Do menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Do menor
Tonalitat relativaMi♭ major
Tonalitat paral·lelaDo major
Notes
do, re, mi♭, fa, sol, la♭, si♭, do

Do menor (també dom en la notació europea i Cm en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi♭, fa, sol, la♭ i si♭. La seva armadura té tres bemolls; en el cas de les escales menors melòdica i harmònica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major és la tonalitat de mi♭ major, i la tonalitat homònima és do major.

En el barroc, la música en do menor s'escrivia usualment amb una armadura de dos bemolls, i algunes edicions modernes d'aquell repertori ho fan així. Això era conseqüència del fet que encara persistia l'ambigüitat entre la tonalitat i els modes antics. En aquest cas la tonalitat de do menor, sense el la bemoll, funcionava com el do menor dòric.

Dels dos concerts per a piano que Mozart va escriure en menor, un d'ells està en do menor, el núm. 24, K 491. Do menor ha anat associada amb el caràcter heroic des del temps de Beethoven, i un exemple destacat n'és la seva Simfonia núm. 5. El fet que la Simfonia núm. 1 de Brahms estigués en do menor va contribuir a fer que se la denominés la "desena de Beethoven". Tres de les nous simfonies d'Anton Bruckner estan en do menor.

Exemples de composicions en l'escala menor[modifica]

Composicions clàssiques[modifica]

Cançons[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Do menor