Gabriel Siscar i Siscar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGabriel Siscar i Siscar
Gabriel Císcar y Císcar (Museo Naval de Madrid).jpg
Gabriel Siscar. (Museu Naval de Madrid)
Nom original Gabriel Ciscar y Ciscar
 Ministre de Marina
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
31 de gener de 1810 – 1 de novembre de 1810
Dades biogràfiques
Naixement 17 de maig de 1769
Oliva
Mort 12 d'agost de 1829 (60 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític
Batalles/guerres Guerra del Francès
Modifica dades a Wikidata

Gabriel Siscar i Siscar[1] (Oliva, Safor, 17 de maig de 1759Gibraltar, 12 d'agost de 1829) fou un mariner, polític i matemàtic valencià, germà del també mariner Francesc Siscar i Siscar i nebot de l'il·lustrat Gregori Maians i Siscar.

Començà a estudiar dret a la Universitat de València, però ho deixà el 1777 per a ingressar a l'Armada Espanyola com a guàrdia marina, participant a diverses campanyes a Alger i al setge de Gibraltar. El 1784 fou ascendit a tinent de fragata i el 1788 fou nomenat director i catedràtic de nàutica i de matemàtiques a l'Acadèmia de Guàrdies Marines de Cartagena. El 1792 fou ascendit a capità de fragata i el 1796 destinat a la fragata Soledad amb la que participà en la defensa de la rada de Toló. També va presidir la comissió espanyola que va col·laborar a París el 27 d'agost de 1798 en l'establiment de l'actual sistema mètric decimal. Al seu retorn fou ascendit a capità de navili i el 1805 ascendit a brigadier. El 1807 va rebre la Gran Creu de l'Orde de Carles III.[2]

Amb l'esclat de la Guerra del Francès formà part de la Junta de Defensa de Cartagena, qui el nomenà governador civil i militar de Cartagena (1809-1810), secretari d'estat i de marina a la Junta Suprema Central i membre de la Regència el 1810-1812 i el 1813-1814. El 1810 fou nomenat Ministre de Marina per les Corts de Cadis.

Per les seves simpaties liberals a l'arribada de Ferran VII el 14 de maig de 1814 fou arrestat i confinat primer a Múrcia i Cartagena i finalment a Oliva. Es va mantenir marginat fins a l'arribada del Trienni Liberal. Fou escollit diputat a les Corts Espanyoles el 1820-1821, ascendit a tinent general i nomenat membre de la regència provisional que el 1823 obligà al rei a passar de Sevilla a Cadis. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el restabliment de l'absolutisme fou condemnat a mort, però aconseguí fugir a Gibraltar, on va rebre suport econòmic del duc de Wellington.[3]

Obres[modifica]

  • Tratado de cosmografía (1796), reeditat sovint fins al 1860
  • Ensayos poéticos (1825)
  • Métodos para hallar las longitudes en el mar
  • Memoria de los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Siscar i Siscar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Gabriel Siscar i Siscar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.. Altres fonts el registren com Gabriel Ciscar i Ciscar
  2. Biografia
  3. Biografies de polítics valencians