Vés al contingut

Rosa Leveroni i Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rosa Leveroni)
Plantilla:Infotaula personaRosa Leveroni i Valls
Biografia
Naixement1r abril 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1985 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Cadaqués (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Portlligat (Cadaqués), nínxol 1037 
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, bibliotecària, escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresEpigrames i cançons (1938)
Obres destacables
Poesia i Contes.
Localització dels arxius
Premis

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985) fou una escriptora catalana.[1] La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2]

La seva poesia s'inspira en la de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.[3] En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni a Cadaqués.[4]

Biografia

[modifica]

Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveron i Capitani, qui descendia d'una família d'armadors genovesos, i de Rosa Valls i Torruella, mestra de formació, però sense excercir. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.[3]

Seguí l'ensenyament primari al col·legi Príncep d'Astúries i, fins als dotze anys, a les Dames Negres. Ja d'adolescent mostrà afició literària. El curs 1929-1930 va fer l'examen d'ingrés a l'Escola Superior de la Dona, però el curs 1930-1931 decideix ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila, i en va obtenir el títol el 1933.[3] Del seu pas per l'Escola es conserven els apunts de classe (a la Biblioteca de Catalunya, que en conserva tot el seu arxiu personal).[5]

El 1933 va obtenir una beca de la Generalitat per ampliar a Madrid el seu treball de fi de carrera sobre literatura infantil, durant un mes; abans havia fet les pràctiques obligatòries a la Biblioteca popular de Figueres.[3] Amb la carrera acabada va començar a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, on de 1936 a 1938 va fer estudis de Filosofia i Lletres. Amb el desenllaç de la guerra civil perd el seu lloc de treball.[3] Es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona.[cal citació] Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).[cal citació]

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36.[cal citació] Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta.[cal citació] Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948).[3] Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.[cal citació]

El 1982[1] va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser una dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial),[6] lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Epigrames i cançons (1938)
  • Presència i record (1952)
  • Poesia (1981)

Assaig i crítica literària

[modifica]
  • Les imatges marines en la poesia d'Ausiàs March (1951)
  • Maria Novell, recordada (1969)
  • Un epistolari de Carles Riba (1940-42)

Narrativa curta

[modifica]
  • Contes (1986)
  • L'estranger, L'Horta i Retorn (publicats en diverses antologies)
  • Un home de lletres i altres contes (Horsori Editorial, Barcelona, 2011)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Rosa Leveroni i Valls». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2023].
  2. ↑ «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Rosa Leveroni, dona de lletres». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 maig 2024].
  4. ↑ Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de l'Editorial Proa.
  5. ↑ «Fons i col·leccions - Leveroni, Rosa». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 11 maig 2024].
  6. ↑ «Rosa Leveroni: Cent Anys (+1)». amb. [Consulta: 8 setembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Leveroni_i_Valls&oldid=34839829»