Guanac

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGuanac
Lama guanicoe
Guanaco 09.24.jpg
Dades generals
Període de gestació 352 dies
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCamelidae
GènereLama
Espècie Lama guanicoe
(Müller, 1776)
Nomenclatura
Combinació original Camelus guanicoe
Distribució
Lama guanicoe range.png
Modifica dades a Wikidata

El guanac (Lama guanicoe) és un animal elegant, d'ossos fins. Igual que la llama, el guanac té una doble capa de pèl més forta al damunt i suau a la part d'avall. Aquest pèl és fins i tot més fi, curt i apreciat que el de l'alpaca, però més llarg que el de la vicunya.

El color varia molt poc i sol ser vermellós, amb el cap més fosc i la panxa i cames blanquinoses. El diàmetre de la fibra oscil·la entre 16 i 18 micròmetres. La seva alçada en la creu es aproximadament de 1.10 m, viu als Andes xilens, des d'on s'estén fins a la Patagònia i la Terra del Foc, baixant de les altures a mesura que s'apropa a l'extrem meridional del continent. En els Andes del Perú s'hi troba una raça més petita (A. guanicoe cacsilensis). El guanac viu formant ramats no gaire nombrosos, que generalment es compon d'un mascle adult amb diverses femelles, acomboiades d'individus joves d'un i altre sexe i de diverses edats. S'alimenta d'herbes de distintes classes. El seu caràcter, encara que esquívol, és fàcilment irritable, i, el mateix que la llama, procura foragitar als seus enemics llençant-los salivades d'herbes mig digerida.

És un animal molt curiós, apropant-se a guaitar tot el que li sembla nou o sospitós en ves de fugir. li agrada rebolcar-se en la sorra i encara més en l'argila, i com ho fa amb freqüència en el mateix lloc, arriba a produir un clot en el sol. Els indis Selknam de la Terra del Foc anomenen per aquesta raó als guanac <les filles de l'argila groga>, i creuen que a aquesta costum deuen el color del seu pelatge. Una altra costum curiosa d'aquest remugants és la de depositar sempre els excrements en un mateix lloc, fins a formar un munt força crescut. La seva veu és una espècie de renill tremolós.

Els patagons i els indis de la Terra del Foc cacen el guanac per aprofitar la seva carn, els seus tendons i sobre tot la seva pell, amb la que fan les seves capes i els seus tendals i barraques, i es pot dir que aquest remugant representa per aquest pobles el mateix paper que la foca pels esquimals, i el bisó, en altre temps per als pellroja. Els patagons els cacen a cavall, amb les boles, mentre en la Terra del Foc se'l mata amb batudes, de gossos, empenyent el ramat vers un lloc on l'esperen, amagats, els tiradors proveïts d'arcs.

El guanac pot domesticar-se sense dificultat. En els jardins zoològics es conserva molt bé, però sempre sol donar probes del seu caràcter irritable, escopint als visitants que cometen la imprudència de molestar-lo.

Galeria[modifica]

Bibliografia[modifica]