Damalisc de Hunter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDamalisc de Hunter
Beatragus hunteri modifica
Hirola2.jpg
modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN6234 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènereBeatragus
EspècieBeatragus hunteri modifica
(P.L. Sclater, 1889)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Damaliscus hunteri
Combinació original' modifica
Distribució
Beatragus hunteri distribution.svg
modifica

El damalisc de Hunter (Beatragus hunteri, Damaliscus hunteri) és una espècie d'antílop que viu a les planúries herboses àrides que es troben a la frontera entre Kenya i Somàlia. És l'únic membre del gènere Beatragus.[1]

Descripció[modifica]

  • Mesura entre 100 i 125 centímetres d'alçada a l'espatlla i pesa entre 80 i 118 quilograms.
  • El seu pelatge és d'un color marró sorrenc, més gris en els mascles que en les femelles, amb una regió ventral més clara i una petita ratlla blanca per sobre el pont del nas.
  • El clatell té una pell molt dura que forma crestes quan les orelles es posen erectes.
  • Les banyes tenen forma de lira i crestes molt visibles.
  • Se'l coneix, també, com a «antílop de quatre ulls» a causa de les seves grans glàndules preorbitals.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba entre el riu Tana (Kenya) i el riu Juba (Somàlia). L'any 1963 una petita població de 20 individus fou introduïda al Parc Nacional de Tsavo East.[2][3]

Alimentació[modifica]

Menja gramínies (com ara, Panicum infestum, Digitaria rivae i Latipes senegalensis) i herbàcies (entre les quals, Portulaca oleraceae, Commelina erecta i Tephrosia subtriglora).[4][5]

Depredadors[modifica]

A l'àrea de Garissa és depredat pels lleons i els licaons, mentre que a la regió de Tsavo ho és per lleopards i lleons. Les hienes i les àligues cacen les cries poc després de néixer i abans que les mares i llurs cries es reuneixin amb la bandada. A més, és una presa habitual dels caçadors furtius (personal militar, civils, pastors i bandes locals).[6]

Referències[modifica]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. Kingdon, J., 1997.
  3. Nowak, R., 1999.
  4. Kingdon, J., 1997. The Kingon Field Guide to African Mammals. Londres i Califòrnia: Academic Press.
  5. Nowak, R., 1999. Walker's Mammals of the World. Sisena edició, vol. II. Baltimore i Londres: The Johns Hopkins University Press.
  6. Animal Diversity Web (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Andanje, S. A. i Ottichilo, W. K., 1999. Population status and feeding habits of the of the translocated sub-population of Hunter's antelope or hirola (Beatragus hunteri, Sclater, 1889) in Tsavo East National Park, Kenya. African Journal of Ecology 37: 38-48.
  • Bunderson, W. T., 1981. Ecological separation of wild and domestic mammals in an East African ecosystem. Tesi doctoral, Utah State University.
  • Butynski, T. M., 1999. Independent evaluation of Hirola Antelope Beatragus hunteri conservation status and conservation action in Kenya. Hirola Management Committee. Nairobi.
  • Butynski, T. M. Beatragus hunteri. A: J. S. Kingdon i M. Hoffmann (eds), The Mammals of Africa, Academic Press, Amsterdam, els Països Baixos.
  • Dahiye, Y. M. i Aman, R. A., 2002. Population size and seasonal distribution of the hirola antelope (Beatragus hunteri, Sclater 1889) in southern Garissa, Kenya. African Journal of Ecology 40: 386-389.
  • East, R., 1999. African Antelope Database 1999. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, Gran Bretanya.
  • Hirola Management Committee. 2004. Conservation and management strategy for the Hunter's antelope or hirola (Beatragus hunteri) in Kenya (2004-2009). Kenya Wildlife Service.
  • Hofmann, R. R., 1996. Hirola translocation to Tsavo East NP and new scientific information. Gnusletter 15: 2-5.
  • Magin, C., 1996. Hirola recovery plan. Hirola Task Force i IUCN Antelope Specialist Group, Nairobi, Kenya.
  • Mammal Species of the World, A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició, 2005. ISBN 0-8018-8221-4.
  • Meester, J., H. Setzer. 1971. The Mammals of Africa An Identfication Manual. Nova York: Smithsonian Institution.
  • Scott, P., 1965. Section XIII. Preliminary List of Rare Mammals and Birds. The Launching of a New Ark. First Report of the President and Trustees of the World Wildlife Fund. An International Foundation for saving the world's wildlife and wild places 1961-1964, p. 15-207. Collins, Londres (Regne Unit).

Enllaços externs[modifica]