Estrofa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat. Al poema, equivalen als paràgrafs de la prosa perquè tenen unitat de sentit. Algunes estrofes són:

  • Rodolí: dos versos que rimen
  • Apariat: dos versos rimats
  • Codolada: tirada que alterna apariats de vuit i de quatre síl·labes (set i quatre a Mallorca)
  • Tercet: tres versos amb diferents esquemes de rima, un tipus de tercet molt popular és el haikú japonès
  • Quarteta: Estrofa de quatre versos d'art menor. una sola quarteta pot fer un poema: un madrigal, un epigrama, un epitafi, una sàtira.
  • Quartet: quatre versos que segueixen els esquemes de rima ABBA o ABAB (cada lletra designa una terminació concreta).
  • Lai: conjunt de versos apariats
  • Lira:composició de cinc versos de diferent nombre de síl·labes que alternen dues rimes
  • Sextina: sis versos decasíl·labs
  • Cobla: composició de vuit versos d'art major
  • Sonet: Composició d'origen italià de catorze versos, una de les estrofes més clàssiques
  • Octava reial: vuit versos d'onze síl·labes
  • Romanç: conjunt de versos on rimen només els imparells]
  • Gazal: forma de grups de cinc versos pròpia de la poesia àrab
  • Tanka: combinació de versos japonesos de 5 i 7 síl·labes
  • Trova: quatre versos de 7 síl·labes, propi de la mètrica portuguesa

Bibliografia[modifica]

  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
  • Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.