Cérvol aquàtic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hydropotes)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCérvol aquàtic
Hydropotes inermis
Shammy.jpg
Dades generals
Període de gestació 195 dies
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Artiodactyla
Família Cervidae
Gènere Hydropotes
Espècie Hydropotes inermis
(Swinhoe, 1870)
Modifica dades a Wikidata

El cérvol aquàtic (Hydropotes inermis) és una espècie de cérvol. Superficialment és més similar als cérvols mesquers que als autèntics cérvols (cèrvids), però se'l classifica com a cèrvid tot i tenir ullals en lloc de banyes, així com altres anomalies anatòmiques. Aquestes característiques úniques han fet que sigui classificat dins el seu propi gènere (Hydropotes) i la seva pròpia subfamília (Hydropotinae). És originari de la Xina i de Corea i n'hi ha dues subespècies: el cérvol aquàtic xinès (Hydropotes inermis inermis) i el cérvol aquàtic coreà (Hydropotes inermis argyropus).

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Els cérvols aquàtics són natius dels trams inferiors del riu Iang-Tsé, zona costanera de la província de Jiangsu i les Illes de Zhejiang (a la Xina Central i Oriental) i en Corea, la zona desmilitaritzada ha proporcionat un hàbitat protegit per a un bon nombre d'individus.[1] Freqüenten els alts canyars, jonqueres a la vora dels rius, herba alta de les muntanyes i camps de conreu; també zones pantanoses i pastius oberts.

Eficient nedador, pot desplaçar-se alguns quilòmetres per l'aigua per arribar fins illes fluvials.

Cérvols aquàtics de la subespècie xinesa foren introduïts a Gran Bretanya a finals de segle XIX. Avui hi ha diverses poblacions salvatges en Bedfordshire i altres indrets. També en França hi ha petites poblacions introduïdes.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cérvol aquàtic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Harris, R.B. i Duckworth, J.W. Hydropotes inermis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 8 abril 2009.