Llama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLlama
Lama glama Modifica el valor a Wikidata
18-08-25-Åland RRK6596a.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació358 dies Modifica el valor a Wikidata
Font dellana de llama i carn de llama Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima28,9 anys Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Domesticació
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCamelidae
GènereLama
EspècieLama glama Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimCamelus glama Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Lama glama Vicugna pacos range.png
Modifica el valor a Wikidata

El o la llama (Lama glama) és un gran camèlid originari dels Andes (Sud-amèrica), particularment del Perú. Les llames són animals socials i viuen amb els altres com un ramat. La seva llana és suau i només conté una petita quantitat de lanolina.[1] Les llames poden aprendre tasques senzilles després d'unes quantes repeticions. Quan utilitzen una motxilla, poden transportar entre el 25 i el 30% del seu pes corporal durant 8 a 13 km.[2] El nom de llama (en el passat també s'escrivia "lama" o "glama") va ser adoptat pels colons europeus dels nadius peruans.[3]

Llama s'utilitza a vegades, amb un sentit més ampli, per designar qualsevol dels quatre animals sud-americans emparentats de la família Camelidae: el llama, la vicunya, l'alpaca i el guanac.

Importància econòmica[modifica]

Abans de la presència espanyola, les llames foren representades en la ceràmica Mochica (200-600 dC) i van constituir els únics animals ungulats domèstics de l'Imperi Inca. Van ser apreciats no solament com a bèsties de càrrega, sinó també per la seva carn i les llanes. Després de l'arribada dels espanyols, les llames foren utilitzades en lloc del cavall, del bou, de la cabra i de les ovelles, animals originaris del Vell Món, però la seva escassa eficiència[4] va fer que fossin ràpidament desplaçades a un segon pla per aquestes espècies després de la conquesta.[5]

Eren usades per tots els pobles andins des del sud de Colòmbia a l'Araucanía al sud de Xile. La seva població abans de la conquesta s'estima en 30 a 50 milions d'animals; eren el principal bestiar d'aquestes tribus i nacions, encara que després de la conquesta la seva població es va reduir marcadament, igual que la dels indígenes.

Ús[modifica]

La llama continua sent utilitzada pels pobladors andins per la seva llana, carn, i com a transport de mercaderia. La seva fibra s'usa per teixir abrics, els seus intestins per fer cordes i tambors, i els seus excrements com a combustible. Encara avui, al Perú i a les zones andines de Bolívia i del nord-oest de l'Argentina, la seva llana, de bona qualitat, és produïda i comercialitzada.

Escuts andins[modifica]

La llama és el símbol patriòtic bolivià que representa el regne animal o fauna autòctona de Bolívia i es troba representada en l'Escut de Bolívia des del 2004, en substituir a l'alpaca.[6] També apareixia en el primer escut del Perú de 1820, si bé després fou reemplaçada per una vicunya.

Cal destacar que la llama també és present en l'escut comunal de la ciutat xilena de Calama.

Referències[modifica]

  1. Eveline. «Is Alpaca Wool Hypoallergenic? (Lanolin Free)» (en anglès americà).
  2. «Llama». Universitat Estatal d'Oklahoma, 25-06-2007.
  3. Oxford English Dictionary, 2nd edition, "llama"
  4. Romano, 2004: 55
  5. Renieri, 2008: 244
  6. «El nuevo escudo», 2011. [Consulta: 29 febrer 2012].