André Gedalge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndré Gedalge
André Gedalge.jpg
André Gedalge component Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1856 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Chessy (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióComposició, ensenyança
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsErnest Guiraud Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Koechlin, Albert Wolff, Raymond Loucheur, Frédéric Adam, Darius Milhaud, George Enescu i Nadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 07af5064-6bd8-4bf6-9a6b-a631ab9ed9f3 IMSLP: Category:Gédalge,_André Modifica el valor a Wikidata

André Gedalge (París, 27 de desembre de 1856 - Chessy, Xampanya-Ardenes, 5 de febrer de 1926) va ésser un compositor i musicògraf francès.

En la seva joventut fou empleat de comerç i després viatjant del ram de llibreters; admès posteriorment en el Conservatori, el 1886 aconseguí el segon gran premi de Roma.

Es va dedicar a l'ensenyança i a la composició, havent assolit el nomenament de professor titular en aquell centre després d'haver-ne estat professor suplent. En aquesta faceta va tenir alumnes avantatjats.

El 1900 se li atorgà el premi Cressent per la seva obra musical en dos actes, Héléne, i entre les seves altres composicions s'han de citar: Le petit savoyard, una pantomima en quatre actes; Pris au piège, còmica, Phaebé, ball d'espectacle en un acte.

A més, és autor d'un Poème synphonique, (1896), executat en els concerts Colonne de París; d'una col·lecció de melodies, publicada amb el títol Les Vaux de Vire; d'una col·lecció de fugues i preludis per a piano, etc., també se li deu un Traité de fugue.

A part de les obres citades i en les que es posà de manifest la seva inspiració i perfecte domini de la tècnica, Gedalge assolí un gran renom en l'alta pedagogia musical amb el seu nou mètode, que exposà en L'enseignament de la musique per l'éducation méthodique de l'oreille.

Llista d'alumnes[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Gedalge
  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 960. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. II, pàg. 605. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 449. (ISBN 84-7291-227-2)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 186. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1032 (ISBN 84-239-4580-4)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, pàg. 529 (ISBN 84 239-4555-3)
  7. *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1762, (ISBN 84-239-4527-8)