David Óistrakh

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Óistrakh
Давид Фёдорович Ойстрах.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Давид Фишелевич Ойстрах Modifica el valor a Wikidata
17 setembre 1908 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Odessa (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióViolinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDina Schneidermann Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTamara Rotareva (en) Tradueix (1930–1974), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsIgor Óistrakh Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0645259 Musicbrainz: 67d957a2-8dc8-4036-bb2e-c00946f6cac3 Discogs: 834646 Allmusic: mn0002309592 Find a Grave: 2504 Modifica els identificadors a Wikidata

David Fiódorovitx Oistrakh, en rus: Дави́д Фё́дорович О́йстрах (Odesa, 30 de setembre de 1908 - Amsterdam, 24 d'octubre de 1974) fou un violinista soviètic, un dels de major prestigi del segle xx.

Biografia[modifica]

Óistrakh va rebre els primers ensenyaments del pedagog del violí Piotr Stoliarski. Óistrakh no va posseir de petit uns dots extraordinaris que revelessin la categoria excel·lent que va arribar a assolir amb el violí. De fet va començar tocant la viola en l'orquestra del Conservatori. Només un parell de mesos després va pujar de nivell a solista i va fer el seu debut executant el Concert en la menor de Johann Sebastian Bach.

Un any després, va fer el debut com a intèrpret solista, sense orquestra. Els següents dos anys va fer gira en solitari per Rússia, i finalment va debutar a Leningrad amb el Concert per a violí i orquestra de Txaikovski.

En 1939 Óistrakh va quedar en segon lloc en el Premi Wieniawski, perdent davant Ginette Neveu, solista de quinze anys. Això esborra el mite que Óistrakh nasqués sent virtuós. Finalment va deixar petjada en l'escena internacional en guanyar el premi més important en el Concours Eugène Ysaÿe a Brussel·les. Des d'aquell moment la carrera d'Óistrakh va quedar establerta, però un pèl frenada perquè la Unió Soviètica era summament protectora de la seva gent i es negava a deixar-lo anar. Va continuar ensenyant al Conservatori de Moscou però, quan la Unió Soviètica va anar a la guerra contra Hitler, deixà aquesta tasca pedagògica per fer recitals al front per mantenir alta la moral de les tropes.

Repertori i enregistraments[modifica]

Óistrakh va estrenar moltes obres de compositors contemporanis, sovint escrites expressament per a ell.

David i Igor Óistrakh a Berlín l'any 1957

Els seus enregistraments i interpretacions dels concerts per a violí de Xostakóvitx i Prokófiev són molt coneguts, però també interpretava concerts clàssics. Va treballar amb orquestres en Rússia, i amb músics en Europa i els Estats Units. Un altre enregistrament famós és la qual va fer juntament amb Sviatoslav Richter i Mstislav Rostropóvitx del Triple Concert de Beethoven dirigits per Herbert von Karajan. Aram Khatxaturian i Dmitri Xostakóvitx li van dedicar els seus concerts per a violí, a més de convèncer Prokófiev per a fer un arranjament de la sonata per a flauta i convertir-la en la segona sonata per a violí i piano.

David Óistrakh va ser pare del violinista Igor Óistrakh. Ambdós van fer diversos enregistraments junts.

Tasca pedagògica[modifica]

Óistrakh va ser un respectat pedagog, que va passar els seus millors anys en el Conservatori de Moscou, al costat de personatges com Iuri Iankelévitx i Borís Goldstein, i on va tenir alumnes tan avantatjats com Oleg Kagan (1946-1990)[1] o Gidon Kremer.

Últims anys[modifica]

Va morir mentre estava a Amsterdam el 1974. Les restes van ser retornades a Moscou, on va ser enterrat en el Cementiri Novodévichi.

Va rebre el títol d'Artista del Poble de l'URSS (1953), dues Ordes de Lenin, un Premi Stalin (1943) i un Premi Lenin (1960)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Óistrakh
  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1991-92, pàg. 145 (ISBN 84-239-4363-1)