Leopold Auer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeopold Auer
Leopold Auer Project Gutenberg.jpg
Leopold Auer
Nom original(de) Leopold Auer
(hu) Auer Lipót
Biografia
Naixement7 de juny de 1845
Veszprém, Hongria
Mort15 de juliol de 1930(1930-07-15) (als 85 anys)
Dresden, Alemanya
Lloc d'enterramentCementiri de Ferncliff
NacionalitatHongria Hongria
Activitat
OcupacióViolinista, professor
OcupadorConservatori de Sant Petersburg
GènereMúsica clàssica
ProfessorsJoseph Joachim
AlumnesMischa Elman, Jascha Heifetz, Efrem Zimbalist i Nathan Milstein
InstrumentViolí

Musicbrainz: 1d0aaa34-a59f-466b-9a5f-d8057151b6e5 Discogs: 1517206 IMSLP: Category:Auer,_Leopold Find a Grave: 8612
Modifica les dades a Wikidata

Leopold Auer (Veszprém, Imperi Austríac; a l'actual Hongria, 7 de juny de 1845 - Dresden, Alemanya, 15 de juliol de 1930) fou un violinista i professor de música.

Estudià en el Conservatori de Viena amb Jacopo Dont, i als de Budapest, Viena i Hannover i es perfeccionà amb Joachim. Va donar concerts en quasi totes les poblacions importants d'Europa i fou director d'orquestra a Düsseldorf, fou professor de violí en el Conservatori de Sant Petersburg on va tenir alumnes tan avantatjats com Efrem Zimbalist, Mlynarski, Heifetz, Alexander Schmuller,[1] Aleksander Hilsberg[2] o Mischa Elman i director, des del 1887, de l'Associació Imperial de Música d'aquesta capital.

Auer formà part de la Unió Musical que fundà Louis van Waefelghem junt amb Joachim, Sivori, Vieuxtemps, Sarasate que inicià els seus concerts vers l'any 1872.

Exercí com a primer violi en diverses grans orquestres i impartí durant anys cursos de perfeccionament a ciutats com Londres, Dresden, Sant Petersburg.

També exercí la pedagogia a Dresden i entre d'altres alumnes tingué a Frederick Niecks.[3] Precisament, Auer morí a en un suburbi de Dresde, Alemanya i fou enterrat en el Cementiri Ferncliff a Hartsdale, Nova York.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold Auer
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1157 (ISBN 84-239-4579-0)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 588. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 927. (ISBN 84-7291-226-4)