La major

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La major
A Major key signature.png
Tonalitat relativa Fa sostingut menor
Tonalitat paral·lela La menor
Notes
la, si, do#, re, mi, fa#, sol#, la

La major (també LaM en la notació europea i A en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota la. Així, la seva escala està constituïda per les notes la, si, do#, re, mi, fa# i sol#. La seva armadura té tres sostinguts (do, fa, sol). El seu relatiu menor és la tonalitat de fa sostingut menor, i la tonalitat homònima és la menor.

Escala de La major

Si bé no és tan rara en la literatura simfònica com ho són altres tonalitats amb més sostinguts, els exemples de simfonies en la major no són tan nombrosos com les que estan en re major o sol major. La Simfonia núm. 7 de Beethoven, la Simfonia núm. 6 de Bruckner i la Simfonia núm. 4 de Mendelssohn gairebé completen la llista de les principals simfonies en aquesta tonalitat durant el romanticisme. Tant el Concert per a clarinet com el Quintet per a clarinet de Mozart) estan en la major. En la música de cambra, es troben més sovint exemples d'obres escrites en aquesta tonalitat. Tant Brahms com César Franck van escriure sonates per a violí en la major.

D'acord amb Schubart, la major és una tonalitat convenient per a descriure "declaracions d'amor innocent, ... l'esperança de veure l'estimat novament després de sortir, l'alegria juvenil i la fe en Déu." En sinestèsia és utilitzada per representar el color verd.

Obres de música clàssica[modifica | modifica el codi]

Cançons pop[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La major Modifica l'enllaç a Wikidata