Tanka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una tanka (o tannka) és una composició poètica japonesa. Significa "poema curt". Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7. Es compten totes les síl·labes. Si seguim la Mètrica Catalana, en què es compta fins a l'última síl·laba tònica, podem dir que una tanka és una estrofa que consta de 5 versos de 26 síl·labes repartits seguint la mesura 4’-6’-4’-6’-6’. La gràcia d'aquest poema és crear, en aquest límit d'extensió, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que és una ampliació d'un haiku. . La tanka es dóna a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle passat de la mà de Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes de les seves tankes apareixen a Del joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composició Màrius Torres, Salvador Espriu i Rosa Leveroni.[1] Igualment han conreat la tanka els poetes mallorquins Llorenç Moyà, al seu recull Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses, i Rafel Jaume, a Poemes 1982-83. També ho ha fet Josep-Ramon Bach a Desig i Sofre.[2]

«

XIII
EUGÈNIA

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.

XXXVIII
INFANT REFUGIAT ADORMIT

Com qui reposa
en l'amor o en l'onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.

XXVIII

Penso en vosaltres,
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d'efímeres banderes
en l'aspror irremeiable.

XV

Una altra fulla
desisteix de la branca;
cada vegada
el jardinet em sembla
més gran, i que ens oblida.

»
— Carles Riba

Tremola l'ombra

de la branca florida

sobre el meu somni.

L'aire daurat me'l signa

amb un pinzell finíssim.

AMOR I

Jardins volia,

i tremolor d'estrelles

en la nit clara.

Ara només espero

la foscor dels teus braços.

CALMA

Sí, vols la cala,

però recordaries

de la tempesta

aquell respir salvatge

entre la por i la joia.

ENTRE OLIVERES

Entre oliveres

mires la mar en calma,

blanc cementiri.

El teu vaixell voldria

per darrer port atènyer.

Rosa Leveroni

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Leveroni, Rosa. Obra poètica completa. Girona: Curbet Edicions, 2010, p. 558. 
  2. Josep-Ramon Bach. Desig i Sofre. ISBN 978-84-941069-3-4