Rosa Leveroni i Valls

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rosa Leveroni)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRosa Leveroni i Valls
Biografia
Naixement 1 d'abril de 1910
Barcelona, Barcelonès
Mort 4 d'agost de 1985(1985-08-04) (als 75 anys)
Cadaqués, Alt Empordà
Lloc d'enterrament Cementiri de Portlligat (Cadaqués), nínxol 1037 
Activitat
Ocupació Escriptora
Gènere Poesia
Obra
Primeres obres Epigrames i cançons (1938)
Obres destacables
Poesia i Contes.
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910Cadaqués, 4 d'agost de 1985) fou una escriptora catalana.[1] La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2]

La seva poesis s'inspira en la de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.[3] En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni a Cadaqués.[4]

Biografia[modifica]

Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveroni i Capitani i de Rosa Valls i Torruella. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.[5]

El 1930 i es titulà com a bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36. Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui féu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.

El 1982, va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial),[6] lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Epigrames i cançons (1938)
  • Presència i record (1952)
  • Poesia (1981)

Assaig i crítica literària[modifica]

  • Les imatges marines en la poesia d’Ausiàs March (1951)
  • Maria Novell, recordada (1969)
  • Un epistolari de Carles Riba (1940-42)

Narrativa curta[modifica]

  • Contes (1986)
  • L’estranger, L’Horta i Retorn (publicats en diverses antologies)
  • Un home de lletres i altres contes (Horsori Editorial, Barcelona, 2011)

Referències[modifica]

  1. «Rosa Leveroni i Valls». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. Exposició sobre Leveroni coordinada per l'Institut Català de les Dones
  4. Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de l'Editorial Proa.
  5. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1910, número de registre 3559.
  6. «Rosa Leveroni: Cent Anys (+1)». amb. [Consulta: 8 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica]