La finta giardiniera
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibretista | Giuseppe Petrosellini |
| Llengua | italià |
| Creació | 1773 |
| Data de publicació | segle XVIII |
| Gènere | Opera buffa |
| Parts | tres |
| Catalogació | Catàleg Köchel (1a edició) 196 |
| Part de | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
| Lloc de la narració | Itàlia |
| Època d'ambientació | segle XVIII |
| Personatges | Cavalier Ramiro (en)  , Marchioness Violante Onesti (Sandrina) (en) , Contino Belfiore (en) , Arminda (en) , Don Anchise (en) , Serpetta (en) i Roberto (Nardo) (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 13 de gener de 1775 |
| Escenari | Salvatortheater de Múnic, |
   | |
La finta giardiniera, (Catàleg Köchel K. 196), és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret probable de Giuseppe Petrosellini[1] (altres fonts l'atribueixen a Marco Coltellini), basat en un text de Ranieri de' Calzabigi. S'estrenà al Salvatortheater de Múnic el 13 de gener de 1775.[2] Hi ha un debat sobre l'autoria del llibret, escrit per a l'òpera d'Anfossi l'any anterior. Sovint s'atribueix a Calzabigi, però alguns musicòlegs ara l'atribueixen a Giuseppe Petrosellini, encara que novament es qüestiona si és a l'estil d'aquest últim.[3]
L'ostracisme del trienni 1774-1777 a Salzburg, ple d'encàrrecs de música d'església per a la capella i de música galant per a l'aristocràcia local, fou trencat tan sols per la breu estada del 1775 a Múnic amb motiu de l'estrena de l'opera buffa La finta giardiniera.
Rols
[modifica]| Rol | Tipus veu | Primer casting, 13 gener 1775 Conductor: Johann Nepomuk Cröner |
|---|---|---|
| Don Anchise, el Podestà (alcalde) de Lagonero, enamorat de Sandrina |
tenor | Augustin Sutor |
| Marchioness Violante Onesti (Sandrina), disfressat de jardiner |
soprano | Rosa Manservisi |
| Arminda, neboda de Don Anchise, promesa amb Belfiore, antigament enamorada de Ramiro | soprano | Signora Sutor |
| Contino Belfiore, promès amb Arminda | tenor | Giovanni Valesi |
| Cavalier Ramiro, El pretendent rebutjat d'Arminda | soprano castrat | Tommaso Consoli |
| Serpetta, el servent del Podestà, enamorat del Podestà | soprano | Teresina Manservisi |
| Roberto (Nardo), El criat de Violante, disfressat de jardiner |
baix | Giovanni Rossi |
Síntesi argumental
[modifica]L'acció té lloc en les possessions camperoles del podestà (batlle) Don Anchise a Lago Nero, localitat italiana propera a la ciutat de Milà. Època: mitjan del segle xviii. La breu obertura, que dura amb prou feines cinc minuts, comença amb un allegro molto, seguit d'un andantino grazioso i un finale, els temes dels quals no tenen res a veure amb la resta de la partitura.[1]
Acte 1
[modifica]Un jardí amb una àmplia escala que porta a la casa del Podestà.
El podestà, el Cavalier Ramiro i la Serpetta baixen per l'escala mentre Sandrina i Nardo treballen al jardí. Junts lloen el dia preciós, però llur felicitat és fingida («Che lieto giorno»). Sandrina és desgraciada perquè don Anchise, el podestà, n'està enamorat. Nardo és frustrat per Serpetta, que se'n burla però nega a respondre als seus afectes. Ramiro és amarg després de ser rebutjat per Arminda i, com que ha posat la seva pròpia gorra al podestà, Serpetta s'enfada amb Sandrina. El podestà intenta consolar Ramiro, però a Ramiro no se li acudeix més que Arminda («Se l'augellin sen fugge»). Quan es queden sols, Don Anchise professa el seu amor a Sandrina («Dentro il mio petto»). Sandrina rebutja els seus avenços tan educadament com sigui possible i, quan Serpetta interromp rudament, la fa escapar.
Arriba el promès d'Arminda, el comte Belfiore, i la seva bellesa l'espanta («Che beltà»). Arminda s'apressa a fer-li saber que és algú amb qui cal tenir en compte («Si promette facilmente»), però el comte no es dissuadeix. Aleshores, el comte presumeix dels seus fets i ascendència al podestà, traçant el seu arbre genealògic fins a Escipió, Cató i Marc Aureli («Da Scirocco»). Don Anchise respon amb una barreja de admiració i escepticisme, sense importar-li qui és aquest bufó de comte sempre que es casi amb la seva neboda.
