Bos
 Banteng  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Subfamília | Bovinae |
| Gènere | Bos Linnaeus, 1758 |
| Espècies | |
.svg){kind=icon}
Bos és un gènere de bovins domesticats i silvestres. El gènere Bos es pot dividir en quatre subgèneres: Bos, Bibos, Novibos i Poephagus, però aquestes divisions són controvertides. El gènere té cinc espècies vives. Tanmateix poden arribar a set espècies si es compten les varietats domesticades com a espècies separades, que serien nou si s'hi incloguessin els bisons.[1]
Anatomia i morfologia
[modifica]La majoria d'espècies són animals de pastura, amb llengües llargues per enganxar les plantes i amb dents grosses per a triturar-les. Moltes espècies són remugants.
Distribució
[modifica]Hi ha uns 1.300 milions de bovins del gènere Bos domesticats al món. Es troben a l'Àfrica, Àsia est i oest d'Europa i les Amèriques. El seu hàbitat és divers: prats, boscos, sabanes, aiguamolls, etc.
Ecologia i comportament
[modifica]Les espècies del gènere Bos tenen una vida màxima de 25 anys en llibertat, però en captivitat han arribat a tenir fins a 48 anys.[2] Tenen un període de gestació de 9 a 11 mesos, normalment tenen una cria a la primavera i rarament dues.
Acostumen a agrupar-se en ramats des de 10 a centenars de membres. Són animals diürns essent més actius a la tarda, algunes espècies migren.
Història evolutiva
[modifica]L'antecessor del gènere és B. primigenius que s'extingí al segle xvii.
Sistemàtica i taxonomia
[modifica]- Subgènere Bos
- Bos primigenius extint
- Bos taurus toro i zebú, formes domesticades de Bos primigenius)
- Bos aegyptiacus Boví d'Egipte; nom no reconegut per ITIS) extint
- Bos acutifrons extint
- Subgènere Bibos
- Bos gaurus (gaur o bisó de l'Índia
- Bos javanicus o banteng
- Subgènere Novibos
- Bos sauveli o kouprey
- Subgènere Poephagus
- Bos grunniens (iac; o Bos mutus)
Bibliografia
[modifica]- Briggs, H.M. and Briggs, D.M. (1980). Modern Breeds of Livestock. Macmillan Publishing.
- Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica «Opinion 2027 (Case 3010). Usage of 17 specific names based on wild species which are pre-dated by or contemporary with those based on domestic animals (Lepidoptera, Osteichthyes, Mammalia): conserved.» (en anglès). Bull.Zool.Nomencl., 60, 2003, pàg. 81–84.
- Van Vuure, Cis. 2003. De Oeros – Het spoor terug, Cis van Vuure, Wageningen University and Research Centrum / Ministry of the Flemish Community, Brussels i Wageningen.
- Zong, G. 1984. A record of Bos primigenius from the Quaternary of the Aba Tibetan Autonomous Region. Vertebrata PalAsiatica, Volume XXII No. 3 pàg. 239–245. Translated by Jeremy Dehut, April 1991. Online pdf (62 kB) Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ Groves, C. P. (1981). Systematic relationships in the Bovini (Artiodactyla, Bovidae). Zeitschrift für Zoologische Systematik und Evolutionsforschung, 4:264–278. citat a Don E. Wilson i DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed), Johns Hopkins University Press: "Bison". (online edition Arxivat 2011-09-22 a Wayback Machine.)
- ↑ O'Mahony, John. «Hazel chases Big Bertha’s crown» (en anglès). Killarney Today, 08-05-2014. [Consulta: 26 juny 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- Vasey, George 1862. Una monografia del gènere Bos. Scan of a historic work
