Ombra mai fu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióOmbra mai fu
Títol originalOmbra mai fu (Handel's Largo) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalària Modifica el valor a Wikidata
TonalitatFa major Modifica el valor a Wikidata
Indicació de tempolarghetto Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaNicolò Minato (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Creació1738 Modifica el valor a Wikidata
Part deSerse Modifica el valor a Wikidata

Ombra mai fu és l'ària d'obertura de l'òpera de 1738 Serse, de Georg Friedrich Händel. L'òpera fou un fracàs comercial: només durà cinc actuacions a Londres després de la seva estrena. El segle xix, tanmateix, aquesta ària fou redescoberta i esdevingué una de les peces més conegudes de Händel. Händel va adaptar l'ària de la versió de Giovanni Bononcini, qui, al seu temps, va adaptar-la de la versió de Francesco Cavalli. Els tres compositors van versionar el mateix llibret de Nicolò Minato.

Antu library-music.svg
"Frondi tenere e belle ... Ombra mai fu"
Interpretació d'Enrico Caruso el 1920

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Originalment composta per ser cantada per un soprano castrat (i cantada en actuacions modernes de Serse per un contratenor, contralt o un mezzosoprano), sovint ha estat arranjat per altres tipus de veu i instruments, incloent solo d'orgue, solo de piano, violí i piano, i conjunt de corda, sovint sota el títol Largo de Xerxes, tot i que el tempo original és marcat larghetto. Val a dir que per bé que el pathos amb què es canta aquesta ària fa que actualment sovint es relacioni amb moments de contemplació o reflexió, Händel li va donar un toc còmic, ja que el personatge principal de l'òpera, Xerxes I de Pèrsia, la dirigeix a un plàtan d'orient.[1]

En l'òpera, l'ària és precedida per un curt recitatiu de 9 compassos, que introdueix l'escena (Frondi tenere e belle). L'ària és també curta: consisteix de 52 compassos i típicament dura de 3 a 4 minuts. La instrumentació és per una secció de corda: primer i segons violins, viola i baixos. La tonalitat és Fa major, el tempo és 3/4. El rang vocal C4 a F5 amb una tessitura de F4 a F5.

Lletra[modifica]

Plataner (plantat el 1680)

El títol significa en italià "Mai fou una ombra". Xerxes canta tot admirant l'ombra d'un plàtan d'orient després d'haver abandonat la seva promesa, Amastris.

Frondi tenere e belle
del mio platano amato
per voi risplenda il fato.
Tuoni, lampi, e procelle
non v'oltraggino mai la cara pace,
né giunga a profanarvi austro rapace.

Ombra mai fu
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più.

Frondes tendres i belles
del meu estimat plataner,
que el fat us somrigui.
Que trons, llamps i tempestes
no destorbin la vostra estimada pau,
ni sigueu profanats pels vents del sud.

Mai l'ombra
d'un arbre,
no fou tan preciosa, amable
i suau.

Referències culturals[modifica]

Les interpretacions d'aquesta ària són incloses en diverses pel·lícules. Una versió plenament escenificada apareix en la pel·lícula Farinelli (1994), un biografia ficcionalitzada que relata la tormentosa relació entre Händel i el famós castrato Farinelli, encara que en realitat, els dos mai treballaren junts.[cal citació] La peça també apareix a Les amistats perilloses (1988), en l'italià original, i a Orgull i Prejudici (versió de televisió, 1995), la qual va utilitzar la lletra en llengua anglesa. Donada l'ambientació d'aquestes dues novel·les/pel·lícules (dècada del 1780 a França i l'Anglaterra de principis del segle XIX), quan Ombra mai fu no era encara gaire coneguda, la inclusió d'aquestes interpretacions, encara que no tècnicament anacrònica, probablement no serà detectada per audiències contemporànies.

El 24 de desembre de 1906, Reginald Fessenden, un inventor canadenc i pioner radiofònic, va retransmetre el primer programa radiofònic per AM, el qual va començar amb un enregistrament de fonògraf d' "Ombra mai fu" seguit per ell mateix interpretant "Minuit, chrétiens" amb el violí i cantant el vers final. L'ària, per tant, fou la primera peça de música retransmesa per ràdio.[2][3]

Referències[modifica]

  1. «Serse» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2020].
  2. Collins, Ace, [2001], Stories Behind the Best-loved Songs of Christmas, Grand Rapids, MI, Zondervan, p. 137–138.
  3. Early Radio History web-site quoting "Builder of Tomorrows" by Helen Fessenden, 1940, pages 153–154, Consulta: 7 desembre 2010.

Enllaços externs[modifica]