Castell termenat
Castell termenat era una circumscripció territorial centrada en un castell.[1] No tots els castells disposaven de terme, sent un castell amb terme dels més importants del regne,[2] i podia contenir diverses parròquies, poblacions o estructures militars de rang inferior com domus, turris o quadres. Correspondria a l'equivalent a una baronia posterior.[3]
Els castells al segle X tenien funció defensiva contra els musulmans i contra altres nobles, no es podien aixecar sense permís del rei, i la seva ubicació era en llocs elevats i aïllats però de difícil defensa,[4] i a partir del segle XI per l'usatge castellani[5] molts castells passaren a ser administrats per nobles i cavallers, tant si fou per delegació de funcions o com si ho fou per una relació feudal, i a Catalunya, a partir de mitjans de segle XIII, regits per les commemoracions de Pere Albert, els castells més importants van començar a rebre un territori (terme), que havia d'estar limitat amb fites sobre el que el senyor o castlà tenia jurisdicció civil sobre els residents al seu terme, i a ells oferia protecció i refugi a canvi de la contribució al manteniment i defensa.[6] El senyor pel dret de recollida a canvi havia de defensar als habitants del terme, per a qui el castell feia de refugi natural en moments de perill, i als qui acollia amb els seus béns.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Turon, Pau. Castells medievals. Diputació de Girona, 2020, p. 8 (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN 978-84-15808-88-6.
- ↑ Bolós Masclans, Jordi «Els castells a l’edat mitjana». L'Erol, 96, 2008, pàg. 16-17 [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ Pons i Guri, Josep Maria. «Compendi sobre els drets dels castells termenats (segles XIII-XV)». A: Recull d'Estudis d'Història Jurídica Catalana, vol. III. Barcelona: Fundació Noguera, 1989, p. 342.
- ↑ Català i Roca, Pere. Els castells catalans, vol . 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1990, p. 72-73. ISBN 8423202909.
- ↑ Benito i Monclús, Pere «Pleitear contra el señor del castillo y bajo su jurisdicción. Resistencias de los campesinos catalanes frente a la servidumbre de las obras de castell termenat (siglos XIV-XV)» (en castellà). Studia historica. Historia medieval, núm. 30, 2012, p. 213-235. ISSN: 0213-2060.
- ↑ Ferran i Planas, Elisabet. El jurista Pere Albert i les "Commemoracions". Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 158s. ISBN 978-84-7283-829-1.
- ↑ castell termenat. GEC [Consulta: 5 setembre 2022].
Bibliografia complementària[modifica]
- Revista cultural QU4TREPINS pag. 14 de Palau-solità i Plegamans