Impala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Montesa Impala».
Infotaula d'ésser viuImpala
Aepyceros melampus Modifica el valor a Wikidata
Aepyceros melampus - 001.jpg
Impala de cara negra al Zoo de Barcelona
Dades
Període de gestació6,75 mesos Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima25,6 anys Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN550 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènereAepyceros
EspècieAepyceros melampus Modifica el valor a Wikidata
Licht., 1812
Distribució
Impala.png
Modifica el valor a Wikidata

Els impales o pal·les[2] (Aepyceros melampus, del grec antic αιπος, que significa 'alt', κερος, que significa 'banya' + melas, que significa 'negre' i pous, que significa 'peu': peus negres de banyes altes) són una espècie d'antílop africà.[3] El nom impala prové del zulu.

Taxonomia[modifica]

Abans, els taxonomistes classificaven a l'impala a la mateixa tribu que les gaseles. Malgrat això, trobaren que l'impala era força diferent d'aquesta tribu, de manera que el que feren fou posar-la a la seva pròpia tribu, Aepycerotini.

N'hi ha tres subespècies:

  • A. m. petersi (impala de cara negra)
  • A. m. rendilis (impala de l'est d'Àfrica o impala de Kenya)[4][5]
  • A. m. melampus (impala comú)

Descripció[modifica]

L'impala és una espècie sexualment dimòrfica. Els mascles tenen banyes en forma de S d'entre 45 i 92 cm de longitud que les femelles no tenen. Aquestes banyes són fines i estriades i amb les puntes molt separades. Ambdós sexes tenen el pèl molt semblant. Són d'un color vermell marronós que s'esvaeix en els seus laterals. La part inferior del ventre, la barbeta, els llavis i l'interior de les orelles són de color blanc. Tenen franges negres a les puntes de les orelles i a les cuixes que poden ajudar a identificar els individus. Tenen glàndules d'olor a les seves potes del darrere i també glàndules sebàcies al front. Tenen un pes d'entre 45 i 60 kg, mesuren entre 70 i 90 cm de llargada i entre 84 i 100 cm d'altura fins l'espatlla.[6] La seva esperança de vida és d'entre 13 i 15 anys en estat salvatge i 17 en captivitat.[7]

Una de les característiques principals dels impales és la seva gran capacitat de salt per despistar els depredadors. Poden assolir salts de 3 metres d'altura i 10 metres de longitud.[8]

Distribució i hàbitat[modifica]

Sol habitar en zones arbrades amb poc sotabosc, zones de pastures de mitjana o baixa altura i sabanes sovint amb acàcies. Sovint busca sòls rics en nutrients on creix l'herba abundant i de bona qualitat. No se'l pot trobar en zones muntanyoses per sobre dels 1.700 metres d'altitud.[9][10]

Es troben des del nord-est de Sud-àfrica fins a Kenya, Tanzània, Moçambic, Namíbia, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Angola, i Uganda.[10]

Alimentació[modifica]

És un animal remugant. S'alimenta bàsicament d'herbes durant l'època de pluges i de més abundància, i de brosteig durant l'època més seca.[11][8] Sol habitar en llocs propers a l'aigua tot i que durant l'època de pluges no necessita beure degut a l'abundància d'aigua en les herbes que consumeix.

Reproducció[modifica]

Durant el període reproductiu, els mascles analitzen l'orina de les femelles en busca de signes de zel. Després de perseguir la femella, el mascle pot mostrar comportaments com assentir amb el cap, moure la llengua abans de la còpula, grunyir molt sorollosament i moure la cua ràpidament mentre corren.[8][12]

Les femelles són madures sexualment a partir de l'any i mig i els mascles a l'any, tot i que no estableixen territori propi fins als 4 anys aproximadament. Les femelles només es reprodueixen un cop l'any. Després d'una gestació que dura entre 194 i 200 dies les cries, una per femella, neixen entre els mesos de març i maig. Les mares s'aparten del grup abans de parir i tornen amb els altres membres en un parell de dies. Les cries, que pesen una mitjana de 5,5 kg al néixer, es deslleten entre els 4 i els 7 mesos de vida.[9][13]

Conservació[modifica]

El seu estat de conservació és de «risc mínim» gràcies a la seva gran extensió pel territori i la seva abundància en nombroses àrees protegides. Aproximadament el 50% de la seva població es troba en àrees privades protegides amb les seves poblacions estables o en augment. Un altre 25% es troba en àrees protegides amb poblacions estables i el 25% restant es troben en poblacions estables o que disminueixen. S'estima que la seva població és d'uns 2 milions d'exemplars.[10]

La subespècie A. m. petersi (impala de cara negra) que es troba al nord de Namíbia, a Kaokoland, i a algunes zones del sud-oest d'Angola, es considera rara i està amenaçada per la caça i és considerada com a "vulnerable".[8][14] Actualment s'estima que n'existeixen entre 3.000 i 4.000 exemplars. A més a més de la caça, un altre aspecte que posa en perill aquesta subespècies és la "importació" d'impales comunes que provoca la hibridació entre les 2 subespècies. Es calcula que aquesta hibridació reduirà la seva població en un 10% en 3 generacions d'impales.

Referències[modifica]

  1. Entrada «Aepyceros melampus» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. DIEC
  3. Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). JHU Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. 
  4. ondrej.zicha(at)gmail.com, Ondrej Zicha;. «BioLib: Biological library». [Consulta: 3 abril 2021].
  5. «Aepyceros melampus rendilis / Kenyan impala in San Diego Safari Park» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2021].
  6. «Impala | National Geographic» (en anglès), 11-04-2010. [Consulta: 3 abril 2021].
  7. «Comparative Placentation». [Consulta: 3 abril 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Impala | mammal» (en anglès). Britannica. [Consulta: 3 abril 2021].
  9. 9,0 9,1 Lundrigan, Barbara; Sproull, Karen. «Aepyceros melampus (impala)» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
  10. 10,0 10,1 10,2 falsemail@gen.iucnsis.org. «IUCN Red List of Threatened Species: Aepyceros melampus», 07-01-2016. [Consulta: 2 abril 2021].
  11. Wronski, Torsten «Feeding ecology and foraging behaviour of impala Aepyceros melampus in Lake Mburo National Park, Uganda» (en anglès). African Journal of Ecology, 40, 3, 2002, pàg. 205–211. DOI: 10.1046/j.1365-2028.2002.00348.x. ISSN: 1365-2028.
  12. Kingdon, Jonathan. East African Mammals: An Atlas of Evolution in Africa, Volume 3, Part D: Bovids (en anglès). University of Chicago Press, 1988-12-29. ISBN 978-0-226-43725-5. 
  13. «Impala (Aepyceros melampus) longevity, ageing, and life history». [Consulta: 3 abril 2021].
  14. falsemail@gen.iucnsis.org. «IUCN Red List of Threatened Species: Aepyceros melampus ssp. petersi», 26-07-2016. [Consulta: 3 abril 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Estes, R. (1991). The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles, The University of California Press
  • African Wildlife Fundation - Impala

Enllaços externs[modifica]