Carpats
  | |
| Tipus | Sistema muntanyós |
|---|---|
| Part de | Cinturó Alpídic |
| Ubicació | |
 | |
| Serralada | Carpats |
| Format per | |
| Dades i xifres | |
| Dimensions | 1.700 ( ) km |
| Punt més alt | Gerlachovský štít (2.654,4 m ) |
| Creua | Sèrbia, Ucraïna, Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Romania |
Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental. També són coneguts com a Alps orientals o Alps de Transsilvània.
Nom[edit]
Els Carpats segurament s'anomenen així per la tribu dàcia dels carps, que hi vivien al vessant oriental, a Moldàvia, el nom dels quals podria provenir d'un antic terme indoeuropeu que significa 'pedra'.
Origen[edit]
No és aventurat pensar que s'hagin format pels al·luvions arrossegats pel Danubi provinents dels Alps.
Ubicació[edit]
S'estenen en un gran arc que abasta els territoris d'Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Polònia, Hongria, Ucraïna, Romania i Sèrbia. Culminen a 2.655 m al mont Gerlachovský (Gerlachovský štít, pronunciat: Gerlakhouski xtit), als monts Tatres o Tatra, a Eslovàquia, a 2.544 m al mont Moldoveanu a Romania i a 2.499 m al mont Rysy a Polònia.
|
Grans divisions del massís :
|
Vegeu també[edit]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpats |
