Pasquale Cafaro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPasquale Cafaro
Cafaro.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 8 de febrer de 1716
Galatina
Mort 25 d'octubre de 1787 (71 anys)
Nàpols
Alma mater Conservatori de la Pietà dei Turchini
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Òpera
Moviment Música barroca
Mestres Leonardo Leo, Nicola Fago i Lorenzo Fago
Deixebles Francesco Bianchi, Angelo Tarchi i Giacomo Tritto
Modifica dades a Wikidata

Pasquale Cafaro (Galatina, 1708 - Nàpols, 28 d'octubre de 1787) fou un compositor italià.

Anomenat algunes vegades Caffarelli. Deixeble de Leonardo Leo en el conservatori de la Pietà dei Turchini, al qual succeí com a professor de la classe de contrapunt, substituí en Gian Francesco de Majo com a mestre de capella de la cort. Se'l hi ha criticat l'escassa originalitat de les seves melodies, però ha merescut elogis generals per la correcció i elegància que les avala. Entre els seus deixebles i figuren Francesco Bianchi, Angelo Tarchi i Giacomo Tritto. Fou el descobridor del castrat Gaetano Caffarelli el qual va conèixer com a cantant en una església de poble.[1]

Escriví obres de música religiosa, entre elles un Stabat mater, actualment molt poc executat; dues cantates per celebrar pomposos esdeveniments de la família reial i una altra, amb ocasió del trasllat de la sang de sant Genar, i diversos oratoris i òperes, entre les quals partitures descollen les que porten el títol; Oratori per linvenzione della Croce (1747), Ipermnestra (1751), Antigono (1751) L'incendio di Troia (1757), L'Olimpiade (1769), Betulia liberata, Il trionfo di Davidde, Il Figlinolo prodigo revedutto, i una nova partitura per l'Antigono (1770).

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 389 (ISBN 84-239-4532-4)