Al jardí, Arminda veu la Sandrina i esmenta casualment el seu compromís amb Belfiore. Sorpresa, Sandrina es desmaia. Quan arriba el comte, Arminda el deixa per vetllar per la Sandrina i se'n va a cercar les seves sals oloroses. Belfiore es sorprèn al descobrir que la noia del jardiner no és altra que la seva Violante perduda (Finale: «Numi! Che incanto è questo?»). L'Arminda torna i es sorprèn de trobar-se cara a cara amb Ramiro. Sandrina es desperta, mirant directament als ulls de Belfiore. El podestà entra i demana una explicació, però ningú sap ben bé què dir. Sandrina vacil·la però decideix no revelar-se com a Violante, mentre que Arminda sospita que és enganyada. El podestà culpa de tot Serpetta, que al seu torn culpa Sandrina, i Ramiro només és segur del fet que Arminda encara no l'estima.
Acte 2
[modifica]Una sala a la casa del Podestà.
Ramiro descobreix Arminda i li retreu la seva inconstància. Quan ella es nega a escoltar, ell se'n va, però no abans de prometre venjar-se del seu rival. Belfiore entra en una certa angoixa, murmurant que no ha tingut pau des que va trobar Sandrina. Arminda escolta i s'hi enfronta, després se'n va («Vorrei punirti indegno»). Sandrina es troba amb Belfiore i gairebé es traeix com a Violante quan li pregunta per què la va apunyalar i la va abandonar. Belfiore és sorprès per aquest esclat i torna a ser segur que ha trobat el seu amor, però Sandrina reconstrueix ràpidament la seva disfressa. Explica que ella no és Violante, però que eren les paraules moribundes de la marquesa. No obstant això, Belfiore està encantat, ja que «Sandrina» té la cara de Violante, i comença a fer-li serenata («Care pupille»). El podestà els interromp, i després de prendre per error la mà del podestà en lloc de la Sandrina, Belfiore es retira avergonyit.
Sol amb Sandrina, el podestà torna a intentar seduir-la. Ramiro interromp, arribant de Milà amb la notícia que el comte Belfiore és cercat per l'assassinat de la marquesa Violante Onesti. Don Anchise convoca Belfiore per a un interrogatori i el comte, totalment desconcertat, s'implica. Sandrina diu que és Violante i el procediment es trenca en confusió. El comte s'acosta a Sandrina però ella torna a negar-lo. Afirma haver pretès ser la marquesa per salvar-lo, i surt. Serpetta arriba moments després per dir al podestà, en Nardo i en Ramiro que Sandrina ha fugit, quan de fet va ser segrestada per Arminda i Serpetta. El podestà organitza de seguida un grup de recerca.
Un lloc muntanyós i desert.
Abandonada al desert, Sandrina gairebé s'espanta del seu enginy («Crudeli, fermate!»). Aviat arriben petits grups de cerca composts pel Comte i Nardo, Arminda, Serpetta i el Podestà (Finale: «Fra quest'ombra»). A la foscor, el podestà confon Arminda amb Sandrina i ella ell amb el Comte, mentre que el Comte creu que Serpetta és Sandrina i ella el pren per podestà. Nardo reïx trobar Sandrina seguint la seva veu, i llavors apareix Ramiro amb lacais i torxes. Quan les parelles avergonyides i desajustades se separen, Belfiore i Sandrina es troben i perden el sentit. Es veuen a si mateixos com els déus grecs Medusa i Alcides, i els espectadors astorats com a nimfes del bosc. Obligats del seu entorn, els dos comencen a ballar.
Acte 3
[modifica]El pati.
Encara creient que són déus de la Grècia clàssica, Sandrina i Belfiore persegueixen Nardo fins que ell els distreu assenyalant el cel («Mirate che contrasto»). Estan encantats i en Nardo escapa. Sandrina i Belfiore marxen, i Arminda i Ramiro entren amb un Don Anchise atordit. Arminda demana permís a son oncle per casar-se amb el comte, i Ramiro demana que el podestà ordeni a Arminda que es casi amb ell. Don Anchise es confon i els diu que tots dos facin el que vulguin, sempre que el deixin sol («Mio Padrone, io dir volevo»). Després de menysprear els afectes de Ramiro una vegada més, Arminda se'n va. Sol, Ramiro jura furiós que no n'estimarà mai un altre i que morirà en la misèria, lluny d'Arminda («Va pure ad altri in braccio»).
Un jardí.
