Alfredo Catalani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlfredo Catalani
Alfredo Catalani (before 1893) - Archivio Storico Ricordi FOTO000807 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1854 Modifica el valor a Wikidata
Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1893 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntoni Bazzini Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralArnaldo Galliera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0145808 Musicbrainz: eaac4e33-da89-4859-9201-c9e70bad086f Discogs: 569429 IMSLP: Category:Catalani,_Alfredo Find a Grave: 9791973 Modifica els identificadors a Wikidata

Alfredo Catalani (Lucca, 19 de juny de 1854Milà, 7 d'agost de 1893), compositor d'òpera italià, conegut principalment per les obres La Wally (1892, sobre libretto de Luigi Illica, que conté la més cèlebre ària de les compostes per Catalani, Ebben? ne andrò lontana en l'Acte I) i Loreley (1890). Altres òperes van tindre menys èxit, aguditzat per llibrets de baixa qualitat literària.

Després d'estudis a Itàlia on fou deixeble de Fortunato Magi i Carlo Angeloni, i París, Catalani va presentar la breu òpera La Falce (La Dalla) com prova final per al Conservatori. Es tractava d'un treball excèntric i vigorós a l'estil wagnerià, amb libretto d'Arrigo Boito.

El pintor Tranquillo Cremona va ser un admirador de Catalani, tant de l'home com de l'artista, tant que li va suplicar deixar-se retratar junt amb la bella Lisetta Cagnoli, amant també de l'"scapigliato" Carlo Dossi, en una intensa, vaporosa i tard-romàntica obra coneguda com L'heura.

Giuseppe Verdi, no va apreciar ni aquesta ni les següents òperes de Catalani, i el va criticar durament, provocant l'àcida resposta del compositor:

« «Compare Verdi amb els poetes del 1600, que amb les seues hipèrboles feien delirar la bona gent. Verdi, al seu torn, la fa delirar amb crits i efectes buits de sentit comú». »

Més avant Catalani es va acostar al moviment de la Scapigliatura milanesa, i als artistes més "progressistes", prenent en consideració, a més de les teories Richard Wagner, la renovació del sinfonisme i del drama líric francés. Però d'aquest interès no obtindria més que alguns treballs secundaris que la crítica va considerar unànimement com desafortunats, encara que Dejanice va ser elogiada pel llavors jove Giacomo Puccini, qui posteriorment la va dirigir, i Lipsia per Gustav Mahler. Catalani es va fascinar posteriorment amb les atmosferes nòrdiques, que li van servir d'inspiració per a les seues òperes Loreley (reelaboració d'Elda) que només seria representada després de la mort del compositor, i sobretot amb La Wally de 1892, el seu últim treball.

Ocupava el càrrec de professor de composició del Conservatori de Milà, on va tenir entre els seus alumnes a Gaetano Luporini,[1] quan el 1893, als 39 anys, va morir de tuberculosi després d'una vida dramàtica i turmentada. El seu lloc va ser ocupat per Gaetano Coronaro.[2] Va ser soterrat en el cementeri monumental de Milà. Poc afectuosament, Verdi no va mostrar el seu condol ni tan sols amb un telegrama. No obstant el món musical italià va viure amb consternació la pèrdua d'una de les majors promeses de la Nova Escola.

Obres[modifica]

Òperes[modifica]

Altres[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Catalani

El Poder de la Palabra Breu esbós biogràfic, informació sobre les seues obres i àudio de l'ària "Ebben? ne andrò lontana" (castellà)

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 743. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 278. (ISBN 84-7291-226-4)