X-Men

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeX-Men
SDCC13 - The original X-Men (9348050080).jpg
Tipus grup de personatges de ficció
organització fictícia
còmic
Creat per Stan Lee i Jack Kirby
Context
Univers univers Marvel
Editorial Marvel Comics
Modifica les dades a Wikidata

X-Men o Patrulla-X[1] és un grup de personatges de ficció pertanyent a l'Univers Marvel. Va ser creat per Stan Lee i Jack Kirby al primer número de The X-Men, amb data de portada setembre de 1963. Els seus còmics, fins ara, mai han estat publicats en català tot i que els diversos grups editorials que han publicat aquesta col·lecció eren catalans ( Vértice i la seva hereva Surco, Bruguera i Planeta) o tenen seu a Catalunya (Panini). El nom de Patrulla-X és originari de Vértice i va ser adoptat per les successives editorials que han tingut els drets per publicar la col·lecció.

Les seves aventures han sigut publicades en diversos cómics de Marvel Comics, ja que es tracta d'un univers cohesionat. Des de finals de 1991 sempre ha comptat com a mínim amb dues col·lecciones mensuales dedicades a ells. És una de les grans franquícies de l'editorial, havent-se realizat adaptaciones en dues sagues cinematogràfiques, diverses sèries de animació i videojocs.

Creació[modifica]

El 1963, amb l'èxit de Els 4 Fantàstics, Spiderman, Thor i Iron Man, Stan Lee volia un altre grup de superherois nous però volia evitar explicar com aconseguien els seus poders. El 2004, Lee recordava, "no podria tenir tothom mossegat per una aranya radioactiva o exposat a una explosió de raig gamma. I vaig agafar la manera covarda. Vaig dir-me 'Per què no dic símplement que són mutants. Van néixer d'aquesta manera".[2] Fins aquell moment els personatges que millor havien funcionat havien estat Els 4 Fantàstics i Spiderman i van pensar fussionar les dues idees: un grup de superherois, però composat d'adolescents insegurs i marginats.[3]

Antecedents[modifica]

Al sèrie pulp Star Detective, editada per Martin Goodman, havia aparegut una història titulada "X-Man", al seu número de març de 1937, sense relació amb els mutants. Stan Lee i Steve Ditko eren autors d'una història de cinc pàgines titulada "The man in the Sky", publicada a Amazing Adventures vol.1 #14 (amb data de portada juny de 1962) protagonitzada per un mutant.[4] La intenció era continuar aquest relat, però la col·lecció tancava el mes següent[5] i Lee va preferir publicar la història que presentava a Spiderman, que no comptava amb l'aprovació de Goodman.

El 18 d'abril de 1963 es publicava, amb data de portada juny de 1963, el nº80 de My Greatest Adventure, una col·lecció de National Comics (l'editorial que ja era coneguda com D.C. encara que no era el seu nom oficial) on hi debutava un grup anomenat Doom Patrol. Un savi científic en cadira de rodes reuneix un grup encara més estrany: Rita Farr, àlies Elasti-Girl que pot crèixer i encongir-se a voluntat, Larry Trainor, Negative Man, el cos del qual s'ha convertit en un contenidor d'energia negativa i ha d'anar envenat de dalt a baix, i Cliff Steele, Robotman, que va resultar ferit durant una carrera de Fòrmula 1 i només va sobreviure el seu cervell que es troba ara al cos d'un robot. Els autors són els guionistes Bob Haney i Arnold Drake i el dibuixant Bruno Premiani, que volen seguir l'éxit dels personatges de Marvel amb limitacions que els allunyen de la grandesa tradicional dels de D.C[5] Tot i les similituds entre el mentor dels dos grups i el plantejament, la distància de menys de tres mesos (el primer número de The X-Men es publica el 2 de juliol de 1963)[6] descarta el plagi. És molt probable que quan apareix a les llibreria el debut de Doom Patrol, el primer número de The X-Men estigui a la impremta. Segons Arnold Drake, tres o quatre setmanes després d'escriure el primer guió va saber que Stan Lee estava preparant una cosa similar. La idea d'un grup amb membres amb diferents poders era una cosa habitual, però el va sorprendre bastant que el seu líder també anés amb cadira de rodes. Seguint aquesta tesi, no seria estrany que en una de les reunions golfístiques habituals entre Goodman i Jack Leibowitz, editor de D.C., comentessin els dos projectes. En qualsevo cas, el desenvolupament de les dues sèries seria substancialment diferent.[7]

Trajectòria editorial[modifica]

Els primers anys no va tenir tant d'èxit com d'altres grups de superherois (Els Venjadors o Els Quatre Fantàstics). Les vendes es van resentir des de la sortida dels seus creadors i a més Stan Lee es mostra reaci als canvis que Roy Thomas volia fer.[8] La col·lecció millora sensiblement amb la incorporació del dibuixant Neal Adams, però el tancament està decidit.[9] The X-Men tanca en un context de crisi generalitzada que obliga a cancel·lar moltes altres sèries. Als pocs mesos, però, arriben les devolucions i es comproba que les vendes venien millorant aproximadament des del nº60. Goodman decideix continuar publicant reduint les despeses al mínim, publicant reedicions.[10][UXM 1]

Durant aquesta època els personatges van tenir poques aparicions a l'Univers Marvel, però l'interés de rellençar la sèrie va fer que aquestes augmentessin amb el pas del temps, fins arribat a 1975, en que es va publicar el primer, i durant molt temps únic, número de Giant-Size X-Men escrit i editat per Len Wein i amb dibuixos de Dave Cockrum. El còmic va representar el debut d'un nou equip d'herois internacional amb nous membres, gran part dels quals eren de nova creació.

Finalment Wein només va fer l'argument dels primer números de la nova etapa i va ser Chris Claremont qui va ocupar-se de rellançar el títol a partir de l'agost de 1975 en el número 94 de la sèrie. Amb dibuix de Cockrum i, sobretot després de la substitució d'aquest darrer per John Byrne que també va compartir amb Claremont la realització dels arguments, i després de la Saga del Fènix de gran èxit entre els lectors per la seva multitrama, la col·lecció va veure augmentada la seva popularitat arreu del món i va començar a fer-se una franquícia que incloia moltes sèries protagonitzades per personatges relacionats amb el món dels X-Men. Les primeres sèries derivades estaven bastant diferenciades de l'original: Dazzler, presentada a la sèrie, era una mutant que va acabar formant part del grup, però mentre es publicava hi estava bastant allunyada tot i la participació de personatges com l'Àngel, The New Mutants era un grup formatiu semblat al que havien estat els X-Men en un principi i Alpha Flight era un grup canadenc amb pocs mutants.

