Giulio Cesare

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juli Cèsar
Títol original Giulio Cesare in Egitto
Compositor Georg Friedrich Händel
Llibretista Nicola Francesco Haym
Llengua original italià
Font literària Fonts històriques clàssiques
Gènere opera seria
Actes Tres
Catalogació HWV 17
Estrena absoluta
Data estrena 20 de febrer de 1724
Escenari King's Theatre de Londres
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 1964 (estrena a Espanya)
Personatges i creadors
Modifica dades a Wikidata

Giulio Cesare in Egitto és una òpera composta per Georg Friedrich Händel (HWV 17) sobre un llibret en italià de Nicola Francesco Haym i es basa molt lliurement en l'arribada de Juli Cèsar a Alexandria després de la batalla d'Actium i la seva relació amb Cleòpatra. S'estrenà al King's Theatre de Haymarket, a Londres, el 20 de febrer de 1724, amb la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.

Giulio Cesare, un dels títols més populars del repertori barroc i també una de les òperes més conegudes de Händel, explica la lluita de poders d'una manera irònica i divertida.[1]

Origen i context[modifica | modifica el codi]

La primerenca mort de Henry Purcell, esdevinguda el 1695, va posar trista fi a tots els èxits i al grau d'evolució de l'òpera anglesa, que no va trobar successor ni va deixar com a herència cap escola per perpetuar. Quinze anys després, el 1710, arriba el músic alemany Georg Friedrich Händel (que anys després, amb la seva nacionalització, es va transformar en George Frideric Handel) a l'escena musical londinenca, amb la qual cosa les aspiracions de desenvolupar una veritable òpera nacional anglesa recobraven esperances, tot i que l'òpera napolitana regnava hegemònicament a tot el món.[2]

Malgrat la seva formació a Hamburg, Händel va romandre fidel als dictats de la tradició napolitana, convertint-se en un dels seus màxim exponents. No va pretendre reformar res, sinó que va desenvolupar i perfeccionar les formes d'expressió existents, ja que observem que en les seves nombroses òperes (més de quaranta en total) es troben totes les característiques del cànon napolità: textos de Metastasio i els seus imitadors, típiques obertures, àries da capo i de bravura, apassionats accompagnati i sicilianes.[2]

Representacions[modifica | modifica el codi]

En vida del compositor es tornà a representar a les temporades de 1725, 1730 i 1732; també es representà a París, Hamburg i Braunschweig. Com la majoria d'òperes de Händel, Giulio Cesare caigué en l'oblit durant el segle XIX i no fou fins al 1922 que es tornà a representar a Göttingen. Amb la recuperació de la música barroca a partir dels anys 1950, s'ha convertit en una de les òperes més populars de Händel.

Els papers principals de Giulio Cesare, Sesto i Ptolomeo foren escrits per a castrati. Actualment aquests papers s'acostumen a donar a contralts o contratenors, tot i que a vegades Giulio Cesare es transposa per a baríton. Es considera una de les millors òperes de Händel i de tot el repertori clàssic, que destaca per les seves parts vocals, de gran profunditat. És l'exemple més significatiu de l'ideal heroic i de demostració efectiva de tot l'art i l'experiència que Händel havia acumulat fins llavors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Resum de l'obra». ccma.cat. [Consulta: 26 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 Montes, Roberto. «Anàlisi de l'òpera» (en castellà). Melómano. [Consulta: 26 febrer 2016].