Rosa Leveroni i Valls

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rosa Leveroni)
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgRosa Leveroni i Valls
Silver - replace this image female.svg
Dades biogràfiques
Naixement 1 d'abril de 1910
Barcelona, Barcelonès
Mort 4 d'agost de 1985(1985-08-04) (als 75 anys)
Cadaqués, Alt Empordà
Activitat professional
Ocupació Escriptora
Gènere Poesia
Obra
Primeres obres Epigrames i cançons (1938)
Premis i reconeixements
Creu de Sant Jordi 1982
Modifica dades a Wikidata

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910Cadaqués, 4 d'agost de 1985)[1] fou una escriptora catalana. La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2]

Poèticament, és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.[3]

Hi ha un premi amb el seu nom: el Premi de poesia "Cadaqués a Rosa Leveroni".[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es titulà com a bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36. Durant la postguerra, Rosa Leveroni va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.

El 1982, va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial),[5] lloc que esdevindria la "cambra pròpia" de Leveroni fins a la seva mort.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Epigrames i cançons (1938)
  • Presència i record (1952)
  • Poesia (1981)
  • Contes (1986)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rosa Leveroni i Valls». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. Exposició sobre Leveroni coordinada per l'Institut Català de les Dones
  4. Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de l'Editorial Proa.
  5. «Rosa Leveroni: Cent Anys (+1)». amb. [Consulta: 8 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]