El llavors director de Marvel (editor-in-chief), Jim Shooter, es va oposar a donar una altra sèrie al grup que van prodigar les seves aparicions d'altres maneres:[11] van tenir un crossover amb The New Titans de D.C.[12] van protagonitzar la cinquena novel·la gràfica de Marvel[13] i van protagonitzar l'especial benèfic Heroes for Hope (1985).

El primer grup format pels membres originals dels X-Men va ser X-Factor (1986). Poc després, a Excalibur (1988) també hi trobaríem antics membres, ara situats a Anglaterra. A més els protagonistes de la sèrie van tenir una presència fixa a la sèrie quinzenal Marvel Comics Presents.

La segona sèrie del grup pròpiament dita va arribar a 1991, amb X-Men. Poc després, a 1993 li seguiria una sèrie amb periodicitat trimestral, X-Men Unlimited durant els seus primers anys. Va tenir diferents periodicitats i enfocs fins que el segon volum va tancar el 2006.

A 1999 va començar X-Men: the Hidden Years, un projecte que volia explicar el que havia succeït als membres del grup a l'época en que la col·lecció original havia publicat reedicions, però el projecte va quedar inacabat al tancar a 2001 després de 22 números. Aquell mateix any va començar X-Treme X-Men, que va ser substituida a 2004 per una sèrie regular de Astonishing X-Men que habitualment s'anomena volum 3, perquè abans hi havia hagut dues sèries limitades amb el mateix títol.

L'any 2013 va començar All-New X-Men, que es convertia en la quarta sèrie regular mensual del grup en aquell moment comptant només les que es transcurrien a l'Univers Marvel, i sense incloure les d'altres grups mutants.

Pràcticament totes les sèries regulars de l'Univers Marvel que es publicaven el 2015 van tancar per reflexar el que estava succeint a les Secret Wars. A 2016 començava un nou volum de Uncanny X-Men i All-New X-Men i començava Extraordinary X-Men. A 2017 només quedaven dues col·leccions dedicades al grup: X-Men: Gold i X-Men: Blue. Aquests havien estat els noms dels equips a l'época en que debutava la segona sèrie de X-Men. Les històries de Uncanny X-Men les protagonitzava l'equip "or" i les de X-Men, l'equip "blau". Les dues col·leccions substituïen respectivament Uncanny i All-New X-Men, mentre que Extraordinary X-Men tancava. A 2017 se'ls uniria un nou volum de Astonishing X-Men i a 2018, la nova sèrie X-Men: Red.

Com a conseqüència argumental de l'event Extermination tant X-Men: Gold com X-Men: Blue tanquen i, amb data de portada gener de 2019 s'estrena un nou volum de Uncanny X-Men.

També es publiquen sèries de la major part dels membres del grup, començant per la primera sèrie limitada de Wolverine (1982), qui també ha tingut diverses sèries regulars des de 1988. Les sèries més llargues a part de la seva han estat les protagonitzades per Cable i Deadpool, personatges mutants sorgits de The New Mutants i desenvolupats a X-Force i a les seves sèries limitades prèvies.

Història fictícia[modifica]

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Inicis[modifica]

Conscient de l'aparició de mutants arreu del món després de la Segona Guerra Mundial, i de la por i el rebuig que generaven a la resta de la humanitad, el Professor Charles Xavier un mutant amb grans poders telepàtics, decideix convertir la seva vella mansió en una escola. Xavier somnia en la coexistència pacífica dels mutantes amb la sociedad humana i recluta a un grup de joves mutants per entrenar-los en l'ús dels seus poders amb la doble finalitat de protegir als éssers humans de mutants malvats, així com de defensar als mutants de la por dels humans per una banda tenint-los secretament a la seva escola i per l'altra mostrant la seva bondat pels seus actes.

Els seus primers alumnes van ser Scott Summers (que adoptaria el nom codi de Cyclops[UXM 2] (Ciclop a la traducció catalana),[14] Bobby Drake (Iceman),[UXM 3] Warren Worthington III[UXM 4] (que era l'únic que ja actuava com superheroi com l'Avenging Angel,[UXM 5] però al incorporar-se a l'equip passaria a anomenar-se símplement Angel (Àngel),[14] Hank McCoy (Beast[UXM 6] (Bèstia)[14] i Jean Grey (Marvel Girl).[UXM 7] Aquest grup va ser extraordinariàment estable i només va comptar amb la incorporació de Mimic durant un arc argumental.[UXM 8]

A la primera missió del grup, es van enfrontar a un antic amic de Xavier amb qui havien discutit des de postures irreconciliables,[15] el mutant Magneto,[UXM 9]"Amo del Magnetisme", que es convertiria en el seu principal enemic. En una de les seves primeres missions els X-Men van intentar reclutar a un adult a les seves files, el mutant Blob.[UXM 10] Més endavant es van enfrontar a la Brotherhood of Evil Mutants, la resposta de Magneto als X-Men de Xavier, que comptava en les seves files amb els malvats Toad i Mastermind i amb dos bessons que es trobaven en deute amb Magneto: Quicksilver i Scarlet Witch.[UXM 11]

En aquesta època van començar a conèixer altres super-herois. El primer va ser Iron Man,[16] al que van seguir Sentry[17] i els 4 Fantàstics.[18]

Entre les primeras amenaces a les que va haver de fer front els X-Men es trobaven Namor, enganyat per Magneto,[UXM 12] l'imparable Juggernaut,[UXM 13] malvat germanastre del Profesor-X i els Sentinels,[UXM 14] gegantescos robots cazadors de mutants creat pel científic Bolivar Trask.[UXM 15] Entre mig van visitar per primera vegada la jungla prehistórica oculta a l'Antàrtida anomenada Savage Land, on hi van trobar a Ka-Zar.[UXM 16]

