Estrofa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat. Al poema, equivalen als paràgrafs de la prosa perquè tenen unitat de sentit. Algunes estrofes són:

  • Rodolí: dos versos que rimen
  • Apariat: dos versos rimats
  • Codolada: tirada que alterna apariats de vuit i de quatre síl·labes (set i quatre a Mallorca)
  • Tercet: tres versos amb diferents esquemes de rima, un tipus de tercet molt popular és el haikú japonès
  • Quarteta: Estrofa de quatre versos d'art menor. una sola quarteta pot fer un poema: un madrigal, un epigrama, un epitafi, una sàtira.
  • Quartet: quatre versos que segueixen els esquemes de rima ABBA o ABAB (cada lletra designa una terminació concreta).
  • Lai: conjunt de versos apariats
  • Lira:composició de cinc versos de diferent nombre de síl·labes que alternen dues rimes
  • Sextina: sis versos decasíl·labs
  • Cobla: composició de vuit versos d'art major
  • Sonet: Composició d'origen italià de catorze versos, una de les estrofes més clàssiques
  • Octava reial: vuit versos d'onze síl·labes
  • Romanç: conjunt de versos on rimen només els imparells]
  • Gazal: forma de grups de cinc versos pròpia de la poesia àrab
  • Tanka: combinació de versos japonesos de 5 i 7 síl·labes
  • Trova: quatre versos de 7 síl·labes, propi de la mètrica portuguesa

Bibliografia[modifica]

  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
  • Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.