Sonates per a solista de Händel (Walsh)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Portada de l'edició de 1732 de Walsh

Solos for a German Flute a Hoboy or Violin with a Thorough Bass for the Harpsichord or Bass Violin Compos'd by Mr. Handel és una publicació de John Walsh del 1732. Aquesta edició conté una sèrie de dotze sonates per a diversos instruments solistes, compostes per Georg Friedrich Händel. La publicació de 63 pàgines comprèn les sonates Opus 1 de Händel (tot i que tres sonates "Opus 1" extres foren afegides en una edició posterior de Chrysander).[1]

L'edició del 1732 (que mostra en la part inferior de la pàgina del títol l'escrita "Nota: Aquesta és més correcte (sic) que l’edició anterior") fou reimprès principalment a partir de les taules d’una publicació anterior del 1730, titulada Sonates pour un Traversiere un Violon ou Hautbois Con Basso Continuo Composées par G. F. Handel, presumiblement impressa a Amsterdam per Jeanne Roger, però posteriorment es va demostrar que era una falsificació de Walsh (la data és molt posterior a la mort de Jeanne Roger el 1722). Més tard també hi va haver una tercera edició d'una data incerta, que porta la placa n. 407.[2]

Cada sonata mostra la melodia i la línia dels baixos, amb l'esperança que un competent clavicembalista improvisaria les parts interiors omeses a partir del baix figurat. Segons els estàndards moderns, la música de la publicació té un aspecte primitiu, amb notes aplanades i distàncies, tiges i ritmes irregulars, etc.

Tot i el títol d'ambdues edicions, quatre de les sonates són per a un quart instrument: la flauta dolça.

Taula de les sonates[modifica]

El següent quadre enumera cadascuna de les sonates incloses en la publicació de Walsh del 1732, així com informació sobre l'instrument, la tonalitat i la sonata original de Händel.

Sonata Instrument Tonalitat Sonata de Händel
Sonata I Flauta Mi menor Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b). Es tracta de la mateixa sonata que la de Sonata Ib de Chrysander.
Sonata II Flauta dolça Sol menor Sonata per a flauta dolça en sol menor (HWV 360).
Sonata III Violí La major Sonata per a violí en la major (HWV 361).
Sonata IV Flauta dolça La menor Sonata per a flauta dolça en la menor (HWV 362).
Sonata V Flauta Sol major Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b).
Sonata VI Oboe Sol menor Sonata per a violí en sol menor (HWV 364a).
Sonata VII Flauta dolça Do major Sonata per a flauta dolça en do major (HWV 365).
Sonata VIII Oboe Do menor Sonata per a oboè en do menor (HWV 366).
Sonata IX Flauta Si menor Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b). Walsh va publicar el que avui es considera l'Opus 1 núm. 9 ter de Händel. L'Opus 1 núm. 9 bis és la Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a).
Sonata X Violí Sol menor Sonata per a violí en sol menor (HWV 368). Probablement espúria.
Sonata XI Flauta dolça Fa major Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369)
Sonata XII Violí Fa major Sonata per a violí en fa major (HWV 370). Probablement espúria.

El següent quadre enumera les sonates incloses en la publicació de Walsh del 1730. Les sonates I - IX i XI són com les de la publicació del 1732 (definides en la taula anterior).

Sonata Instrument Tonalitat Sonata de Händel
Sonata X Violí La major Sonata per a violí en la major (HWV 372). Probablement espúria. Designada com a Opus 1, núm. 14 en la darrera edició de Chrysander.
Sonata XII Violí Mi major Sonata per a violí en mi major (HWV 373). Probablement espúria. Designada com a Opus 1, núm. 15 en la darrera edició de Chrysander.

Notes[modifica]

  1. Anthony Hicks (2001). "Handel, George Frideric". A Sadie, Stanley; Tyrrell, John. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. pp. 801–2.
  2. Best 1985, 481–82.
Bibliografia
  • Best, Terence. 1985. "Handel#'s Chamber Music: Sources, Chronology and Authenticity", Early Music 13, no. 4 (November): 476–99.
  • Hunter, David. 2002. "George Frideric Handel as Victim: Composer-Publisher Relations and the Discourse of Musicology". En Encomium Musicae: Essays en Memory of Robert J. Snow, edited by David I. Crawford and George Grayson Wagstaff, 663–92. Festschrift series, No. 17. Hillsdale: Pendragon Press. ISBN 0-945193-83-1.
  • Kidson, Frank, William C. Smith, Peter Ward Jones, and David Hunter. 2001a. "Walsh, John (els)". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
  • Kidson, Frank, William C. Smith, Peter Ward Jones, and David Hunter. 2001b. "Walsh, John (ii)". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
  • Smith, William Charles, and Charles Humphries. 1968. A Bibliography of the Musical Works Published by the Firm of John Walsh During the Years 1721–1766. London: Bibliographical Society.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]