Esther (Händel)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióEsther
Forma musical oratori
Compositor Georg Friedrich Händel
Llibretista Georg Friedrich Händel
Idioma anglès
Basat en Esther Tradueix (Jean Racine)
Estrena
Estrena 1718
IMSLP: Esther,_HWV_50b_(Handel,_George_Frideric) Allmusic: mc0002359888
Modifica les dades a Wikidata

Esther (HWV 50) és un oratori en tres actes compost per Georg Friedrich Händel cap a l'any 1718. L'obra fou revisada més endavant i no va ser fins al 1732, que aparegué la versió definitiva.[1] S'ha considerat que aquesta obra és "el primer oratori anglès" però, no obstant això, no pot dir-se amb certesa que es tracti d'un oratori pur, ja que integra parts del món de l'òpera, de la música pastoral i de les mascarades. Va començar el 1718 sent una mascarada que va anar evolucionant. La versió que ha sobreviscut és de 1720, de l'època de Handel a Cannons, i l'autor de llibret no es coneix.[2]:122

El llibret d'aquest oratori presenta certes diferències amb el relat bíblic. Això es creu que és degut a les contínues renovacions i perfeccionament del relat que va alterar certs detalls de la història. L'argument es basa en el passatge bíblic d'Esther, segons la versió teatral de Racine. Musicalment, cal destacar l'ària "Tune your harps with cheerful noise", que té un acompanyament de corda en pizzicato. També una arpa que s'utilitza amb l'orquestra en la següent ària. L'obra s'acaba amb un llarg i grandiós moviment coral.[2]

La seva popularitat actual és gràcies al musicòleg John H. Roberts que la va recuperar i va realitzar estudis sobre aquesta obra. Es va fer una representació moderna a Londres l'any 2013.[3]

Argument[modifica]

Esther és una jove jueva que viu amb Mardoqueo, un conseller del gran rei de Pèrsia, el rei Ahaseurus. El rei li recompensa el seu valor, ja que l'havia salvat de ser assassinat. Ahaseurus rebutja la dona que havia de ser la seva esposa i tria a Esther. En un altre escena, el cap de Govern, Amán, té un plet amb Mardoqueo, ja que aquest es nega a inclinar-se davant d'ell al·legant que només s'inclinarà davant del seu Déu. Indignat per aquesta reacció, Amán pren represàlies i mana que exterminin tots els jueus de l'imperi. Mentre se celebra el casament reial, li arriba la notícia a Esther de l'ordre d'extermini i juntament amb Mardoqueo s'adonen que el rei ha donat el vistiplau a la matança.

En aquella època estava penat acostar-se al rei per demanar-li alguna cosa sense que ell ho hagués autoritzat; però Esther corre el risc per tal d'intentar salvar al seu poble.

Sortosament, el rei perdona aquesta manca de protocol i escolta els precs d'Esther. Esther convida a sopar al rei i allà li recorda el valor de Mardoqueo que li va salvar la vida i li revela el seu origen jueu; per tant, haurien de morir també ella i Mardoqueo. Amán havia preparat una forca per ajusticiar Mardoqueo però el rei obliga a Amán a executar-se en el seu lloc. Al final, els jueus donen les gràcies a Déu per la seva salvació.[4][5]

Característiques musicals[modifica]

Ahaseurus (tenor) és un paper d'una gran expressivitat, en un to seriós d'acord amb el seu personatge i habitualment hi ha força repeticions del text.Esther, una soprano, destaca per l'ús de la coloratura i, alhora, un caràcter; també destaca l'ús de recursos expressius en el moment del prec al rei. Mardoqueo posseeix un tipus de cant net però amb una escassa varietat tonal. També apareixen un altre tipus de registres usuals en el barroc, com un sacerdot en el registre de contratenor, que podria haver estat interpretat per un castrato de l'època.[6]

L'obra, a l'ésser en gran part considerada com a oratori, fa ús del cor i s'observen les influències de la tradició coral alemanya i, també, dels recursos musicals anglesos del moment.

El cant va acompanyat d'una orquestra de petites proporcions que té el seu protagonisme instrumental en una obertura lírica a l'inici.

Personatges[modifica]

  • Esther (soprano).
  • Ahasuerus, Rei de Pèrsia (tenor).
  • Mardoque (tenor).
  • Aman (baix).
  • Dona israeliana (soprano).
  • Sacerdot (contratenor).
  • Primer israelita (tenor).
  • Segon israelita (baix).
  • Habdonah (baix).
  • Oficial persa (baix).

CORS:

  • Cor d'israelites.
  • Cor de soldats perses.

Referències[modifica]

  1. Anthony Hicks (2001). Handel, George Frideric. In Sadie, Stanley; Tyrrell, John. The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2 ed.), London: Macmillan, , vol. X, p. 784.
  2. 2,0 2,1 Burrows, Donald. Handel (Master Musicians Series). 2nd. Oxford University Press, USA, 2012. ISBN 978-0199737369. 
  3. Seymour, Claire. "Rare restoration: Handel's Esther 1720". 3 de maig de 2013.
  4. Gerbrandt, Carl. Sacred Music Drama: The Producer's Guide. Second. AuthorHouse, 2006. ISBN 978-1425968472. 
  5. «Program Notes "Esther"». Oratorio Society of Minnesota, 09-03-2012. [Consulta: 16 setembre 2013].
  6. Ficar, Ken (9 març 2012). Program Notis «Esther» (PDF). http://www.oratorio.org/. Oratorio Society of Minnesota. 16 de setembre de 2013.

Enllaços externs[modifica]