Emmanuelle Haïm

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmmanuelle Haïm

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Emmanuelle Raymonde Suzanne Haim Modifica el valor a Wikidata
11 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra, clavicembalista, pianista clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsYvonne Lefébure, Jean-Claude Raynaud, Kenneth Gilbert i William Christie Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVirgin Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webleconcertdastree.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0372071 Spotify: 4JUj55lGkJf3yhYqSJo1dH Musicbrainz: c1fcdde9-4208-47c9-8929-f8c8432e108c Discogs: 960948 Allmusic: mn0001722355 Modifica el valor a Wikidata

Emmanuelle Haïm (pronunciació francesa: ​[ɛmanɥɛl aim]; París, 11 de maig de 1962) és una clavecinista i directora d'orquestra francesa, especialitzada en música antiga i música barroca.

Primers anys[modifica]

Haïm va créixer a París i a seva educació musical va començar ben aviat, després de la compra d'un piano per part del seu pare i de la visita a la seva família de Zoltán Kocsis quan tenia 8 anys.[1] Haïm estava interessada en la dansa de petita, però li van diagnosticar una desviació de columna vertebral als 10 anys que l'obligà a dur una cotilla del cos durant deu anys.

Haïm va passar 13 anys estudiant al Conservatoire Supérieur de Musique et de Danse de París, on va estudiar orgue amb André Isoir. Es va concentrar en el clavicèmbal, que va estudiar amb Kenneth Gilbert i Christophe Rousset, i va rebre cinc primers premis al conservatori. William Christie la va convidar a treballar amb el seu conjunt Les Arts Florissants, com a intèrpret de baix continu i ajudant musical. Per recomanació de Christie, després va treballar com a ajudant de Simon Rattle[2] i com a artista convidada amb Rattle.[3]

Direcció d'orquestra[modifica]

Després de diversos anys, Haïm va deixar Les Arts Florissants per convertir-se en directora d'orquestra. L'any 2000 va formar el seu propi conjunt d'època barroca, Le Concert d'Astrée, amb el qual dirigeix i actua regularment.[4]

El debut de Haïm com a directora el 2001 a la Glyndebourne Touring Opera, en una producció de Rodelinda de Haendel, la va donar a conèixer.[5] Va tornar a Glyndebourne el 2006 per dirigir la seva producció de Giulio Cesare.[6] La seva primera aparició a The Proms va ser el juliol de 2008.[7] El seu debut a la direcció als Estats Units va ser el 2003, al Chicago Opera Theatre. El 2 de novembre de 2007 es va convertir en la primera dona que va dirigir a la Lyric Opera of Chicago, amb Giulio Cesare.[8][9] La seva primera aparició als Estats Units amb una orquestra simfònica va ser el novembre de 2011 a Los Angeles.[1]

Haïm està divorciada[10] i és mare d'una filla, Louise, de la seva relació amb l'oboista Laurent Decker.[9]

Discografia[modifica]

Haïm té un contracte de gravacions amb Virgin Classics. Entre els seus col·laboradors hi ha Natalie Dessay,[11][12][13][14] Ian Bostridge, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Susan Graham, Sara Mingardo i Laurent Naouri .

Discografia (extracte)

Premis i honors[modifica]

Emmanuelle Haïm va ser nomenada cavaller de la Légion d'Honneur el 2009 i és cavaller de l'Ordre des Arts et des Lettres. El 2007, va ser nomenada membre honorari de la Royal Academy of Music de Londres. El juny de 2018, el ministeri de cultura de França li concedí el títol d'oficial de l'Orde Nacional del Mèrit.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Eric Pape. «Emmanuelle Haïm in plain sight». Los Angeles Times, 13-11-2011. [Consulta: 10 gener 2015].
  2. ↑ Richard Wigmore, "Belle of the Baroque". BBC Music Magazine, April 2004.
  3. ↑ Rian Evans. «St John Passion/Rattle». The Guardian, 14-02-2002. [Consulta: 10 gener 2015].
  4. ↑ Rupert Christiansen. «Who needs technique when you can produce music like this?». Telegraph, 14-01-2003. [Consulta: 14 abril 2007].
  5. ↑ Erica Jeal. «Take it from the top». The Guardian, 13-11-2001. [Consulta: 10 gener 2015].
  6. ↑ Andrew Clements. «Giulio Cesare». The Guardian, 07-08-2006. [Consulta: 10 gener 2007].
  7. ↑ Erica Jeal. «L'Incoronazione di Poppea». The Guardian, 01-08-2008. [Consulta: 22 gener 2015].
  8. ↑ Program, Giulio Cesare, Lyric Opera of Chicago 2007/8 season, page 29.
  9. ↑ 9,0 9,1 John von Rhein. «Trailblazer Haim sets conducting, family life to two-part harmony». Chicago Tribune, 28-10-2007. [Consulta: 13 novembre 2007].
  10. ↑ Midgette, Anne, "L'Haïm" (July 2005). Opera News, 70 (1): pp. 38041.
  11. ↑ Andrew Clements. «Handel: Delirio Amoroso; Mi Palpita Il Cor, Dessay/ Le Concert d'Astree/ Haim». The Guardian, 19-01-2006. [Consulta: 14 abril 2007].
  12. ↑ Richard Wigmore. «Classical CDs of the week: Handel, Chabrier and more». Telegraph, 18-02-2006. [Consulta: 14 abril 2007].
  13. ↑ Anthony Holden. «Handel, Il trionfo del tempo e del disinganno». The Observer, 21-04-2007. [Consulta: 8 maig 2007].
  14. ↑ Richard Wigmore. «Classical CDs of the week: Monteverdi: L'Orfeo and more». Telegraph, 24-05-2004. [Consulta: 14 abril 2007].

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emmanuelle_Haïm&oldid=32372628»