Apollo e Dafne (Händel)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióApollo e Dafne
Apollo Chasing Daphne.jpg
Data de publicació 1710
Gènere cantata
Modifica les dades a Wikidata

Apollo e Dafne (La terra è liberata), HWV 122, és una cantata secular composta per Georg Friedrich Händel entre 1709 i 1710. Es basa en el mite d'Apol·lo i Dafne. Händel va començar l'obra a Venècia en 1709, però la va acabar a Hannover poc després d'arribar el 1710 quan va assumir el càrrec de mestre de capella (Kapellmeister) de l'Elector, que posteriorment seria el rei Jordi I de la Gran Bretanya. L'obra és una de les cantates més ambicioses de Händel, i és indicativa de la brillant carrera operística que desenvoluparia en els següents 30 anys de vida.

S'ha perdut l'obertura original de l'obra i, generalment, s'interpreta una altra obra instrumental de l'autor. La instrumentació de la cantata és brillant doncs Händel afegeix una flauta, un parell d'oboès i un fagot a la corda habitual. Hi ha només dos personatges: Apol·lo (Apollo) –interpretada per un baix–, i Dafne (Daphne) –interpretada per una soprano–; no hi ha cap cor. La interpretació de l'obra dura uns quaranta minuts.

Argument[modifica]

Article principal: Apol·lo i Dafne

Apol·lo, mata el drac Pitó i allibera Grècia de la tirania. La proesa li deixa en un estat d'ànim arrogant; braveja que ni l'arc de Cupido pot equiparar-se al seu propi arc; no obstant, la seva actitud queda alterada quan veu a la bella Dafne. Apol·lo s'enamora a l'instant i desplega tot el seu encant intentant aconseguir els favors de Dafne. Naturalment, ella desconfia i rebutja les seves proposicions, tot afirmant que ella preferiria morir abans que perdre el seu honor. Apol·lo insisteix amb més força, i l'aferra físicament. Quan tot sembla perdut, Dafne aconsegueix alliberar-se de la seva abraçada transformant-se en un llorer. Demostrant una gran pena, Apol·lo afirma que les seves llàgrimes regaran les seves fulles verdes i que les seves branques triomfals s'usaran per coronar als grans herois.

Estructura i text[modifica]

Núm. Tipus Veu Compàs Tonalitat Text Traducció
1 Obertura
2 Recitatiu Apollo Si♭ major La terra è liberata!

La Grecia è vendicata! Apollo ha vinto! Dopo tanti terrori e tante stragi Che desolaro e spopolaro i regni Giace Piton, per la mia mano estinto. Apollo ha trionfato. Apollo ha vinto!

La terra està lliure!

Grècia ha estat venjada. Apol·lo ha vençut. Després de tants terrors i tants estralls Quina desolació i despoblació dels regnes Jeu Pitó, eliminada per la meva mà. Apol·lo ha triomfat. Apol·lo ha vençut!

3 Ària Apollo 3/8 Si♭ major Pende il ben dell’universo

Da quest’arco salutar. Di mie lodi il suol rimbombe Ed appresti l’ecatombe Al mio braccio tutelar

Penja el bé de l'univers

D'aquest arc salvador. El sòl ressona amb les meves lloances I es prepara l'hecatombe Sota el meu braç protector

4 Recitatiu Apollo 4/4 Ch’il superbetto Amore

Delle saette mie ceda a la forza; Ch’omai più non si vanti Della punta fatal d’aurato strale. Un sol Piton più vale Che mille accesi e saettati amanti.

Que el superb Amor

Cedeixi a la força de les meves fletxes; Que mai més es vanagloriï De la punta fatal de l'orada falç. Una sola Pitó val més Que mil ardents i assagetats amants.

5 Ària Apollo 4/4 Re major Spezza l’arco e getta l’armi,

Dio dell’ozio e del piacer. Come mai puoi tu piagarmi, Nume ignudo e cieco arcier?

Tira l'arc i llença les armes

Déu de l'oci i del plaer. Mai podràs tu danyar-me numen gandul i arquer cec?

6 Ària Daphne 12/8 Sol major Felicissima quest’alma

Ch’ama sol la libertà. Non v’è pace, non v’è calma Per chi sciolto il cor non ha.

Molt feliç aquesta ànima

Que estima només la llibertat. No hi ha pau, no hi ha calma per a qui no té el cor lliure.

7 Recitatiu Apollo 4/4 Che voce. Che beltà!

Questo suon, questa vista il cor trapassa. Ninfa!

Quina veu, quina bellesa!

Aquest so, aquesta vista traspassa el cor. ¡Nimfa!

Daphne Che veggo, ahi lassa?

E chi sarà costui, chi mi sorprese?

Què veig? Ah!

Qui és aquest que m'ha sorprès?

Apollo Io son un dio, ch’il tuo

Bel volto accese.

Jo sóc un déu,

A qui el teu bell rostre ha enardit

Daphne Non conosco altri dei tra queste selve

Che la sola Diana: Non t’accostar divinità profana.

No conec altres déus en aquests boscos

Sinó únicament a Diana: No t'acostis, divinitat profana.

Apollo Di Cintia io son fratel;

S’ami la suora, Abbi, o bella, pietà di chi t’adora.

D'Àrtemis sóc germà;

Si estimes a la meva germana, tingues, oh bella, pietat de qui t'adora.

8 Ària Daphne 4/4 Re menor Ardi, adori, e preghi in vano:

Solo a Cintia io son fedel. Alle fiamme del germano Cintia vuoi ch’io sia crudel.

