Karl Friedrich Abel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Friedrich Abel
Abel Gainsborough 1777.jpg
Nom original Carl Friedrich Abel
Dades biogràfiques
Naixement 22 de desembre de 1723
Köthen
Mort 20 de juny de 1787 (63 anys)
Londres
Activitat professional
Ocupació Compositor i gambista
Moviment Música barroca
Instrument Viola d'arc
Dades familiars
Pare Christian Ferdinand Abel
Germans
Modifica dades a Wikidata

Karl Friedrich Abel (Köthen, 22 de desembre de 1723 - Londres, 20 de juny de 1787) va ser un compositor alemany dels inicis del Classicisme. Pot ser considerat com l'últim virtuós de la viola de gamba.

Biografia[modifica]

Abel va néixer a Köthen (actualment a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt) i era fill de Christian Ferdinand Abel, el viola de gamba i violoncel·lista principal en l'orquestra de la cort de Johann Sebastian Bach. No hi ha cap prova de què estudiés a la Leipzig Thomasschule, però va ser recomanat per Bach perquè el 1748 entrés a l'orquestra de la cort amb Johann Adolph Hasse a Dresden, on hi estigué durant 10 anys.

El 1759 marxà a Anglaterra, i es convertí en el músic de cambra de la Reina Charlotte. Donava concerts de les seves pròpies composicions a Londres, i interpretava diversos instruments, un dels quals era el pentacord. El 1764 o 1765 es va associar amb Johann Christian Bach, fill de Johann Sebastian Bach, per a fundar els famosos Concerts Bach-Abel. Morí a Londres el 1787.

Obres[modifica]

Una de les obres més conegudes d'Abel ho va ser a causa d'una mala atribució. Durant el segle XIX, el manuscrit d'una simfonia de la mà de Wolfgang Amadeus Mozart, era classificada com la seva Simfonia núm. 3 en mi bemoll, K. 18, i així apareixia publicada en la primera edició integral de les obres de Mozart per Breitkopf & Härtel. Més tard, es va descobrir que aquesta simfonia era de fet una obra d'Abel, copiada pel jove Mozart, evidentment amb propòsits d'estudi, mentre estava de visita a Londres el 1764. Més tard es publicà com una de les Sis Simfonies op. 7 d'Abel.

Segons número d'opus[modifica]

  • op 1: 6 obertures o simfonies
  • op 2: 6 sonates per a violí (o toca la flauta) i baix continu
  • op 3: 6 sonates en trio per a 2 violins i baix continu
  • op 4: 6 obertures
  • op 5: 6 obertures o simfonies
  • op 5: 6 sonates per a clavecí i violí (o toca la flauta) i violoncel (ad libitum)
  • op 6: 6 sonates per a flauta travessera i baixa continu
  • op 6: 6 concerts per a flauta travessera i orquestra
  • op 7: 6 simfonies
  • op 8: 6 quartets a corda
  • op 9: 6 sonates per a violí, violoncel i baix continu
  • op 10: 6 simfonies
  • op 11: 6 concerts per a teclat i orquestra
  • op 12: 6 quartets per a flauta travessera i corda
  • op 13: 6 sonates per a violí i piano
  • op 14: 6 obertures (?)
  • op 15: 6 quartets a cordes
  • op 16: 4 trios per a 2 flautes travessera i baixa continu
  • op 17: 6 simfonies
  • op 18: 6 sonates per a violí i piano

Sense número d'opus[modifica]

Té altres obres sense número d'opus, entre les quals cal destacar:

  • un concert per a violí
  • un concert per a violoncel
  • sonates per a una o dues violes de gamba i teclat
  • sonates per a viola de gamba sola
  • diverses peces per a viola de gamba
  • 6 sonates per a teclat obligat i oboè.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Friedrich Abel Modifica l'enllaç a Wikidata