Llorenç Barutell i Puigmarí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLlorenç Barutell i Puigmarí
Biografia
Naixement1595 Modifica el valor a Wikidata
Mort1658 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
la Seu d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Copríncep episcopal d'Andorra
té el rol: no oficial
febrer 1651 – 1659
← Pau DuranJuan Manuel de Espinosa → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócanonge, canceller Modifica el valor a Wikidata

Llorenç Barutell i Puigmarí (?, 1595 - la Seu d'Urgell, 1658) fou un clergue i polític català.[1] Com el seu company Pau Claris, era canonge de la catedral de la Seu d'Urgell.[2]

Ambdós van liderar l'oposició dels canonges de la Seu contra el seu bisbe, Pau Duran, partidari de la monarquia hispànica.[2] El 1640 era a Barcelona a on va participar en la Junta de Braços revolucionària que va independitzar Catalunya de la sobirania de Felip IV i va organitzar la resistència durant la Guerra dels Segadors. De fet era un dels participants de la seva Junta d'Hisenda.[1] Poc després fou un dels ostatges que la Diputació del General va enviar a París com a penyora catalana que garantia el compliment dels pactes fets amb el cardenal Richelieu. Com ambaixador de la Generalitat, va contribuir a les negociacions que culminaren amb el Pacte de la Péronne signat en presència de Lluís XIV. Les seves cartes amb Catalunya encara avui són fonamentals per l'estudi del conflicte.[1] Quan va tornar fou un dels col·laboradors de Pèire de Marca, home de confiança del cardenal Mazzarino i representant de facto de la monarquia francesa a Catalunya. Així fou nomenat canceller de la Reial Audiència el 1641, tribunal des del qual va reprimir amb duresa els canonges filipistes de la Seu Urgell.[1][2]

Molt de temps després, amb la retirada provocada per la guerra, va haver de refugiar-se als comtats de Rosselló i Cerdanya cap el 1652, esdevenint assessor de la nova governació francesa.[1] Aprofitant l'avinentesa de la mort de Pau Duran, durant l'ocupació francesa va exercir de bisbe d'Urgell (sense consagrar) i d'ardiaca de la Cerdanya, entre 1651 i 1659, a proposta del mateix Pèire de Marca.[1][2] Així doncs doncs, va ser el 33è copríncep d'Andorra.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 108, entrada: "Barutell i Puigmarí, Llorenç". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Llorenç Barutell i Puigmarí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Precedit per:
Pau Duran
Bisbe
Bisbe d'Urgell sense consagrar
Llista de bisbes d'Urgell

16511659
Succeït per:
Juan Manuel de Espinosa
Precedit per:
Pau Duran
Bisbe
Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

16511659
Succeït per:
Juan Manuel de Espinosa