T'inflames, adores, i supliques en va:

Només a Cintia sóc fidel. Amb les flames del germà Cintia voldria que jo fos cruel

9 Recitatiu Apollo 4/4 Che crudel! Què cruel!
Daphne Ch’importuno! Què inoportú!
Apollo Cerco il fin di miei mali. Cerco la fi dels meus mals
Daphne Ed io lo scampo. I jo ho evito
Apollo Io mi struggo d’amor. Em consumeixo d'amor
Daphne Io d’ira avvampo. Jo cremo d'ira
10 Duet Apollo,
Daphne
12/8 Fa major Una guerra ho dentro il seno

Che soffrir più non si può.

Una guerra tinc dins del meu pit

Que suportar per més temps no puc

Apollo Ardo, gelo. Em cremo, em gelo
Daphne Temo, peno; Tinc por, peno;
Apollo, Daphne All’ardor non metti freno

Pace aver mai non potrò.

A l'ardor no hi posis fre

Tenir pau mai podré

11 Recitatiu Apollo 4/4 Placati al fin, o cara.

La beltà che m’infiamma Sempre non fiorirà; ciò che natura Di più vago formò passa, e non dura.

Com la rosa amb la seva espina

Ràpid ve i ràpid se'n va: Igual amb una sobtada fugida, Passa la flor de la bellesa.

12 Ària Apollo 4/4 La major Come rosa in su la spina

Presto viene e presto va: Tal con fuga repentina, Passa il fior della beltà.

Com la rosa amb la seva espina

Ràpid ve i ràpid es va: Amb una fuga sobtada, Passa la flor de la bellesa.

13 Recitatiu Daphne 4/4 Re menor Ah, ch’un Dio non dovrebbe

Altro amore seguir ch’oggetti eterni: Perirà, finirà caduca polve Che grata a te mi rende, Ma non già la virtù che mi difende.

Ah!, un déu no hauria

De seguir un altre amor que els objectes eterns: Morirà, acabarà el fugaç pols Que em fa a tu agradable, Però ja no la virtut que em defensa.

14 Ària Daphne 12/8 Sol menor Come in ciel benigna stella

Di Nettun placa il furor, Tal in alma onesta e bella La ragion frena l’amor.

En el cel, la benigna estrella

de Neptú aplaca el furor, Igual en una alma honesta i bella La raó frena l'amor.

15 Recitatiu Apollo 4/4 ¡Odia mi razón! Odia la meva raó!
Daphne Sorda son io? És que sóc sorda?
Apollo Orsa e tigre tu sei! Osa i tigre ets!
Daphne Tu non sei dio! Tu no ets un déu!
Apollo Cedi all’amor, o proverai la forza. Cedeix a l'amor, o provaràs la meva força
Daphne Nel sangue mio questa tua fiamma amorza. En la meva sang la teva flama s'apaga
16 Duet Apollo 3/4 Mi menor Deh, lascia addolcire quell’aspro rigor, Ah!, deixa endolcir aquest aspre rigor,
Daphne Piuttosto morire che perder l’onor. Abans morir que perdre l'honor.
Apollo Deh, cessino l’ire, o dolce mio cor. Ah!, que cessin les teves ires, o dolça del meu cor.
Daphne Piuttosto morire che perder l’onor. Abans morir que perdre l'honor.
17 Recitatiu Apollo 4/4 Sempre t’adorerò! Sempre t'adoraré!
Daphne Sempre t’aborrirò! Sempre t'avorriré!
Apollo Tu non mi fuggirai! No t'escaparàs de mi!
Daphne Si, che ti fuggirò’. Sí que et defugiré.
Apollo Ti seguirò, correrò,

Volerò sui passi tuoi: Più veloce del sole esser non puoi.

Et seguiré, correré,

Vraóolaré darrere els teus passos: més veloç que el sol no pots ser.

18 Ària Apollo 4/4 Si♭ major Mie piante correte;

Mie braccia stringete L’ingrata beltà. La tocco, la cingo, La prendo, la stringo La ma, qual novità? Che vidi? Che mirai? Cieli! Destino! che sarai mai!

Peus meus, correu:

Braços meus abraceu la ingrata bella la toco, la cenyeixo la agafo, la estrenyo Però què passa? Què veig? Què mireu? ¡Cels! ¡Destí! Què passarà?

19 Recitatiu Apollo Dafne, dove sei tu?

Che non ti trovo. Qual miracolo nuovo Ti rapisce, ti cangia e ti nasconde?
Che non t’offenda mai del ‘verno il gelo Ne il folgore dal cielo Tocchi la sacra e gloriosa fronde.

Dafne, on ets?

Que no et trobo. Quin nou miracle et pren, et transforma i t'amaga?
Que no et faci mal el gel de l'hivern Ni el raig del cel toqui la teva sagrada i gloriós fullatge.

20 Ària Apollo 3/4 Sol menor Cara pianta, co’ miei pianti

il tuo verde irrigherò; De’ tuoi rami trionfanti Sommi eroi coronerò. Se non posso averti in seno, Dafne, almeno Sovra il crin ti porterò.

Planta estimada, amb els meus plors

la teva verdor regaré; amb els teus rams triomfants grans herois coronaré. Si no puc tenir-te en el meu si, Dafne, almenys, Sobre el meu cap et portaré.

Referències[modifica]

  • The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. (ISBN 1-56159-174-2)

Enllaços externs[modifica]