Leonardo Leo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLeonardo Leo
Leonardo Leo.jpg
Biografia
Naixement 5 agost 1694
San Vito dei Normanni
Mort 31 octubre 1744 (50 anys)
Nàpols
Educació Conservatori de la Pietà dei Turchini
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Òpera
Moviment Música barroca i barroc
Professors Francesco Provenzale i Nicola Fago
Instrument Orgue
Modifica les dades a Wikidata

Leonardo Leo (San Vito dei Normanni, Bríndisi, 1694 - Nàpols, 1744) fou un compositor italià de l'escola napolitana. Autor de l'òpera L'Olimpiade, que va tenir un èxit extraordinari.[1]

Començà els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia de Nicola Fago i tenint com a company d'estudis el napolità Francesco Feo.[2]

Influït per Alessandro Scarlatti, impulsà l'òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza (1718), Le finte zingare (1724), L'amico traditore (1737), etc. Alhora conreà l'òpera seriosa i va escriure set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí.[3]

Va ser professor en el Conservatori de Santa Maria de Loreto, de Nàpols, tenint entre els seus alumnes al napolità Ignazio Fiorillo (1715-1787).[4]

Obres[modifica]

Serenates i pastorals[modifica]

Drammi per musica[modifica]

  • Sofonisba (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1719)
  • Cajo Gracco (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1720)
  • Bajazette (representada al palau del virrei, 1722)
  • Tamerlano (Roma, 1722)
  • Timocrate (Venècia, 1723)
  • Zenobia in Palmira (dramma d'Apostolo Zeno per al teatro San Bartolomeo, 1725)
  • Astianatte (cantada dels textos i per Farinelli, 1725)
  • La somiglianza (teatro dei Fiorentini, 1726)
  • L'Orismene, overo dagli sdegni gli amori (teatro Nuovo, 1726)
  • Ciro riconosciuto (1727)
  • Argene (1728)
  • La zingara (intermezzo, 1731)
  • Intermezzi per l'Argene (1731)
  • Catone (cantada a Venècia per Grimaldi, Domenico Gizzi, Farinelli i la Facchinelli, 1732)
  • Amore dà senno (teatro Nuovo, 1733)
  • Emira (amb intermezzi d'Ignazio Prota, 1735)
  • La clemenza di Tito (1735)
  • Onore vince amore (teatro dei Fiorentini, 1736)
  • La simpatia del sangue (1737)
  • Siface (1737)
  • Festa teatrale (1739)
  • La contesa dell'Amore e della virtù (1740)
  • Alessandro (1741)
  • Demoofonte (1741)
  • Andromaca (1742)
  • Vologeso (1744)
  • La finta Frascatana (1744) (aquesta obra va ser completada per Capranica perquè Leo havia patit un atac d'apoplexia mentre hi treballava); altres obres d'aquest mestre amb dates desconegudes, són les següents:
  • Amor vuol sofferenza (opera seria)
  • Artaserse
  • Lucio Papirio
  • Arianna e Teseo (cantata teatrale)
  • L'Olimpiade
  • Evergete
  • Il matrimonio anascoso
  • Alidoro
  • Alessandro nell'Indie
  • Il Medo
  • Nitocri, regina di egitto
  • Il Pisistrate
  • Il trionfo di Camillo
  • Le nozze di Psiche
  • Achille in Sciro

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonardo Leo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [enllaç sense format] http://www.fundacionjuanbautistaplaza.com/his09.htm#t2
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàgs. 418. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0036935
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, volum II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-2281-2)