Ur (bòvid)
| Bos primigenius | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Extint (1627) | |
| UICN | 136721 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Bos |
| Espècie | Bos primigenius Bojanus, 1827 |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
 | |
L'ur és un bòvid desaparegut, avantpassat de les races actuals de bovins domèstics. El seu nom científic és Bos primigenius; i els seus noms llatins són urus o ura.
Història[modifica]
L'ur aparegué a l'Índia al Plistocè inferior, fa prop de dos milions d'anys.[1] Hauria probablement eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, bovins primigenis coneguts dins les Siwalik.[2]
Ràpidament hauria migrat cap al Pròxim Orient i a la resta d'Àsia per arribar a Europa al Plistocè mitjà. La data precisa de la seva difusió a Europa varia segons les fonts: començament del Plistocè mitjà (o sigui fa prop de 780.000 anys),[2] 275.000 anys[3] o 250.000 anys.[4]
Molts autors distingeixen tres subespècies, llargament esteses arreu del món antic :
- Els urs europeus i mig orientals (Bos primigenius primigenius) ;
- Els urs asiàtics o indis (Bos primigenius namadicus[5]) ;
- Els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus)[6] ».
Cal notar que van existir formes regionals poc conegudes i és possible que hagin existit subespècies no descrites. L'ur de Sicília tenia una talla inferior del 20% respecte dels urs continentals.[7]
L'ur fou caçat per l'Home de Neandertal, com ho proven les troballes arqueològiques realitzades dins els jaciments com Biache-Saint-Vaast o La Borda. L'ur fou normalment representat dins l'art rupestre del Paleolític superior, en particular a Las Caus o a la Font de Gaume.
La seva desaparició es produí simultàniament arreu del seu domini; només als boscos europeus continuà d'ésser abundant fins a l'edat mitjana. Llavors es van prendre mesures de protecció per a l'animal, amb la finalitat de protegir les caceres per la noblesa. Era l'unic símbol del Principat de Moldàvia (romanès: bour del llatí bubalus) i és representat al blasonament de Romania i de la República de Moldàvia. Aquestes mesures de restricció van endarrerir l'extinció de l'espècie i l'últim ur vist en estat salvatge fou caçat al bosc de Jaktorów, a Polònia, el 1627.
La domesticació de l'ur[modifica]
La domesticació de l'ur salvatge, Bos primigenius, remuntaria a 8 000 aC, a l'Orient Mitjà o a l'Índia.[8]
Totes les tres sub-espècies foren domesticades i així van esdevenir l'origen de les races domèstiques de bovins: els urs europeus i del pròxim orient (Bos primigenius primigenius) foren l'origen de les bèsties d'alimentació salvatge (Bos primigenius f. taurus), els urs asiàtics o indis (Bos primigenius namadicus) sembla que van esdevenir les bèsties d'alimentació domèstica, els zebú (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus). L'ur nord-africà (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) podria haver contribuït al patrimoni genètic dels bovins domèstics africans (per exemple Cluttonbrock 1999)[9]> ».
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ur |
- ↑ .Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo
- ↑ 2,0 2,1 E. Crégut-Bonnoure et Cl. Guérin (1996), « Familha dels Bovids », Les grands mammifères plio-pléistocènes d'Europe, Masson, coll. Préhistoire.
- ↑ d'aprèp Lehmann en 1949, citat per Van Vuure en 2002.
- ↑ segons el Paleontologisk Museum de la Universitat d'Oslo.
- ↑ Grisson (1980), va proposar fer d'aquest tàxon una espècie pròpia, però no fou gaire seguit.
- ↑ Margret Bunzel-Drüke, « Ecological substitutes for Wild horse and Aurochs », WWF Large Herbivore Initiative, 2001, PDF.
- ↑ segon Brugal en 1987 e Van Vuure en 2003.
- ↑ Font : Laboratoire de Préhistoire et Protohistoire de l'Ouest de la France [1]. Sus la domesticacion en Índia (en fach dins l'actual Paquistan), vejatz tanben Badam, 1984.
- ↑ name="WWF"
