit per:
Mariano Quirós Brihuega
Francisco Javier Rodríguez Vera
Ministre de Guerra
Escudo de España 1874-1931.svg

(abril-maig) 1836
(febrer-setembre) 1837
Succeït per:
José Ramón Rodil y Campillo
Baldomero Espartero
Precedit per:
Juan Álvarez Mendizábal
Antonio González y González
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

(abril-maig) 1836
1842-1843
Succeït per:
Francisco Javier de Istúriz
Manuel María de Aguilar y Puerta
Precedit per:
José María Moscoso de Altamira Quiroga
President del Senat d'Espanya
Coat of Arms of the Senate of Spain.svg

1840- 1842
Succeït per:
Álvaro Gómez Becerra