Més endavant van combatre al super equip de villans conegut com Factor Three.[UXM 17] En aquesta època va ser quan van acceptar a un nou integrant, el mutant artificial conegut com Mimic, però poc després d'unir-s'hi, lluitant amb el Superadaptoide, va patir un accident que el va mantenir incapacitat durant uns anys.[UXM 18]

Posteriorment, el Professor va haver d'abandonar el grup para combatre un intent d'invasió de la Tierra per part dels alienígenes Z'Nox. Xavier va deixar a un mutant metamorf al seu lloc, Changeling i va marxar en secret dient-s'ho només a Jean Grey.[UXM 19] Changeling va ser assassinat poc després per Grotesko[UXM 20] i Jean no li va explicar la veritat als seus amics, que es van dissoldre temporalment.[UXM 21] Poc després una gran concentració de mutants va fer que es reagrupessin. Investigant van conèixer Lorna Dane i van descobrir que un mutant amb poders hipnòtics anomenat Mesmero estava reunint un exèrcit en nom de Magneto.[UXM 22] Cyclops s'hi va infiltrar amb la identitat d'Erik the Red[UXM 23] i amb l'ajuda de Lorna van derrotar a Mesmero i al suposat Magneto, que en realitat era un robot. Lorna se'n va anar amb ells a Nova York.[UXM 24]

Cyclops i els seus amics van acompanyar a Alex, el seu germà quan aquest es va graduar, però va ser capturat pel Living Pharaoh, que volia matar-lo perquè els seus poders estaven vinculats.[UXM 25] Transportat a Egipte, Alex va descubrir els seus poders[UXM 26] i que no podia controlar-los.[UXM 27] Va ser capturat pels Sentinels, reconstruits per Larry Trask,[UXM 28] que també van capturat Iceman i Lorna Dane, entre altres mutants coneguts.[UXM 29] Cyclops va conseguir acabar per un temps amb l'amenaça dels Sentinels.[UXM 30]

Els X-Men van portar Alex, ferit a la batalla amb el Dr. Karl Lykos, però aquest es dedicava a absorbir energia dels seus pacients. Absorbint la d'Alex es va convertir en Sauron.[UXM 31] Sauron va intentar matar al pare de la seva estimada Tanya, però es va arrepentir al darrer moment i va escapar a la Savage Land on els X-Men, que el van seguir, el van veure caure per un precipici.[UXM 32] Aquí es van tornar a trobar a Magneto i als seus Savage Land Mutates.[UXM 33]

Al tornar als Estats Units van enfrontar-se a Sunfire,[UXM 34] als Z'Nox (després de retrobar-se amb el Professor)[UXM 35] i amb Hulk.[UXM 36]

Els anys perduts[modifica]

El succeït amb els X-Men a l'época en que la seva única sèrie publicava reedicions es coneix gràcies a aparicions en altres sèries (inclòs un serial protagonitzat per Beast a la sèrie Amazing Adventures), flashbacks en històries futures i la sèrie X-Men: the Hidden Years (1999-2001), però encara hi ha molta foscor sobre aquest periode, ja que el projecte va acabar molt abans del que John Byrne, el seu autor, tenia previst.

Iceman va deixar temporalment el grup. Al posar-se al dia del succeït, Xavier va enviar als X-Men de tornada a la Savage Land per assegurar-se de què havia passat amb Magneto.[19] Van descobrir que aquest no estava mort, però va escapar endunt-se'n amb ell a Angel i una noia de la raça Nhu’Ghari, anomenada Avia.[20] Els altres X-Men van arribar a Kenia, on van conèixer a una jove Ororo Munroe (qui formaria part de la segona gènesi amb el nom de Storm) i la van ajudar a combatre un altre controlador del clima, Deluge.[21] Després que Warren va ser rescatat, Candy Southern li va dir que el seu oncle Burt, qui havia estat responsable de la mort del seu pare, estava intentant casar-se amb la seva mare. Van adivinar les seves intencions massa tard per evitar que la enverinès.[22] Posteriormente es van enfrontar a Kraven el caçador,[23] un grup de mutants anomenat Promise,[24] a Mole Man[25] i a Magneto,[26] que estava utilitzant a Namor contra els 4 Fantàstics.[27]

Passat un temps, Hank va deixar el grup per començar a treballar per la Brand Corporation. Després de quatro mesos d'investigacions va depurar la fórmula química causant de les mutacions i va decidir probar-la en ell mateix per detindre uns sabotejadors, amagant així la seva identitat secreta. Però no va revertir a temps al seu estat original i va quedar atrapat en una nova forma monstruosa.[28]

En aquesta època alguns muntants van començar a desaparèixer, entre ells Lorna, Alex, Warren,[29] Bobby i Hank.[30] Els pocs membres que quedaven lliures van ajudar a Hulk a derrotar al Juggernaut.[31] Poc després van ajudar a Captain America i Falcon a alliberar als seus amics i els altres mutants capturats.[32]

Iceman va ajudar a Spiderman contra un malvat anomenat Equinox i va ser cridat per una missió secreta[33] Per aquesta època, Xavier va ajudar als Defenders contra Magneto i els seu grup de mutants diabòlics. La seva creació, anomenada Alpha els va revertir a la infància.[34]

Génesis mortal[modifica]

Els X-Men van anar a investigar l'aparició d'un mutant a l'illa de Krakoa, però van descobrir que el mutant era la pròpia illa, que havia mutat després d'una prova nuclear. Cyclop va poder escapar per demanar ajuda a Xavier.[35] Aquest va reclutar un equip de joves mutants que havia format la doctora Moira MacTaggart contra la seva opinió, que creia que no estaven preparats. Dels quatre joves, dos van morir i els altres dos, Vulcan i Darwin van desaparèixer i també els van donar per morts. Xavier va decidir esborrar de tothom la memòria del succeït i reclutar un altre grup per a la missió.[36]

Segona génesis[modifica]

Xavier va reclutar un nou equip amb dos membres que havien conegut en missions anteriors (Banshee i Sunfire) i cinc més dels que Xavier ja coneixia l'existència: Wolverine, Storm, Nightcrawler, Colossus i Thunderbird. Gràcies a ells van poder rescatar l'altre equip.[35] La relació entre alguns dels antics membres i els nous és tibant[37] i l'endemà, Sunfire i els antics membres de l'equip excepte Ciclop van abandonar el grup, que es va entrenar intensament. Van rebre la trucada de Beast, ara membre dels Venjadors, que els va demanar ajuda contra el Comte Nefaria.[UXM 37] A la missió va morir Thunderbird en un acte suïcida.[UXM 38] Xavier presenta a Moira MacTaggert com la seva majordoma.[UXM 39]

