Antonio Bazzini

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntonio Bazzini
Antonio Bazzini.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de març de 1818
Brescia
Mort 10 de febrer de 1897 (78 anys)
Milà
Activitat professional
Ocupació Compositor, musicòleg i violinista
Gènere Òpera
Mestres Faustino Camisani
Instrument Violí
Modifica dades a Wikidata

Antonio Bazzini (Brèscia, Llombardia, 11 de març de 1818 - Milà, 10 de febrer de 1897) fou un violinista i compositor italià.

Als dotze anys ja era un notable concertista de violí, emprengué com a tal, llargues i fructíferes excursions artístiques per França, Espanya, Bèlgica i Alemanya. Als disset anys havia compost sis obertures i una missa la qual es cantà a Brèscia, composicions que li valgueren grans elogis de la critica. En el curs d'aquells viatges va tenir ocasió de conèixer i tractar a Schumann i Paganini, art en el qual exercí notòria influencia envers Bazzini; després de romandre quatre anys a Leipzig, i en aquest Conservatori estudià a fons les obres de Bach i Beethoven, passà el 1852 a París, on donà alguns concerts amb bon èxit, el 1864 s'establí a Brèscia, dedicant-se des de llavors exclusivament a la composició.

Nomenat (1872), catedràtic del Conservatori de Milà, ocupà des de 1882 la direcció d'aquell centre, on va tenir entre altres alumnes al llombard Giuseppe Frugatta,[1] al paduà Hugo Bassani[2] i, a Armando Seppilli.[3] Els seus, sis quartets i el quintet per a instruments de corda situen Bazzini en un lloc preeminent entre els seus coetanis com a compositor de música de cambra; la seva factura reuneix a l'elevació d'estil la senzillesa i elegància; per contra les altres obres, com les obertures Saúl i Rei Lear, els poemes simfònics Francesca da Rimini i Senacheribbo (aquest per a orquestra i cors), l'òpera Turandot (1864) i el salm La resurrecció de Jesucrist, són menys recomanables.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Bazzini Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1392 (ISBN 84-239-4524-3)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 7, pàg. 1081 (ISBN 84-239-4507-3)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, pàg. 379 (ISBN 84 239-4555-3)