Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra)

Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el líman del Dnièster i la mar Negra a la dreta.

Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès)

Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental. També són coneguts com a Alps orientals o Alps de Transsilvània. No és aventurat pensar que s'hagin format pels al·luvions arrossegats pel Danubi provinent dels Alps. S'estenen en un gran arc que abasta els territoris d'Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Polònia, Hongria, Ucraïna, Romania i Sèrbia. Culminen a 2.655 m al mont Gerlachovský (Gerlachovský štít, pronunciat: Gerlakhouski xtit), als Monts Tatres o Tatra, a Eslovàquia, a 2.544 m al mont Moldoveanu a Romania i a 2.499 m al mont Rysy a Polònia. Els Carpats segurament s'anomenen així per la tribu dàcia dels carps, que hi vivien al vessant oriental, a Moldàvia, el nom dels quals podria provenir d'un antic terme indoeuropeu que significa "pedra". Cal remarcar que la pronúncia correcta catalana és com a mot agut, és a dir, fent tònica la segona a, no pas la primera.

Les diverses parts dels Carpats

Grans divisions del massís muntanyós:

verd fosc: Carpats occidentals exteriors
verd clar: Carpats occidentals interiors
marró fosc: Carpats orientals exteriors
marró clar: Carpats orientals interiors
blau: Carpats meridionals
vermell: Carpats occidentals romanesos
lila: Altiplà de Transsilvània
rosa: Carpats serbis

Rius: a = Vístula; b = Danubi; c = Tisza; d = Sava; e = Dnièster; f = Prut

Estats: CZ = República Txeca; PL = Polònia; UA = Ucraïna; AT = Àustria; SK = Eslovàquia; HU = Hongria; RO = Romania; HR = Croàcia; BA = Bòsnia-Hercegovina; RS = Sèrbia; BG = Bulgària