Al Nadal, el doctor Stephen Lang va capturar amb els seus Sentinels a Marvel Girl, Wolverine i Banshee.[UXM 40] La resta de l'equip intenta rescatar-los amb l'ajuda d'un amic de Xavier, el doctor Peter Corbeau després de descobrir que es troben en una estació espacial,[UXM 41] però Corbeau els adverteix que no pot pilotar la nau d'escapament per una tormenta espacial. Marvel Girl absorbeix els seus coneixement per pilotar-ho ella esperant que la seva telequinesis li doni alguna oportunitat.[UXM 42] Fénix (Fhoenix) va aparèixer per ajudar-la i Jean va decidir unir-se a ella per salvar a l'equip i sobreviure. Jean, unida a Fénix contempla el seu cos quasi destruit que encara intenta aferrar-se a la vida. L'embolica en un capoll que el mantindrà mentre es cura, pensant en la possibilitat d'una segona oportunitat. Després pren consciència de la seva nova condició i decideix anomenar-se a ella mateixa Fénix.[38] La nau amara a la Badia de Jamaica on apareix amb l'aspecte de Jean i els diu que ja no es la dona que coneixien, abans de desmaiar-se.[UXM 43] Posteriorment es van enfrontar a Black Tom i el Juggernaut,[UXM 44] Magneto,[UXM 45] Erik the Red[UXM 46] i la Guardia Imperial Shi'ar amb l'ajuda dels Starjammers als que coneixen durant l'enfrontament i que estan liderats pel pare de Scott, que no el reconeix.[UXM 47] Es veuen traslladats a l'interior del cristall M'Kraan i Fénix salva l'univers, que havia estat a punt de desparèixer.[UXM 48]

Un temps després, Wolverine va ser atacat per James MacDonald Hudson, amb la identitat de Weapon Alpha, tractant d'obligar-lo a tornar a Canadà. Altres membres de l'equip es van afegir a l'enfrontament, en el que va resultar accidentalment ferida Moira. Atacat per mutants dels que no coneixia els poders, Hudson va decidir retirar-se teleportant-se.[UXM 49]

Després d'un enfrontament amb Mesmero[UXM 50] i una batalla amb Magneto dins d'un volcà Antàrtic,[UXM 51] la majoria dels X-Men es van trobar a la Savage Land i es van separar de Fénix i la Bèstia, creient cada grup que els altres havien mort. Fénix i la Bèstia van tornar a l'escola per donar a Xavier les males notícies. Aquest va decidir acompanyar a Lilandra a l'espai Shi'ar.[UXM 52]

Després d'un llarg viatge que va dur al Japó a la resta del grup,[UXM 53] Banshee va resultar ferit a les seves cordes vocals durant una batalla amb Moses Magnum, deixant-lo sense poder. Els X-Men van ser emboscats per Alpha Flight.[UXM 54] Wolverine va decidir rendir-se i va ser posat en custòdia, però va escapar amb insultant facilitat. Quan finalment van tornar a casa, van trobar el professor X i el telèfon de la mansió desconnectat.

Els X-Men i Fénix es van retrobar amb la Bèstia[UXM 55] descobrint així que Jean també havia sobreviscut. Es va retrobar amb ella a l'illa Muir lluitant amb Proteus, el fill mutant de Moira MacTaggert, amb el poder d'alterar la realitat. Banshee els va acompanyar per a la missió i va deixar els X-Men per quedar-se amb Moira.[UXM 56]

La Saga de Fénix Fosca[modifica]

El professor X va tornar a la terra a temps per contactar a Kitty Pryde avantçant-se a Emma Frost. També van conèixer a Dazzler, una altra mutant i van descobrir l'existència del Hellfire Club.[UXM 57]

Quan Fénix creia que els X-Men estaven morts, va conéixer a Jason Wyngarde, sense saber que era l'antic enemic del grup, Mastermind. Amb les seves il·lusions, utilitzant un dispositiu creat per Emma Frost, va fer-la creure que era realment Lady Gray, una avantpassada seva consort de Wyngarde. Així la va convèncer fàcilment per convertir-se en la Reina Negra del Hellfire Club mientra lluitaven amb els X-Men.[UXM 58] Fénix es va alliberar del control de Wyngarde quan va veure una versió psíquica de Ciclop assassinada. Fénix va usar els seus poders per tornar boig a Mastermind, va destruir el Blackbird i se'n va anar bruscament de la Terra. Buscant gaudir del mateix poder que havia sentit dins del cristal M'Kraan, Fénix va viatjar a una estrella llunyana i va absorbir la seva energia. El sol es va convertir en nova, destruint un planeta proper habitat per cinc mil milions de D'bari.[UXM 59]

Al seu retorn a la Terra, la Bèstia va dissenyar un neutralizador per a sotmetre a l'entitat. Xavier va col·locar blocs mentals en la seva ment per reduir els poders de Fénix i permetre que Jean recuperés el control.[UXM 60] Conscient de la massacre en el seu Imperi, els shi'ar van arribar a la Terra exigint la mort de Fénix. Xavier va invocar un duel irrefutable d'honor. Lilandra va acceptar permetent a la Guàrdia Imperial combatre als X-Men. Els mutants van caure un per un durant una llarga batalla a la Zona Blava de la Lluna. Amb només Ciclop i Fénix en peu, Summers va ser colpejat per energia. Els bloquejos mentals que Xavier havia posar a la ment de Fénix van ser destruïts i va poder utilitzar tot el seu poder. Lilandra va ordenar al Pla Omega, la destrucció total del Sistema Solal, després del retorn de Fénix. Per evitar la pèrdua de tot el sistema d'estrelles, Xavier va ordenar als X-Men derrotar a Fénix. La ment de Jean va recuperar el control una vegada més, només per activar una arma Kree suïcidant-se per evitar el desastre.[UXM 61]

Després del funeral de Jean Grey,[UXM 62] Kitty Pryde va anar a viure a l'escola com a nou membre del X-Men i Ciclop va deixar l'equip. Storm es va convertir en la nova líder en la seva absència. Els X-Men es va enfrontar a una nova Brotherhood of Evil Mutants liderada per Mística per salvar la vida al senador Robert Kelly, advertits per la contrapartida de Kitty d'un futur dominat pels Sentinels.[UXM 63]

Altres enemics d'aquesta época van ser el Doctor Doom[UXM 64][nota 1] i Magneto al Triangle de les Bermudes.[UXM 65] Kitty va destruir l'ordinador central de la seva super-arma. Magneto li va llençar una descàrrega letal d'electricidad. Creient-la morta, es va horroritzar del que havia fet adonant-se que era pràticament una nena. En aquell moment va arriba Storm disposada a venjarla, pero Magneto, havia deixat de lluitar i li va dir que fes el que volgués, que no la detendria. Veient el seu penediment el va deixar escapar. Kitty es va recuperar i la batalla va reunir Ciclop amb l'equip.

