Bisó europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBisó europeu
Bison bonasus Modifica el valor a Wikidata
Bison bonasus (Linnaeus 1758).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació263 dies Modifica el valor a Wikidata
Font decuir acamussat Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima26,4 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN2814 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènereBison
EspècieBison bonasus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimBos bonasus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Bison bonasus historic.svg
Modifica el valor a Wikidata

El bisó europeu (Bison bonasus) és el mamífer més gran d'Europa,[2] una especie del clade d'artiodàctils de la família Bovidae.[3]

El bisó europeu es va descriure científicament per primera vegada per Carl Linnaeus el 1758, descrit com a Bos bonasus", i actualment hi ha autors que encara el denominen així.[4]

Descripció[modifica]

Normalment fan uns 2,9 m de longitud i entre 1,82 i 2 m d'alçada i pesen entre 300 i 920 kg. Són més petits que el seu parent americà (B. bison)[5] i tenen un pèl més curt sobre el coll, cap i potes davanteres, però més llarg a la cua i a les banyes. La seva silueta és massissa, amb els quarters davanterss molt desenvolupads, el cap ample i gran i la creu marcada.[6]

El color del pelatge és marró fosc, llarg, i particularment desenvolupat al cap, espatlles i coll.[6] Els vedells solen tenir el pelatge més clar que el dels exemplars adults.[6] També estan proveïts d'una petita "barba" a la gola, i la cua està recoberta per cabells llargs. La part inferior de les potes tenen pelatge curt, al contrari que al bisó americà. Ambdós sexes posseeixen banyes,[7] les quals són curtes, gruixudes, i orientades cap amunt , i la longitud màxima del qual registrada és de 50,8 centímetres.[5]

Preferentment viuen als boscos. S'alimenten principalment d'herba, fulles i escorces. A causa de la seva mida colossal tenen pocs depredadors en l'edat adulta, tan sols els llops, els ossos i els humans. A diferència dels bisons americans, no solen fer grans migracions, es tracta d'una espècie sedentària. Aquesta espècie de bisó és avui dia amenaçada. En el passat eren comunament exterminats per a produir pells i recipients per a beure de les banyes, especialment durant l'edat mitjana.

Els bisons europeus van ser caçats en estat silvestre fins a la seva extinció durant el segle xx, amb els últims animals salvatges de la subespècie B. b. bonasus caçats al bosc de Bialowieza (a la frontera entre Polònia i Bielorússia) el 1921, i l'últim exemplar de B.b.caucas al nord-oest del Caucas el 1927. B. b. hungarorum va ser caçat fins a la seva extinció a mitjans de la dècada de 1800. El bisó europeu de Białowieża es va mantenir viu en captivitat, i des de llavors ha estat reintroduït en diversos països d'Europa. Ara habiten en els boscos. L'espècie ha tingut recentment pocs depredadors a més dels humans, amb només escasses notícies des del segle xix de la depredació del llop i de l'os. Algunes descripcions posteriors tracten el bisó europeu com la mateixa espècie amb el bisó americà. No s'ha de confondre amb l'ur, l'avantpassat extint de bestiar domèstic.

Subespècies[modifica]

  • Bison bonasus bonasus
  • Bison bonasus caucasicus
  • Bison bonasus hungarorum[8]

