Rinaldo

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rinaldo (Händel))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióRinaldo
Tiepolo - Rinaldo und Armida.jpg
Rinaldo i Armida pintats per Tiepolo
Forma musical òpera
Compositor Georg Friedrich Händel
Llibretista Giacomo Rossi
Llengua original italià
Font literària Gerusalemme liberata de Torquato Tasso
Composició 1711
Gènere Opera seria
Actes tres
Estrena
Data 24 de febrer de 1711
Escenari Queen's Theatre de Londres
Modifica dades a Wikidata

Rinaldo és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel. El llibret és de Giacomo Rossi basat en episodis del poema Gerusalemme liberata de Torquato Tasso. Fou la primera de les òperes de Händel per a públic anglès. Composta en poques setmanes, va manllevar algun fragment musical d'obres seves anteriors, encara desconegudes a Londres.[1]

Fou estrenada al Queen's Theater de Haymarket, a Londres, el 24 de febrer de 1711. Fou un gran èxit, degut en part a la participació de dos famosos castrati de l'època: Nicolò Grimaldi Nicolino i Valentino Urbani. Actualment és una de les òperes més populars de Händel i una de les que més gravacions se n'han fet; fou la primera òpera de Händel representada al Metropolitan Opera House de Nova York, el 1984.

Rinaldo fou la primera òpera que Händel compongué per a la temporada londinenca, tot i que nombrosos fragments d'aquesta òpera no són més que reutilitzacions d'obres escrites anteriorment (sense anar més lluny, la famosa ària Laschia ch'io pianga té el seu origen en una breu sarabanda de l'òpera Almira, escrita a Hamburg el 1705). El 1731 Händel tornaria a revisar l'obra introduint algunes modificacions.

L'argument es basa en la recreació fantasiosa de la primera croada que fa Tasso. Armida és una maga que manté pres a l'heroi croat Rinaldo amb els seus encanteris; però la campanya no progressa sense Rinaldo i els seus companys decideixen rescatar-lo. L'ambient pastoral idíl·lic, l'odi convertit en amor i el sentit moral del deure en fan una peça clau del Barroc.

Poc temps després, amb la creació de la Royal Academy of Music i el seu desig de rivalitzar amb els principals teatres europeus, Händel va esdevenir el rei de l'òpera que Londres estava esperant amb títols com Ottone, Giulio Cesare, Tamerlano i Rodelinda. Per les seves produccions van ser contractats els millors cantants d'Europa. Noms com Margherita Durastanti, Francesca Cuzzoni, Faustina Bordoni, Senesino, Conti, etc. van cantar a la ciutat del Tàmesi sota les ordres de Händel i amb la seva popularitat, capricis, rivalitats i alts honoraris es van convertir en els veritables precursors dels divos actuals.

L'obra que segons Winton Dean entra en la categoria de "òperes màgiques" amb elements fantàstics, transformacions, bruixes i mags pel mig, és un malbaratament d'inspiració melòdica de principi a fi. Té a més l'avantatge d'oferir un argument gens feixuc i escenes veritablement aconseguides. Musicalment parlant, Rinaldo és molt més que el Lascia ch'io pianga i el Cara sposa, per exemple, hi ha llargues seqüències en l'Acte I on la genialitat i talent musicals de Händel fan que siguem partícips d'un continu dispendi de bellesa musical escena rere escena, ària rere ària.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rinaldo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. (castellà) RIDING, Alan; DUNTON-DOWNER, Leslie. Ópera. Ed. Espasa Calpe. ISBN 978-84-670-2605-4

Altres compositors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]