Benito Ramón de la Hermida Maldonado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBenito Ramón de la Hermida Maldonado

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Benito Ramón de la Hermida Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1736 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1814 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid
  Ministre de Gràcia i Justícia
15 d'octubre de 1808 – 6 de febrer de 1810
  President del Congrés dels Diputats
1 de setembre de 1810 – 24 de setembre de 1810
← Nou càrrec
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Justícia
15 octubre 1808 – 6 febrer 1810
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

Benito Ramón Hermida y Porras Bermúdez Maldonado, també conegut com a Benito Ramón de la Hermida, (1 d'octubre de 1736 a Santiago de Compostel·la (Regne de Galícia); 1 de febrer de 1814 en Madrid), President interí i primer president de les Corts de Cadis des del 24 de setembre de 1810 fins a 24 de setembre de 1810.[1] Conseller del Rei, Ministre de Gracia i Justícia des del 15 d'octubre de 1808 a 6 de febrer de 1810.[2]

Biografia[modifica]

Estudia batxiller en lleis i cànons en la Universitat de Santiago.[3] En 1760 és designat Jutge d'Impremtes del Regne de Galícia. L'any de la invasió francesa (1808) ocupava el lloc de Regent de l'Audiència de Sevilla i la Junta Suprema Central el nomena el 15 d'octubre secretari de Despatx de Gracia i Justícia, càrrec que exerceix fins al 6 de febrer de 1810. Durant la seva estada a Sevilla acudia junta a Jovellanos, Garay, Quintana etc. a les tertúlies que lord Holland organitzava en el palau de Propietarias amb l'objectiu que es convoquessin Corts. Hermida formava part del grup il·lustrat que aspirava a crear reformes sense apartar-se de l'Antic Règim.[4][5]

Després d'aquest període és diputat per Galícia a les Corts de Cadis on postula la supressió de la tortura però, no obstant això, el manteniment del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició.[6]

Corts de Cadis[modifica]

Escollit diputat propietari pel procediment per a les províncies lliures dels francesos en representació del Regne de Galícia pel districte de Santiago.[7] Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols va ser escollit el primer president de les Corts en la sessió inaugural que es va celebrar a Isla de León el 24 de setembre de 1810, obtenint cinquanta vots davant dels quaranta-cinc de Benito Ramón de la Hermida, llavors president provisional.

Obres[modifica]

  • Pensamientos militares de un paisano (Sevilla, 1808)
  • Observaciones encaminadas a desengañar e instruir a los diputados de las Cortes extraordinarias (1812)
  • Último recurso de la nación española para conservar su existencia política, deducido de la historia de nuestras regencias (Santiago, 1813)
  • El paraíso perdido, traducció de John Milton (Madrid, 1814).

Referències[modifica]

  1. ↑ Biografia com a president al web del Congrés dels Diputats
  2. ↑ BOE 21/10/1808.
  3. ↑ «Cádiz 2012, biografías:». Arxivat de l'original el 2015-04-27. [Consulta: 15 juliol 2017].
  4. ↑ 1808 – Benito Ramón Hermida Maldonado, al bloc edsombra.com
  5. ↑ Los gallegos de ´La Pepa´, laopinioncoruna.es 19 de març de 2008
  6. ↑ Benito Ramón de la Hermida, Diccionario de Almería
  7. ↑ Índex Històric del Congrés dels Diputats
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benito_Ramón_de_la_Hermida_Maldonado&oldid=32868951»