Galeria d'imatge[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Bison bonasus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. Pucek, Z., Belousova, I. P., Krasinska, M., Krasinski, Z. A. y Olech, W.. Pucek, Z.. European bison: status survey and conservation action plan. Gland, Suiza y Cambridge, Reino Unido: IUCN/SSC Bison Specialist Group, 2004. 
  3. Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  4. Groves, C. P. et al.. «Family Bovidae (Hollow-horned rumiants)». A: in: Wilson, D. E. & Mittermeier, R. A. eds (2011). Handbook of the Mammals of the World. Barcelona: Lynx edicions, 2011, p. 477-478. 
  5. 5,0 5,1 Hanák, V. y Mazák, V.. Enclicopedia de los Animales, Mamíferos de todo el Mundo. Madrid, España: Susaeta, 1991. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Aulagnier, S., Haffner, P., Mitchell-Jones, A., Moutou, F. y Zima, J.. Guía de los Mamíferos de Europa, del norte de África y de Oriente Medio. Barcelona, España: Lynx Edicions, 2009. 
  7. Cuisin, M. i Petter, F.. «Mamífers Salvatges d'Europa». A: Matthews, L. H.. La Vida dels Mamífers (en espanyol). Tomo II. Edicions Destinació, 1977, p. 768. ISBN 84-233-0700-X. 
  8. Mammal Species of the World (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Dzięciołowski, R. M.; 1991. Ecological niches of five big ungulates in Forest Tract. Folia Forestalia Polonica. Series A.- Forestry 33: 56–70.
  • European Bison Pedigree Book. 1996. European Bison Pedigree Book. Białowieża National Park.
  • Franklin, I. R.; 1980. Evolutionary changes in small populations. A: M. E. Soulé i B. A. Wilcox (eds), Conservation Biology. An Evolutionary Ecological Perspective, p. 135–150. Sinauer Associates, Sunderland, MA, els Estats Units.
  • Jakob, W.; Schröder, H. D.; Rudolph, M.; Krasiński, Z. A.; Krasińska, M.; Wolf, O.; Lange, A.; Cooper, J. E.; Frölich, K.; 2000. Necrobacillosis in free-living males European bison in Poland. Journal of Wildlife Diseases 36: 248–256.
  • Kita, J.; Anusz, K.; Dziąba, K.; Piusiński, W.; Kowalski, B.; Krasiński, Z.; Bielecki, W.; Osińska, B. 1995. Some biochemical parameters in blood of free-rearing European bison in the Białowieża Forest. Medycyna Weterynaryjna 51: 386–388.
  • Kobryńczuk, F.; 1985. The influence of inbreeding on the shape and size of the skeleton of the European bison. Acta Theriologica 30: 379–422.
  • Korochkina, L. N.; Kochko, F. P.; 1982. Mortality in free-ranging European bison population in Białowieża Forest. Zapovedniki Belarussi. Issledovaniya 6: 96–112.
  • Krasińska, M.; Krasiński, Z. A.; 1995. Composition, group size, and spatial distribution of European bison bulls in Białowieża Forest. Acta Theriologica 40: 1-21.
  • Krasińska, M.; Caboń-Raczyńska, K.; Krasiński, Z. A.; 1987. Strategy of habitat utilisation by European bison in the Białowieża Forest. Acta Theriologica 32: 147–202.
  • Krasiński, Z. A.; 1978. Dynamics and structure of the European bison population in the Białowieża Primeval Forest. Acta Theriologica 23: 3-48.
  • Krasinski, Z. A.; 2005. The European bison forest emperor. Bialowieza National Park, Bialowieza: 1-24.
  • Krasiński, Z. A.; Krasińska, M.; 1994. Performance of European bison population in the Borecka Forest. Parki Narodowe i Rezerwaty Przyrody 13(4): 89–106.
  • Krasiński, Z. A.; Krasińska, M.; Bunevich, A. N.; 1999. Free-ranging populations of lowland European bison in the Białowieża Forest. Parki Narodowe i Rezerwaty Przyrody 18(4): 3–75.
  • Krasiński, Z.; Raczynski, J.; 1967. The reproduction biology of European bison living in reserves and freedom. Acta Theriologica 12: 407-444.
  • Olech, W.; 1987. Analysis of inbreeding in European bison. Acta Theriologica 32: 373–387.
  • Olech, W.; 1989. The participation of ancestral genes in the existing population of European bison. Acta Theriologica 34: 397–407.
  • Olech, W.; 1998. The Inbreeding of European Bison (Bison bonasus L.). 49th EAAP meeting, Varsòvia, Polònia.
  • Piusiński, W.; Bielecki, W.; Małecka, E.; Kita, J.; Dziąba, K.; Osińska, B.; Anusz, K.; Kowalski, B.; Lenartowicz- Kubrat, Z.; 1997. Pathomorphology and pathogenesis of diseased genital organs (prepuce and penis) of bison in the Białowieża Forest. Medycyna Weterynaryjna 53: 596– 600.
  • Podgurniak, Z.; 1967. Pathological lesions in the European bison caused by foot-and mouth disease in Polish reservation. Acta Theriologica 12: 323-331.
  • Pucek, Z.; 1986. Bison bonasus (Linnaeus, 1758) – Wisent. A: J. Niethammer i F. Krapp (eds), Handbuch der Säugetiere Europas 2/II Paarhufer, p. 278–315. Aula Verlag, Wiesbaden, Alemanya.
  • Pucek, Z.; 1991. History of the European bison and problems of its protection and management. A: B. Bobek, K. Perzanowski i W. Regelin (eds), Global Trends in Wildlife Management, p. 19–39. Świat Press, Cracòvia-Varsòvia, Polònia.
  • Pucek, Z.; 2004. European Bison. Status survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Bison Specialist Group. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, el Regne Unit.
  • Sztolcman, J.; 1924. Matériaux pour l'histoire naturelle et pour l'historique du Bison d'Europe (Bison bonasus Linn.). Annales Zoologici Musei Polonici Historiae Naturalis.
  • Welz, K.; Anusz, K.; Salwa, A.; Zaleska, M.; Bielecki, W.; Osińska, B.; Kaczor, S.; Kita, J.; 2005. Bovinae tuberculosis in European bison in Bieszczady region. Medycyna Weterynaryjna 61: 441-444.
  • Żórawski, C.; Lipiec, M.; 1997. Generalized tuberculosis in a European bison. Medycyna Weterynaryjna 53: 90-92.

Enllaços externs[modifica]