Ària (música)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una ària és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre). En temps més recents, s'usa quasi exclusivament per descriure una peça per ser cantada per una veu solista, usualment amb acompanyament orquestral i com a part d'una obra vocal (òpera, oratori, cantata, etc.). Els compositors a vegades també escriuen «àries de concert», que no formen part d'una obra més gran.

A l'òpera, una ària és un solo vocal d'una certa extensió en el que un personatge pot expressar els seus sentiments o les seves impressions. En el transcurs de l'ària no hi ha acció. Segons el seu caràcter l'ària pot ser lenta i lírica (cantabile), amb nombroses agilitats (di bravura), o amb acompanyament musical molt elaborat (concertata). La més coneguda per la seva clara estructura és l'ària da capo (A-B-A).

Història[modifica | modifica el codi]

L'ària aparegué cap al segle XIV i al llarg dels segles anà evolucionant d'una simple melodia cantada cap a una forma més estructurada. Durant el segle XVII, en l'època barroca, i després de diverses formes típiques, es va consolidar la forma ternària (A-B-A), denominada ària da capo, a causa de la repetició de la primera part al final de l'ària. Després va introduir-se amb gran força al repertori operístic amb diverses variants (aria cantabile, aria agitata, aria di bravura, aria di coloratura, etc.). A mitjan segle XIX, les òperes es van convertir en una seqüència d'àries, reduint l'espai disponible per als recitatius. Altres òperes (com la majoria de les de Wagner) tenen una estructura totalment contínua, sense que una part es pugui identificar fàcilment com una ària independent.

Der Hoelle Rache, ària de la Reina de la Nit, a La flauta màgica, de Mozart Der Hoelle Rache, ària de la Reina de la Nit, a La flauta màgica, de Mozart (pàg.)

Àries famoses[modifica | modifica el codi]