Poc abans d'aquest enfrontament amb Magneto, Xavier va ajudar a Carol Danvers a recuperar els seus records, robats per Rogue, la més jove integrant de la Brotherhood de Mística.[41]

La Saga dels Brood[modifica]

Corsair dels Starjammers va tornar a la Terra buscant l'ajuda dels X-Men per aturar una rebel·lió contra l'Emperatriu Lilandra. Va contactar amb Ciclop a qui li va revelar que era el seu pare, segrestat pels Shi'ar dècades abans. Els X-Men van detenir la rebel·lió contra l'imperi shi'ar i van reunir Xavier amb Lilandra.[UXM 66]

Poc després, Storm va ser mossegada per Dracula, però la seva voluntat es va imposar alliberant-se del seu control.[UXM 67]

Durant un entrenament, Kitty va seguir a Illyana Rasputin, la germana petita de Colossus, a un temple on havia estat cridada per Belasco. Aquest li va donar a Illyana un medalló i li va augurar un gloriós destí quan les 5 pedres flotants siguin al seu lloc. La resta del grup els va trobar i va rescatar les seves amigues gràcies a la Storm d'una realitat alternativa, però Belasco agafa a Illyana i li impedeix tornar, teleportant-la per un cercle de pas. Kitty la troba, però descobreix que ha envellit 7 anys. Al seu talismà, 3 de les 5 pedres ja ocupen el seu lloc.[UXM 68]

Els Brood van segrestar els X-Men, Lilandra i Carol Danvers. Viatjant per la galàxia cap al seu planeta, una Reina Brood va implantar embrions dins de tots ells. Interessat pel codi genètic únic de Danvers, van experimentar amb ella i es va convertir en Binary. Tot i que els X-Men van escapar del seu món, tot semblava perdut, ja que una vegada que els embrions maduressin, els seus amfitrions experimentarien una metamorfosi i es convertirien en un guerrer Brood. Storm va ser salvada per un jove Acanti, una gran criatura espacial similar a una balena i es va comunicar amb ella telepàticament. Els Acanti havien estat esclavitzats per la Brood i els utilitzava com naus estelars. Els X-Men es van comprometre a salvar la líder Acanti per salvar la seva espècie. Després d'alliberar l'ànima del líder Acanti del món dels Brood, els X-Men es van guarir. Abans de matar a la Reina Brood, Kitty Pryde va trobar el drac amigós Lockheed que la va seguir de tornada a la Terra. En aquest enfrontament van descobrir que hi havia un altre embrió reial, que només podia haver estat implantat en Xavier.[UXM 69]

Durant el perllongat període en què van ser segrestats per la Brood, Xavier va creure que els X-Men havien estat assassinats. Moira MacTaggert li va convèncer de formar un nou equip de mutants adolescents que necessitaven la seva ajuda per controlar els seus poders.[42] Els X-Men van tornar a la mansió i van descobrir que Xavier ja s'havia transformat en una de les Reines Brood. Derrotat i portat a bord del Starjammer, la ment de Xavier es va col·locar en un cos clonat.[UXM 70]

Déu estima, l'home mata[modifica]

El Reverend William Stryker va iniciar una creuada religiosa contra els mutants, recolzat amb assassinats. Xavier s'enfronta a ell en un debat televisiu, però al sortir del debat va ser raptat juntament amb Storm i Ciclop, amb la intenció d'utilitzar els seus poders per acabar amb tots els mutants durant un últim acte multitudinari. Amb l'ajuda de Magneto, la resta del grup el va detindre, guanyant momentàniament el favor d'un sector del públic. Stryker va intentar matar a Kitty Pryde, però va rebre un tret d'un policia i va ser detingut. A la mansió, Xavier es rendeix als mètodes de Magneto, pero Ciclop parla per tots els X-Men i els diu que encara creuen en el seu somni. Magneto li demana a Xavier que s'uneixi a ell, però rebutja deixar als seus estudiants.[13]

Altes i baixes[modifica]

Corsair, líder dels Starjammers va portar a Alaska als seus fills, Ciclop i Kaos, perquè coneguessin als seus avis. En el viatge Scott va conèixer Madelyne Pryor, que li va semblar idèntica a Jean Grey,[UXM 71] es van enamorar[UXM 72] i es van casar poc després.[UXM 73]

Wolverine se'n va anar al Japó.[43]

Àngel va ser capturat pels Morlocks i va caure en els seus túnels per ser el nuvi de Callisto. Storm va desafiar-la en combat a mort, que va guanyar, aconseguint el lideratge de la llibertat dels Morlocks i d'Àngel.[UXM 74]

Rogue, que havia absorbit els poders i la personalitat de Ms. Marvel no podia controlar els seus poders ni podia distingir els seus records dels de Carol Danvers. Va demanar ajuda a Xavier i, tot i que havia estat una enemiga la va acceptar a l'escola, frontalment en contra de l'opinió dels X-Men, que li van dir que marxarien si l'acceptava. Xavier va conseguir finalment convence'ls perquè es quedessin, i la única que se'n va anar va ser la pròpia Carol.[UXM 75] El grup no la va començar a acceptar fins que va combatre al costat de Logan al Japó.[UXM 76]

Poc després, Rachel Summers, la filla de Scott d'una dimensió alternativa, va viatjar en el temps i es va unir a l'equip.[UXM 77]

Terres alternatives[modifica]

El Multivers Marvel el composen moltes terres alternatives, popularitzades a partir del 1977 amb la col·lecció What If..., però creades molt abans.

