Gesamtkunstwerk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gesamtkunstwerk (en alemany), i la seva traducció al català obra d'art total, és un terme usat per Richard Wagner en explicar la filosofia de la seva dramatúrgia per a referir-se a un tipus d'obra d'art autònoma que integra de manera simultània i relacionada diferents medis o disciplines artístiques, com la música, el teatre i les arts visuals,[1] que a començaments del segle XIX va revalorar la posada en escena, passant d'estar supeditada al text al fet que aquest sigui un element més integrat a l'obra total, en totes les arts escèniques.[2]

Des de la seva encunyació, el terme ha estat utilitzat àmpliament a la dramatúrgia, les belles arts i les arts escèniques, i en general per a descriure diferents manifestacions artístiques en les quals es combinen elements de diverses arts. L'art cinematogràfic i altres arts audiovisuals com els vídeos musicals o els videojocs també han estat descrits com "obres d'art total" per la seva combinació de teatre, música, imatge, etc. En arquitectura s'empra aquest terme per a descriure un edifici en el qual cada part està dissenyada per a complementar a unes altres dintre d'un tot.

El concepte d'obra d'art total havia estat abans ja elaborat pel romàntic Otto Philip Runge i va estar de moda al romanticisme alemany a partir de començaments del segle XIX. A partir de la segona meitat del mateix segle, les ideologies associades a la revolució francesa i sobretot altres moviments politicosocials, van desenvolupar la idea d'obra d'art total com a una obra d'art interdisciplinar. Va ser molt important al canvi de segle i va revolucionar les arts escèniques, amb pioners com Stanislavski, Copeau, Fuller, Duncan i Saint Denis. El terme també va ser emprat pels artistes pertanyents a la "Secessió de Viena" de començaments del segle XX, per a descriure el seu objectiu estètic. A les arts plàstiques, els artistes del Black Mountain College van reprendre a partir de la segona meitat del segle XX aquest concepte, creant obres a les que simultàniament hi havia teatre, dansa, música i arts plàstiques. Això va evolucionar a happenings i accions artístiques, que al seu torn van influir enormement a les arts escèniques, donant pas al que es considera l'escena contemporània.[2][3][4][5]

Filosofia wagneriana[modifica | modifica el codi]

Wagner creia que la tragèdia grega fusionava tots aquests elements, que després es van separar en diferents arts; de fet, Wagner era molt crític amb el tipus d'òpera imperant en la seva època, a la qual acusava de centrar-se massa en la música, a la qual se subordinaven els altres elements, especialment el teatre.

Wagner concedia gran importància als elements ambientals, tals com la il·luminació, els efectes de so o la disposició dels seients, per a centrar tota l'atenció de l'espectador en l'escenari, assolint així la seva completa immersió en el drama. Aquestes idees eren revolucionàries en el seu moment, però aviat van passar a ser assumides per l'òpera moderna.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.254. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Teresa M. Sala, Carmina Salvatierra Capdevila et al, Pensar i interpretar l'oci, Edicions Universitat Barcelona, 2012. ISBN 9788447536313 (català)
  3. Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)
  4. Tania Alba, Enric Ciurans, Magda Polo, L'accionisme, Edicions Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 9788447537693 (català)
  5. Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)