The Choice of Hercules

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióThe Choice of Hercules
Forma musical oratori
Compositor Georg Friedrich Händel
Idioma anglès
Catalogació Händel-Werke-Verzeichnis 69
Estrena
Estrena 1r març 1751
IMSLP: The_Choice_of_Hercules,_HWV_69_(Handel,_George_Frideric) Allmusic: mc0002392208
Modifica les dades a Wikidata

The Choice of Hercules (L'elecció d'Hèrcules), HWV 69, és un oratori en un acte i tres escenes de Georg Friedrich Händel. Händel va escriure la partitura entre el 28 de juny i el 5 de juliol de 1750. La primera representació va tenir lloc l'1 de març de 1751 en el Covent Garden Theatre, Londres. El llibret deriva del poema (1743) de Robert Lowth però fou revisat, probablement, per Thomas Morell. The Choice of Hercules és més una cantata dramàtica i és de les menys conegudes de Händel; en aquella època, les obres seculars no es deien oratoris sinó que es presentaven d'una manera associada amb l'oratori, en teatres però sense escenificació.[1]

Context històric[modifica]

Händel havia compost una música per a un projecte en el qual col·laborava Tobias Smollett, un escriptor escocès, i fou impulsat per John Rich el gerent del Covent Garden Theatre on s'hauria d'estrenar. Al final es va desestimar i com Händel no deixava que la bona música es desaprofités, l'estiu de 1750 havia elaborat el pla per reutilitzar-ne el màxim possible de material en una nova obra.[2] El resultat va ser The Choice of Hercules, una cantata dramàtica en un sol acte, en anglès. Handel va compondre la partitura entre el 28 de juny i el 5 de juliol, adaptant diversos números de la música d' Alceste i afegint-ne de nous. En l'estrena, també es va interpretar l'oda Alexander's Feast.[1]

El repartiment no és coneix del tot, però probablement van participar la soprano Giulia Frasi (Plaer), la mezzosoprano Caterina Galli (Virtut), el contralt castrato Gaetano Guadagni (Hercules) i el tenor Thomas Lowe (Assistent de plaer). En posteriors concerts, el 1753 i el 1755, es va interpretar The Choice of Hercules entre les dues parts de Alexander's Feast i es va denominar ‘Interlude’, el títol que Handel li havia donat originalment en la seva partitura autògrafa.[1]

Argument[modifica]

La història es centra en l'elecció d'Hèrcules, quan el jove heroi ha de decidir entre els camins del plaer i de la virtut. Aquesta dualitat està representat per dues dones que presenten diversos arguments a Hèrcules, i la seva confusió s'articula en el trio "Where shall I go?". El mite clàssic de "l'elecció d'Hèrcules," tal com es narra pel sofista atenenc del segle V, Pròdic (Jenofonte, Memorabilia 2.1.21-34), anticipa que Hèrcules triarà el camí de la Virtut. I, de fet, el cor canta (Cor, 24) "Virtue will plau thee in that blest abode, Crown'd with immortal youth, Among the gods a god!" ("La virtut et col·locarà entre els beneïts al capdamunt, coronat amb joventut immortal, un déu entre els déus!"). El personatge de l'Attendant on Pleasure ("Ajudant en el Plaer") es presenta en aquesta versió i complica la decisió d'Hèrcules (Ària, 16). L'obra inclou la famosa ària "Yet can I hear that dulcet lay".

Personatges[modifica]

  • Hercules (Hèrcules, mezzosoprano)
  • Pleasure (Plaer, soprano)
  • Virtue (Virtut, soprano)
  • An Attendant on Pleasure (Un ajudant del Plaer, tenor)
  • Chorus (Cor)

Estructura[modifica]

L'obra té els següents moviments:

Moviment Tipus Caràcter Text
1 Sinfonia
2 Accompagnato Pleasure See Hercules! how smiles yon myrtle plain
3 Air Pleasure Come, blooming boy
4 Air Pleasure There the brisk sparkling nectar drain
5 Solo and Chorus Pleasure While for thy arms that beauty glows
6 Recitative Virtue Away, mistaken wretch, away!
7 Air Virtue This manly youth's exalted mind
8 Recitative Virtue Rise, youth! exalt thyself and me
9 Air Virtue Go, assert thy heav'nly race
10 Recitative Virtue In peace, in war
11 Solo and Chorus Virtue So shalt thou gain immortal praise
12 Recitative Pleasure Hearst thou, what dangers then thou must engage?
13 Solo and Chorus Pleasure Turn thee, youth, to joy and love
14 Recitative Pleasure and Hercules Short is my way, fair, easy, smooth and plain
15 Air Hercules Yet, can I hear that dulcet lay
16 Air Attendant on Pleasure Enjoy the sweet Elysian grove
17 Recitative Hercules Oh! whither, reason, dost thou fly?
18 Trio Hercules, Pleasure and Virtue Where shall I go?
19 Recitative Virtue Mount, mount the steep ascent
20 Air Virtue Mount, mount the steep ascent
21 Chorus Arise! mount the steep ascent
22 Recitative Hercules The sounds breathe fire
23 Air Hercules Lead, goddess, lead the way!
24 Chorus Virtue will place thee in that blest abode

Una interpretació habitual de tota l'obra dura uns 50 minuts.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hicks, Anthony. «The Choice of Hercules». Hyperion Records. [Consulta: 2002].
  2. Guest. «Handel Choice of Hercules (The)». Reviews. Gramophone. [Consulta: 15 juny 2019].

Enllaços externs[modifica]