Rupicapra
 isard  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Subfamília | Caprinae |
| Gènere | Rupicapra Blainville, 1816 |
| Nomenclatura | |
| Significat | Cabra rupestre |
| Espècies | |
Rupicapra és un gènere de la família dels bòvids que conté dues espècies que habiten a les muntanyes d'Europa.
Fins als anys 80 moltes publicacions consideraven l’existència d'una sola espècie (Rupicapra rupicapra) amb 10 subespècies que vivien (i evolucionaven) de manera aïllada en diferents massissos muntanyosos.[1] Aquestes 10 subespècies es podien agrupar en dos grups més diferenciats que correspondrien a les dues espècies que s'inclouen, a hores d'ara, en la majoria de publicacions científiques:[2]
- Isard alpí (Rupicapra rupicapra) inclou les poblacions dels Alps, Balcans, Carpats, Caucas.
- Isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) inclou les poblacions dels Pirineus, Serralada Cantàbrica i Apenins.
Sistemàtica i evolució[modifica]
Tal com suggereixen les diferencies genètiques entre les poblacions d'isards existents, els primers representants del gènere devien emigrar des d'Àsia cap a Europa en dues onades successives: Una primera, abans de les darreres glaciacions, seria l’ancestre comú dels isards pirinencs que van marxar, amb l’arribada del fred, cap al sud i cap a l’oest, ara fa uns 40.000 anys.[3]
Els isards pertanyents a l’espècie dels Alps devien arribar en una segona onada migratòria, des d'Anatòlia, per colonitzar les pastures de muntanya després del darrer màxim glacial.
El confinament de cada grup d'isards en altes muntanyes diferents ha propiciat que anessin evolucionant de manera diferenciada, donant lloc a les diferents subespècies existents.
.jpg)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rupicapra |
- ↑ Diversos autors. Història Natural dels Països Catalans. Volum XIII Amfibis, rèptils i mamífers. Barcelona: Ed. Enciclopèdia catalana, 1989, p. 360-363. ISBN 84-7739-005-3.
- ↑ Jordi Ruiz Olmo, Àlex Aguilar. Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Barcelona: Linx Edicions, 1995, p. 159-164. ISBN 84-87334-18-0.
- ↑ Pérez-Barbería, F.J. «Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (en castellà)». Museo Nacional de Ciencias Naturales.