Moltes van aparèixer a les pròpies sèries de l'Univers Marvel i algunes van arribar a tenir sèrie limitada pròpia. Les següents van tenir fins i tot sèrie regular:

  • X-Men 2099 estava ambientada en un futur alternatiu creat en un grup previ de quatre sèries. Va tenir una seqüela: X-Nation.
  • Professor Xavier and the X-Men venia a ser un remake dels primers números, però els canvis eren massa notoris per passar a la mateixa realitat.
  • Ultimate X-men estava ambientada en una terra alternativa anomenada Ultimate, que englobava unes quantes sèries. Va continuar en diferents sèries, publicant-se pràcticament durant tot el temps que va existir aquesta terra alternativa (des de 2001 fins a 2016).
  • Mutant X passava en una terra alternativa, però el protagonista era Havok, de l'Univers Marvel que s'hi trobava desplaçat. Va ser la continuació del primer volum de X-Factor.
  • Exiles no es pot dir exactament que fos una terra alternativa, sino que transcorria al multivers. Els protagonistes, antics membres dels X-Men de les diverses realitats havien de salvar terres alternatives en perill. Fins i tot es van trobar que la terra que havien de salvar no era alternativa.
  • Age of Apocalypse després de diverses sèries limitades, a 2012 va assolir sèrie regular de catorze números. Prèviament, un personatge sorgit d'aquesta realitat, X-Man ja havia tingut sèrie pròpia entre 1995 i 2001. Les sèries originals del 1995 havien revolucionat la franquícia aturant-la durant quatre mesos en que van ser substituides per altres sèries.

Adaptacions cinematogràfiques[modifica]

L'any 2000 s'estrenà la pel·lícual X-Men, dirigida per Bryan Singer, on apareixien els personatges clàssics de la saga en una aventura contra llur etern rival, Magneto.

L'èxit de l'adaptació propicià la realització d'una segona part titulada X-Men 2, que comptava amb el mateix equip bàsic de la primera i estrenada l'any 2003. Bryan Singer deixà de dirigir la saga per centrar-se en Superman Returns. Més endavant, se li oferí tornar per continuar la saga i dirigir la tercera pel·lícula, titulada X-Men: La decisió final, però hagué de rebutjar per problemes d'horari. Finalment, s'estrenà el 26 de maig del 2006 i fou dirigida per Brett Ratner.

L'abril del 2009 s'estrenà X-Men Origins: Wolverine dirigida per Gavin Hood i protagonitzada pel personatge de Wolverine. El 2011 s'estrenà una altra seqüela sobre la infantesa de Charles Xavier i la de Magneto: X-Men: First Class.

Pel·lícules estrenades[modifica]

Reflexe de problemes socials[modifica]

El conflicte entre mutants i humans normals sovint es compara amb els conflictes del món real experimentats per grups minoritaris a Amèrica com ara afroamericans, jueus, diversos grups religiosos (o no religiosos) com musulmans i ateus, comunistes, comunitat LGBT, la comunitat transgènere , etc.[44] S'ha assenyalat que les actituds cap als mutants no tenen sentit en el context de l'Univers Marvel, ja que els no mutants amb poders semblants rarament es veuen amb por; L'editora de X-Men, Ann Nocenti, va comentar que "crec que això és literari, en realitat, perquè no hi ha diferència entre Colossus i la Torxa Humana. Si un home entra a la meva oficina en flames o un noi entra a la meva oficina i es converteix en acer, tindré la mateixa reacció. Realment no importa que conegui els seus orígens... Com comic-book, els X-Men sempre han representat alguna cosa diferent: els seus poders arriben amb la pubertat, fent-los anàlegs als canvis que es produeixen a l'adolescència, tant si són especials, estan fora de control o et deixen a part; el tema de la inadaptació".[45] També a nivell individual, una sèrie de membres dels X-Men compleixen una funció metafòrica, ja que els seus poders il·lustren punts sobre la naturalesa del foraster.

Els X-Men son odiats, temuts i menyspreats col·lectivament per la humanitat per l'única raó de que són mutants. Aleshores, el que tenim aquí, intencionadament o no, és un comic-book sobre racisme, intolerància i prejudicis