Ja no delirants, el comte i Sandrina es desperten després d'haver dormit a una distància discreta l'un de l'altre («Dove mai son?»). Belfiore fa una apel·lació final, a la qual Sandrina admet que és Violante però afirma que ja no l'estima. El comte és trist però accepta deixar-la. Comencen a separar-se, però trontollen en qüestió de minuts i cauen els uns als braços («Tu mi lasci?»). Arminda torna a Ramiro, i Serpetta deixa pas al vestit d'en Nardo. Quedat sol, el podestà accepta filosòficament el seu destí. Potser, diu, trobarà una altra Sandrina (Finale: «Viva pur la giardiniera»).
La Giardiniera d'Anfossi
[modifica]- Una altra òpera amb el mateix nom va ser composta l'any 1774 per Pasquale Anfossi.
Àries
[modifica]Les àries de l'òpera inclouen[4]
|
|
|
Enregistraments
[modifica]en Italià
[modifica]- 1980 – Leopold Hager dirigida al Salzburg Mozarteum Orchestra, amb Julia Conwell (Sandrina), Ezio di Cesare (Podesta), Brigitte Fassbaender (Don Ramiro), Jutta-Renate Ihloff (Serpetta), Barry McDaniel (Nardo), Thomas Moser (Il Contino Belfiore) i Lilian Sukis (Arminda). Emès originalment a 4-LP set as DG 2740 234, Emès originalment amb 3 CD in Philips Complete Mozart Edition in 1991 as 422 533-2 PME3
- 1991 – Nikolaus Harnoncourt dirigint el Concentus Musicus Wien, amb Monica Bacelli (Don Ramiro), Edita Gruberová (Sandrina), Uwe Heilmann (Il Contino Belfiore), Charlotte Margiono (Arminda), Thomas Moser (Podesta), Anton Scharinger (Nardo) i Dawn Upshaw (Serpetta). Teldec 9031-72309-2 (3 CD)
- 2012 – René Jacobs dirigint la Freiburger Barockorchester, amb Nicolas Rivenq (Podesta), Sophie Karthäuser (Sandrina (Violante)), Alex Penda (Arminda), Jeremy Ovenden (Contino Belfiore), Marie-Claude Chappuis (Ramiro), Sunhae Im (Serpette) and Michael Nagy (Roberto (Nardo)). 3 CD Harmonia Mundi (HMC 902126.28)
- 2014 – DVD (2 discs). Producció de l'Opéra de Lille. Emmanuelle Haïm dirigint Le Concert d'Astrée, amb Marie-Caude Chappui (Don Ramiro), Erin Morley (Sandrina), Enea Scala (Il Contino Belfiore), Marie-Adeline Henry (Arminda), Carlo Alemanno (Podesta), Nikolay Borchev (Nardo) and Maria Savastano (Serpetta). Erato 08256-461664-5-9.
Die Gärtnerin aus Liebe en alemany
[modifica]- 1972 – Hans Schmidt-Isserstedt conduint la Norddeutsche Radio Symphone Orchester, amb Ileana Cotrubaș (Serpetta), Helen Donath (Sandrina), Werner Hollweg (Graf Belfiore), Jessye Norman (Arminda), Hermann Prey (Nardo), Tatiana Troyanos (Don Ramiro) i Gerhard Unger (Podesta). Emès originalment a 3-LP set as Philips 6703 039, emès originalment amb 3 CD in Philips Complete Mozart Edition in 1991 as 422 534-2 PME3
- 2022 – Andrew Parrott conduint la Münchner Rundfunkorchester, amb Lydia Teuscher (Serpetta), Sandrine Piau (Sandrina), Julian Prégardien (Graf Belfiore), Susanne Bernhard (Arminda), Michael Kupfer-Radecky (Nardo), Olivia Vermeulen (Don Ramiro) i Wolfgang Ablinger-Sperrhacke (Podesta). Gravat en directe l'any 2022 a Múnic, que es va retransmetre a la BR-Klassik emissora de ràdio, i més tard es va publicar com a set de 2 CD al CPO etiqueta, en col·laboració amb BR-Klassik.
Referències
[modifica]- 1 2 Neue Mozart-Ausgabe, 2006, p. 1.
- ↑ Casaglia, Gherardo. «L'Almanacco di Gherardo Casaglia» (en italià).
- ↑ Rushton, Julian. «Finta giardiniera, La (ii)"». A: Grove Music Online (en anglès), 1992 [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Search» (en anglès). Operas, Arias, Composers, Singers. [Consulta: 27 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- La finta giardiniera Die verstellte Gärtnerin (Die Gärtnerin aus Liebe) (partitura) (en alemany i italià). Internationale Stiftung Mozarteum, 2006 (Neue Mozart-Ausgabe).
| Família |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vida | |||||||||
| Música |
| ||||||||
| Influències | |||||||||
Òperes de Wolfgang Amadeus Mozart | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
