Georg Händel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Georg Friedrich Händel.
Infotaula de personaGeorg Händel
Georg-Händel (Vater).jpg
Biografia
Naixement 24 setembre 1622
Halle (Saale)
Mort 11 febrer 1697 (74 anys)
Halle (Saale)
Lloc d'enterrament Stadtgottesacker Tradueix
Activitat
Ocupació Cirurgià barber
Família
Fills Georg Friedrich Händel
Modifica les dades a Wikidata

Georg Händel (alemany: [ˈhɛndəl]; Halle, Arquebisbat de Magdeburg, 24 de setembre de 1622 - ibídem, Ducat de Magdeburg, 11 de febrer de 1697) va ser un barber-cirurgià i el pare de Georg Friedrich Händel.

Biografia[modifica]

Quan era jove va haver d'abandonar els seus estudis de gramàtica a l'escola després de la mort del seu pare, Valentin, el 1636; va haver de deixar les seves aspiracions de convertir-se en advocat. El seu pare va ser Valentin Händel, un ferrer i regidor provinent de Wroclaw i casat amb Anna Beichling. És molt improbable que finalitzés estudis de medicina i sense un títol no podia ser considerat un metge.

El 1643 es va casar amb Anna Kathe,[1] una vídua d'un altre barber, Christoph Oettinger;[2] Anna era 12 anys més gran que ell.[3] Van tenir 6 fills: Dorothea Elisabet, Gottfried, Christoph, Anna Barbara, Karl i Sophia Rosina; els tres últims, van morir joves.[4] La parella va viure en un poble anomenat Neumarkt, al sud de Saalkreis i van arribar a tenir 28 nets. Al voltant de 1657, August de Saxònia-Weissenfels el va nomenar el seu cirurgià.[5]

Portà la taverna El Cérvol Groc. El 1672, li van concedir una llicència per servir vi i també va tenir una vinya fora de la ciutat. La seva dona va morir el 1682; a l'any següent, es va casar amb Dorothea Taust (1651–1730), la filla d'un pastor luterà a Giebichenstein. El 1685 va néixer Georg Friedrich Händel, i després vingueren dues germanes, Dorothea Sophia (1687) i Johanna Christiana (1690); aquesta darrera va morir el 1709.

Segons John Mainwaring, el primer biògraf de Händel, «Händel havia descobert una propensió tan forta a la música, que el seu pare, qui sempre va pretendre que estudiés dret, va tenir raons per sentir-se alarmat. Li prohibia estrictament relacionar-se amb qualsevol instrument musical però Händel va trobar la forma d'aconseguir un petit clavicordi i el va transportar en privat a una habitació en la part superior de la casa. Pujava a aquesta habitació constantment quan la família estava dormida».[6] Un dia Händel i el seu pare van ser en un viatge a Weissenfels per visitar al seu fill (germanastre de Händel) Karl, o nét (nebot de Händel) Georg Christian qui servia com a ajuda de càmera del duc Joan Adolf I.[7] Segons es diu, el jove Händel va atreure l'atenció del Duc amb la seva interpretació a l'orgue de l'església.[8] A petició seva, Georg va permetre al seu fill que rebés lliçons de teclat i tècnica de composició musical de Friedrich Wilhelm Zachow, l'organista de la Marienkirche.

Referències[modifica]

  1. Deutsch, 1955, p. 5.
  2. Maitland; Squire, 1890, p. 277.
  3. http://www.scribd.com/doc/889430/Handel-by-Edward-J-Dent
  4. Leeuwen, J. van. Handel. Haarlem: J.H. Gottmer, 1990, p. 9. 
  5. Deutsch, Otto Erich. Handel: A Documentary Biography, 1955. 
  6. National Portrait Gallery. Handel. A Celebration of his Life and Times 1685–1759. 
  7. Weissenfels es troba a 34 quilòmetres al sud de Halle; el viatge d'anada havia de portar-los aproximadament set hores. Com van ser en carruatge, van viatjar de pressa.Victor Schoelcher. The life of Handel (en anglès), 1857. 
  8. Friedrich Chrysander afirma que no era el seu germanastre, sinó que era el seu nebot deu anys més gran, que volia conèixer al seu oncle Georg Friedrich.«G.F. Händel». zeno.org. [Consulta: 8 febrer 2016].
Bibliografia
  • Adams, Aileen K.; Hofestädt, B. «Georg Händel (1622-97): The Barber-Surgeon Father of George Frideric Handel (1685-1759)». Journal of Medical Biography, 13, agost 2005, pàg. 142–49. DOI: 10.1258/j.jmb.2005.04-49. PMID: 16059526.
  • «The Fathers of Great Musicians». The Musical Times, 46, 01-08-1905, pàg. 522–25. DOI: 10.2307/904292.
  • Deutsch, Otto Erich. Handel: A Documentary Biography. Londres: Adam and Charles Black, 1955. 
  • Maitland, J.A. Fuller; Squire, W. Barclay. «Handel, George Friederick». A: Dictionary of National Biography. XXIV Haile–Harriott. Nova York: Macmillan and Co., 1890, p. 277–91.