——Uncanny X-Men writer Chris Claremont, 1981
  • Racisme: Amb l'evolució experimentada per la relació entre el Professor X i Magneto portada a terme per Claremont, el primer ha estat comparat amb el líder pels drets civils Martin Luther King i el segon al més militant Malcolm X.[46][47] La finalitat dels X-Men es a vegades anomenat "el somni de Xavier" potser com a referència de l'hostòric discurs de King "I Have a Dream".[48] (Magneto, a la primera película, titulada també X-Men, cita a Malcolm X dient "per qualsevol mitjà necessari"). Els comic-books dels X-Men a vegades han presentat a mutants com víctimes d'aldarulls violents, evocant imatges de linxaments d'afroamericans en els anys abans del moviment afroamericà pels drets civils.[49] Els Sentinels i els grups anti-mutants son representats com forces opressives com el Ku Klux Klan negant els drets civils.[50] A finals dels anys 80, es va presentar l'escenari de l'illa-estat africana de Genosha, on els mutants eren segregats i esclavitzats en referència a la política d'Apartheid.[51]
  • Antisemitisme: des dels anys 80 es referencia de forma explícita la comparació entre els sentiments antimutant i antisemitisme. Magneto, un supervients de l'Holocaust veu als mutants de forma similar a com es trobaven els jueus durant el Tercer Reich.[52] Fins i tot utiliza les pareules "mai més" a un episodi de la sèrie de dibuixos animats de 1992. L'esclavització dels mutant als camps de l'illa de Genosha mostra tant en comú amb els camps de concentració nazis,[52][53][54] com als camps de la Terra-811 presentada a la història Days of Future Past.[UXM 78] A la tercera pel·lícula dels X-Men, quan li demana a Callisto: "Si tant orgullosa estàs de ser mutant, on és la teva marca?" Magneto mostra el seu tatuatge del camps de concentració. A la preqüela X-Men: First Class, un Magneto adolescent pateix Experimentació_mèdica_nazi en els camps i es testimoni de l'assassinat de la seva mare.
  • Multiculturalisme: des del Giant-Size X-Men 1, molts personatges de X-Men pertanyen a una gran varietat de nationalitats, races, religions i orientacions sexuals, reflexant a les minories.[50][55][56] En aquest número es presentaven com nous membres a Nightcrawler, procedent d'Alemanya (en aquella época la seva República Federal), Sunfire procedent del Japó i Colossus procedent de Rússia, païssos amb els que els Estats Units tenien o havien tingut conflictes, a més de personatges de minories racials com Storm (afroamericana) i Thunderbirs (nadiu americà).
  • LGBT: Alguns comentaristes han notat les similituds entre les lluites dels mutants i les de la comunitat LGBT, notant la manifestació dels poders al voltant de la pubertat i el paral·lelisme entre amagar l'identitat sexual i els poders mutants. A les sèries de còmics, apareixen personatges homosexuals i bisexuals com Anole, Bling!, Destiny, Karma, Mystique, Psylocke, Courier, Northstar (el primer en fer pública la seva homosexualitat[57] i en casar-se),[58] Graymalkin, Rictor, Shatterstar, Colossus (Ultimate) i Iceman. A la pel·lícula X-Men 2, la mare d'Iceman's li pregunta "Alguna vegada has intentat no ser un mutant?". El personatge de còmic va reconèixer la seva homosexualitat el 2015, després de moltes relacions heterosexuals fallides. El Transgenerisme de moment ha estat tractat de forma poc directa, amb els personatges que com Mystique, Copycat i Courier poder canviar de gènere a voluntat. Els comic-books i la sèrie de dibuixos animats van tractar el virus de la SIDA mitjançant el Legacy Virus, un virus aparentment incurable que inicialment afectava només a mutants (similar al virus de la sida que al principi es va estendre a través de la comunitat gai).[59] A la pel·lícula X-Men: First Class, el seu cap de la CIA li pregunta a Hank McCoy perquè no li havia dit que era mutant i el respon "no havies preguntat, no t'ho havia dit" en referència a la política en vers aquest col·lectiu al servei militar instaurada als Estats Units durant la presidència de Bill Clinton.
  • Religió: la religion es part fonamental en alguns arguments dels X-Men, tant com una força positiva com negativa, a vegades a la mateixa història. S'explora els fundamentalismes a través del personatge de William Stryker i els Purifiers, un grup antimutant que es van presentar a la novel·la gràfica X-Men: God Loves, Man Kills (1982). Els Purifiers creuen que els mutants no són éssers humans sino fills del dimoni, i han intentat matar-los en moltes ocasions. La religió també té molta importància pels personatges de Nightcrawler, un devot catòlic, i Dust, devota sunní.[55]
  • Genocidi: el genocidi i els seus efectes secundaris, com la síndrome del supervivent, són elements recurrents en alguns arcs argumentals. Magneto va ser un survivent de l'Holocaust i testimoni del genocidi, provocant-li una gran desconfiança cap a la humanitat. A causa d'això, sovint alterna entre els aliats i enemics dels X-Men. A la realitat dels Days of Future Past Rachel Summers va ser capturada pels humans i obligada a caçar a altres mutants per capturar-los i matar-los, deixant-la extremadament traumatitzada per l'experiència i el coneixement que ella, sense voler-ho, va ajudar en el genocidi del seu propi poble. A la infància de Bishop estava atrapat en un camp de concentració mutant, deixant-lo tan emocionat quan era adult que a la saga X-Men: Messiah Complex volia matar al bebé que podia haver provocat el seu futur. Quan Cassandra Nova va commitre genocidi a Genosha, tant Emma Frost[60] com Polaris[61][UXM 79] van quedar amb el trauma del survivent.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Byrne va fer que es tractés d'un dels seus robots enlloc del veritable[39][40]

The X-Men vol.1 nº1-141 (1963-1981), The Uncanny X-Men vol.1 nº142-544 (1981-2011)[modifica]

  1. nº67 a 93 (dates de portada desembre de 1970 a abril de 1975)
  2. nº42 (segona història) (1968)
  3. nº46 (segona història) (1968)
  4. nº56 (segona història) (1969)
  5. nº54 (segona història) (1969)
  6. (segona història) (1969)
  7. nº1 (data de portada setembre de 1963)
  8. nº27 a 29 (dates de portada desembre de 1966 a febrer de 1967).
  9. nº1 (1963)
  10. nº3 (1963)
  11. nº4 (1964)
  12. nº6 (1964)
  13. nº12-13 (1965)
  14. nº14-16 (1965-1966)
  15. nº14 (1965)
  16. nº10 (1965)
  17. nº27-39 (1966-1967)
  18. nº29 (1967)
  19. nº65 (flashback) (1970)
  20. nº42 (1968)
  21. nº46 (1968)
  22. nº49 (1968)
  23. nº51 (1968)
  24. nº52 (1969)
  25. nº54 (1969)
  26. nº55 (1969)
  27. nº56 (1969)
  28. nº57 (1969)
  29. nº58-59 (1969)
  30. nº60 (1969)
  31. nº60 (1969)
  32. nº61 (1969)
  33. nº62-63 (1969)
  34. nº64 (1970)
  35. nº65 (1970)
  36. nº66 (1970)
  37. nº94 (1975)
  38. nº95 (1975)
  39. nº96 (1975)
  40. nº98 (1976)
  41. nº98-99 (1976)
  42. nº100 (1976)
  43. nº101 (1976)
  44. nº101-103 (1976-1977)
  45. nº104 (1977)
  46. nº105 (1977)
  47. nº107 (1977)
  48. nº108 (1977)
  49. nº109 (1977)
  50. nº111 (1978)
  51. nº112-113 (1978)
  52. nº114 (1978)
  53. nº118-119 (1979)
  54. nº120-121 (1979)
  55. nº125 (1979)
  56. nº128 (1979)
  57. nº129-131 (1980)
  58. nº132-134 (1980)
  59. nº135 (1980)
  60. nº136 (1980)
  61. nº137 (1980)
  62. nº138 (1980)
  63. nº141-142 (1981)
  64. nº145-147 (1981)
  65. nº150 (1981)
  66. nº154-157 (1982)
  67. nº159 (1982)
  68. nº160 (1982)
  69. nº161-166 (1982-1983)
  70. nº167 (1983)
  71. nº168 (1983)
  72. nº170-172 (1983)
  73. nº175 (1983)
  74. nº169-170 (1983)
  75. nº171 (1983)
  76. nº173 (1983)
  77. nº184 (1984)
  78. nº141 (1981)
  79. nº429-434 (2003)

