Hiloquer
Hylochoerus meinertzhageni  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 151 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 41769 |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Suidae |
| Tribu | Potamochoerini |
| Gènere | Hylochoerus |
| Espècie | Hylochoerus meinertzhageni Thomas, 1904 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Richard Meinertzhagen |
| Distribució | |
 | |
L'hiloquer (Hylochoerus meinertzhageni) és el membre salvatge més gran de la família dels súids (porcs i afins). És l'únic membre del gènere Hylochoerus. Els mascles poden mesurar fins a 2 metres de llarg i 1,1 metres d'alçada a l'espatlla i se sap que poden pesar fins a 273 kg. A diferència de la majoria d'espècies salvatges de súids, l'hiloquer té molts pèls al cos, tot i que tendeixen a estar menys marcats a mesura que l'animal envelleix. A la superfície són majoritàriament negres, tot i que els pèls més propers a la pell de l'animal són d'un color taronja fosc. Té unes orelles grans i puntades i els seus ullals són molt més petits que els del facoquer africà, però més grans que els del porc senglar dels matolls. Es troba en hàbitats forestals de l'Àfrica equatorial.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiloquer |
