Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz
Biografia
Naixement31 desembre 1745 Modifica el valor a Wikidata
Benasc (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1821 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
15 octubre 1808 – 6 febrer 1810
← Gonzalo O'Farrill y HerreraFrancisco de Eguía y López de Letona →
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1799 – 1799
← Agustín de Lancaster y AracielDomingo Izquierdo →
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de València
1798 – 1799
← Joaquín de Fonsdeviela y Ondeano (en) TradueixNicolás Antonio Arredondo y Pelegrín →
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de Mallorca
6 abril 1797 – 2 abril 1798
← Valentín de Legallois GrimarestGregorio García de la Cuesta → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz (Benasc, 31 de desembre de 1745 València, 14 de febrer de 1821) va ser un militar, polític i il·lustrat espanyol.[1][2]

La seva carrera militar[modifica]

Va ingressar en l'exèrcit com a cadet en 1766. Va ser ajudant de camp del comte d'Aranda, qui li va fer participar en l'expulsió dels jesuïtes en 1767. Va participar en diferents accions militars, com Alger (1775), ultramar (1776) i Guerra contra la Convenció (1793-1795). Des de 1795 va ocupar els càrrecs de governador militar de Lleida, capità general de Mallorca i governador militar de València i del Principat de Catalunya, fins que en 1799 va ser cridat per Carles IV per ocupar el ministeri de la guerra.

La seva carrera política[modifica]

La seva enemistat amb Godoy li va implicar ser destituït en 1801. Els successos del 2 de maig de 1808 en Madrid el van sorprendre a Saragossa, on malgrat no acceptar la capitania general d'Aragó, va participar activament en la defensa de la ciutat durant el primer setge francès.

Després del primer setge, va ser cridat per la Junta Suprema Central per ocupar de nou el ministeri de la guerra, fins que es va dissoldre la junta en 1811. En aquest moment, afligit de certa malaltia, va passar a Mallorca per intentar guarir-se, i d'aquí a València, on va morir.

Altres dades de la seva vida[modifica]

Va pertànyer a la Reial Societat Econòmica Aragonesa d'Amics del País, en la qual va participar activament. Va ser el principal artífex de la construcció de l'actual recinte dels Banys de Benasc, amb finançament de la seva amiga la Duquessa d'Alba. Per la seva trajectòria militar va rebre diverses condecoracions al llarg de la seva vida.

Referències[modifica]

  1. Benasque: El Brigadier Francisco Javier Cornel y Ferraz Arxivat 2018-06-30 a Wayback Machine., diariodelaltoaragon.es
  2. Antonio Cornel Ferraz, Real Academia de la Historia

Bibliografia[modifica]

  • Tambo Moros, J. y Martínez Tirao, A. J.; "Antonio Cornel y Ferraz. Ilustrado, militar y político". Zaragoza, 2010.