Altres[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: X-Men Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p. 205. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014]. 
  2. «Stan Lee» (en anglès). Archive of American Television, 22-03-2004. [Consulta: 4 gener 2015].
  3. Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 13. ISBN 978-8495070517. 
  4. Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 14. ISBN 978-8495070517. 
  5. 5,0 5,1 Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 15. ISBN 978-8495070517. 
  6. «The X-Men #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 16 febrer 2019].
  7. Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 16. ISBN 978-8495070517. 
  8. Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 30. ISBN 978-8495070517. 
  9. Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 36-43. ISBN 978-8495070517. 
  10. Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F. X-Men. El precio de un sueño (en castellà), 2000, p. 43. ISBN 978-8495070517. 
  11. McCoy, Keith; Sacks, Jason; Beard, Jim; Dykema, Dave. John Morrow. American Comic Book Chronicles: The 1980s (en anglès). Two Morrows Publishing, 28-5-2013, p. 97. ISBN 1605490466. 
  12. Uncanny X-Men/New Teen Titans (1982)
  13. 13,0 13,1 Claremont, Chris; Anderson, Brent Eric. Louise Jones. Marvel Graphic Novel nº 5 "God loves, man kills". Marvel, 1983. ISBN 0-939766-22-1. 
  14. 14,0 14,1 14,2 «el doblatge: pel·lícules > X-men: la decisió final». eldoblatge.com. [Consulta: 15 febrer 2019].
  15. X-Men #-1 (1997)
  16. Tales of Suspense nº49 (1964)
  17. Sentry: X-Men nº1 (2001)
  18. Fantastic Four nº28 (1964)
  19. X-Men: the Hidden Years nº1 (1999)
  20. X-Men: the Hidden Years nº4 (2000)
  21. X-Men: the Hidden Years nº5-7 (2000)
  22. X-Men: the Hidden Years nº15 (2001)
  23. X-Men: the Hidden Years nº17 (2001)
  24. X-Men: the Hidden Years nº17-19 (2001)
  25. X-Men: the Hidden Years nº19-22 (2001)
  26. X-Men: the Hidden Years nº21-22 (2001)
  27. Fantastic Four nº103-104 (1970)
  28. Amazing Adventures vol.2 nº11 (1972)
  29. Captain America nº173 (flashback) (1974)
  30. Captain America nº174 (flashback) (1974)
  31. The Incredible Hulk nº172 (1974)
  32. Captain America nº172-175 (1974)
  33. Marvel Team-Up nº23 (1974)
  34. The Defenders nº15-16 (1974)
  35. 35,0 35,1 Giant-Size X-Men nº1 (1975)
  36. X-Men: Deadly Genesis nº4-6 (flashback) (2006)
  37. Classic X-Men nº1 (1986)
  38. Classic X-Men nº8 (segona història) (1987)
  39. Fantastic Four vol.1 nº259
  40. McCoy, Keith; Sacks, Jason; Beard, Jim; Dykema, Dave. John Morrow. American Comic Book Chronicles: The 1980s (en anglès). Two Morrows Publishing, 28-5-2013, p. 97. ISBN 1605490466. 
  41. The Avengers Annual nº10 (1981)
  42. Claremont, Chris; McLeod, Bob. Louise Jones. Marvel Graphic Novel nº4 "Renewal". Marvel, 1982. ISBN 0-939766-20-5. 
  43. Wolverine nº1-4 (1983)
  44. Shuckburgh, Emily. Cambridge University Press. Survival: the survival of the human race (en anglès), 2008. ISBN 978-0-521-71020-6. 
  45. O'Neill, Patrick Daniel «Ann Nocenti» (en anglès). Fictioneer Books, Octubre 1986, p. 58–59.
  46. Darius, Julan. «X-Men is Not an Allegory of Racial Tolerance» (en anglès), 25-09-2002.
  47. Sen, Raja. «Mutants aren't what they used to be», 26-05-2006. [Consulta: 2 febrer 2019].
  48. Godwin, Garrett «Dr. King's 80th Birthday» (en anglès). , 14-01-2009 [Consulta: 2 febrer 2019].
  49. Dalton, Russell. Chalice Press. Marvelous Myths: Marvel Superheroes and Everyday Faith, 2011, p. 89. ISBN 978-0-8272-2338-7. 
  50. 50,0 50,1 Lyubansky, Mikhail. «Prejudice lessons from the Xavier Institute». A: Benbella Books. The Psychology of Superheroes: An Unauthorized Exploration (en anglès), 2008, p. 75–90. ISBN 978-1-933771-31-1. 
  51. Booker, M. Keith. ABC-CLIO. Encyclopedia of Comic Books and Graphic Novels (en anglès), 2010, p. 430. ISBN 978-0-313-35746-6. 
  52. 52,0 52,1 Housel, Rebecca; Wisnewski, Jeremy. John Wiley and Sons. X-Men and philosophy: astonishing insight and uncanny argument in the mutant ... (en anglès), 2009. ISBN 978-0-470-41340-1. 
  53. Weiner, Robert G. McFarland & Company. Marvel graphic novels and related publications: an annotated guide to comics, prose novels, children's books, articles, criticism and reference works, 1965–2005, 2008, p. 309. ISBN 978-0-7864-2500-6. 
  54. ; Nasser, Ali «Spotlight X-Men» (en anglès). , maig 2006 [Consulta: 2 febrer 2019].
  55. 55,0 55,1 Beckerman, Jim. «Comic-book characters defy stereotypes: Writers stretch appeal through diverse heroes» (en anglès), 05-07-2006. [Consulta: 2 febrer 2019].
  56. «American Dreams of Mutants: The X-Men—"Pulp" Fiction, Science Fiction, and Superheroes». John Wiley & Sons, agost 2004, p. 149–168.
  57. Alpha Flight nº106 (1992)
  58. Astonishing X-Men vol.3 nº51 (2012)
  59. Wenz, John «Lesbian Batwoman in danger of becoming stereotype» (en anglès). , 05-06-2006 [Consulta: 2 febrer 2019].
  60. New X-Men nº114-116 (2001)
  61. New X-Men nº132 (2002)