Ur (bòvid)

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuUr
Bos primigenius Modifica el valor a Wikidata
Aurochs reconstruction.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Alçada1,9 m Modifica el valor a Wikidata
Pes1.500 kg Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 EX-ca.svg
Extint (1627)
UICN136721 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènereBos
EspècieBos primigenius Modifica el valor a Wikidata
Bojanus, 1827
Subespècies
  • Bos primigenius primigenius
  • (Bojanus, 1827)
  • Bos primigenius namadicus
  • (Falconer, 1859)
  • Bos primigenius mauretanicus
  • (Thomas, 1881)
Distribució
Bos primigenius map.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Mida
Aurochs1.png
Mapa de l'hàbitat original de l'ur

L'ur és un bòvid desaparegut, avantpassat de les races actuals de bovins domèstics. El seu nom científic és Bos primigenius; i els seus noms llatins són urus o ura.

Història[modifica]

L'ur aparegué a l'Índia al Plistocè inferior, fa prop de dos milions d'anys.[1] Hauria probablement eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, bovins primigenis coneguts dins les Siwalik.[2]

Ràpidament hauria migrat cap al Pròxim Orient i a la resta d'Àsia per arribar a Europa al Plistocè mitjà. La data precisa de la seva difusió a Europa varia segons les fonts: començament del Plistocè mitjà (o sigui fa prop de 780.000 anys),[2] 275.000 anys[3] o 250.000 anys.[4]

Molts autors distingeixen tres subespècies, llargament esteses arreu del món antic :

  • Els urs europeus i mig orientals (Bos primigenius primigenius) ;
  • Els urs asiàtics o indis (Bos primigenius namadicus[5]) ;
  • Els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[6] ».

Cal notar que van existir formes regionals poc conegudes i és possible que hagin existit subespècies no descrites. L'ur de Sicília tenia una talla inferior del 20% respecte dels urs continentals.[7]

L'ur fou caçat per l'Home de Neandertal, com ho proven les troballes arqueològiques realitzades dins els jaciments com Biache-Saint-Vaast o La Borda. L'ur fou normalment representat dins l'art rupestre del Paleolític superior, en particular a Las Caus o a la Font de Gaume.

La seva desaparició es produí simultàniament arreu del seu domini; només als boscos europeus continuà d'ésser abundant fins a l'edat mitjana. Llavors es van prendre mesures de protecció per a l'animal, amb la finalitat de protegir les caceres per la noblesa. Era l'unic símbol del Principat de Moldàvia (romanès: bour del llatí bubalus) i és representat al blasonament de Romania i de la República de Moldàvia. Aquestes mesures de restricció van endarrerir l'extinció de l'espècie i l'últim ur vist en estat salvatge fou caçat al bosc de Jaktorów, a Polònia, el 1627.

La domesticació de l'ur[modifica]

La domesticació de l'ur salvatge, Bos primigenius, remuntaria a 8 000 aC, a l'Orient Mitjà o a l'Índia.[8]

Totes les tres sub-espècies foren domesticades i així van esdevenir l'origen de les races domèstiques de bovins: els urs europeus i del pròxim orient (Bos primigenius primigenius) foren l'origen de les bèsties d'alimentació salvatge (Bos primigenius f. taurus), els urs asiàtics o indis (Bos primigenius namadicus) sembla que van esdevenir les bèsties d'alimentació domèstica, els zebú (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus). L'ur nord-africà (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) podria haver contribuït al patrimoni genètic dels bovins domèstics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[9]> ».

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ur
  1. .Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
  2. 2,0 2,1 E. Crégut-Bonnoure et Cl. Guérin (1996), « Familha dels Bovids », Les grands mammifères plio-pléistocènes d'Europe, Masson, coll. Préhistoire.
  3. d'aprèp Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
  4. segons el Paleontologisk Museum Arxivat 2006-09-26 a Wayback Machine. de la Universitat d'Oslo.
  5. Grisson (1980), va proposar fer d'aquest tàxon una espècie pròpia, però no fou gaire seguit.
  6. Margret Bunzel-Drüke, « Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs », WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
  7. segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
  8. Font : Laboratoire de Préhistoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1] Arxivat 2009-06-26 a Wayback Machine.. Sus la domesticacion en Índia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.
  9. name="WWF"