Ur (bòvid)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ur
Ur-painting.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Bovinae
Gènere: Bos
Espècie: B. primigenius
Nom binomial
Bos primigenius
Subespècies

Bos primigenius primigenius
(Bojanus, 1827)
Bos primigenius namadicus
(Falconer, 1859)
Bos primigenius mauretanicus
(Thomas, 1881)

El mapa de l'hàbitat original de l'ur.

L'ur és un bòvid desaparegut, avantpassat de las races actuals de bovins domèstics. El seu nom científic és Bos primigenius; i els seus noms llatins són urus o ura.

Història[modifica | modifica el codi]

L'ur aparegué a l'Índia al Plistocè inferior, fa prop de dos milions d'anys.[1] Hauria probablement eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, bovins primigenis coneguts dins les Siwalik.[2]

Ràpidament hauria migrat cap al Pròxim Orient i a la resta d'Àsia per arribar a Europa al Plistocè mitjà. La data precisa de la seva difusió a Europa varia segons les fonts: començament del Plistocè mitjà (o sigui fa prop de 780.000 anys),[2] 275.000 anys [3] o 250.000 anys.[4]

Molts autors distingeixen tres subespècies, llargament esteses arreu del món antic :

  • Els urs europeus i mitjan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
  • Els urs asiàtics o indis (Bos primigenius namadicus[5]) ;
  • Els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[6] ».

És de notar que van existir formes regionals poc conegudes i és possible que haguessin existit subespècies no descrites. L'ur de Sicília tenia una talla inferior un 20 % respecte dels urs continentals.[7]

L'ur fou caçat per l'Home de Neandertal, com ho certifiquen les troballes arqueològiques realitzades dins els jaciments com Biache-Saint-Vaast o La Borda. L'ur fou normalment representat dins l'art rupestre del Paleolític superior, en particular a Las Caus o a la Font de Gaume.

La seva desaparició es produí simultàniament arreu del seu domini; només als boscos europeus continuà essent abundant fins a l'edat mitjana. Llavors es van prendre mesures de protecció per a l'animal, amb la finalitat de protegir les caceres per la noblesa. Era l'unic símbol del Principat de Moldàvia (romanès: bour del llatí bubalus) i és representat al blasonament de Romania i de la República de Moldàvia. Aquestes mesures de restricció van endarrerir l'extinció de l'espècie i l'últim ur vist en estat salvatge fou caçat al bosc de Jaktorów, a Polònia, el 1627.

La domesticació de l'ur[modifica | modifica el codi]

La domesticació de l'ur salvatge, Bos primigenius, es remuntaria a 8 000 a.C., a l'Orient Mitjà o a l'Índia.[8]

Totes les tres sub-espècies foren domesticades i així van esdevenir l'origen de les races domèstiques de bovins: els urs europeus i del pròxim orient (Bos primigenius primigenius) foren l'origen de les bèsties d'alimentació salvatge (Bos primigenius f. taurus), els urs asiàtics o indis (Bos primigenius namadicus) sembla que van esdevenir les bèsties d'alimentació domèstica, els zebú (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus). L'ur nord-africà (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) podria haver contribuït al patrimoni genètic dels bovins domèstics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[9]> ».

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ur (bòvid)
  1. .Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
  2. 2,0 2,1 E. Crégut-Bonnoure et Cl. Guérin (1996), « Familha dels Bovids », Les grands mammifères plio-pléistocènes d'Europe, Masson, coll. Préhistoire.
  3. d'aprèp Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
  4. segons el Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo.
  5. Grisson (1980), va proposar fer d'aquest tàxon una espècie pròpia, però no fou gaire seguit.
  6. Margret Bunzel-Drüke, « Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs », WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
  7. segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
  8. Font : Laboratoire de Préhistoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en Índia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.
  9. name="WWF"