Moixera de guilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Moixera de guilla
Moixera de guilla a Itàlia
Moixera de guilla a Itàlia

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: Sorbus
Subgènere: Sorbus
Espècie: S. aucuparia
Nom binomial
Sorbus aucuparia
L.

La moixera de guilla[1] o besurt[2] (DIEC) (Sorbus aucuparia) és un arbre del gènere Sorbus.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És originari de la major part d'Europa (excepte l'extrem sud) i per la part septentrional arriba fins al cap Nord, a Noruega. És dels pocs arbres autòctons d'Islàndia. Als Països Catalans només es troba als Pirineus i al Montseny, entre 1.400 i 2.600 m.[3]

Fulles i flors

Arriba a fer de 8 a 10 m d'alt; més rarament, 20, i excepcionalment, 28.

Les fulles són compostes, amb un total de 5 a 8 parells de folíols oblongs i de vora serrada.

Les flors, de 8 a 10 mm de diàmetre, són blanques i estan agrupades en corimbes.

Els fruits són subglobulosos, de color vermell intens; fan de 6 a 10 mm i són persistents a l'hivern.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Fulles i fruit madur

La moixera de guilla és molt tolerant al fred i sovint es troba a grans altituds. També tolera sòls de diverses condicions, fins els que són àcids.

El fruit és un important recurs per als ocells, que, alhora, són vectors de dispersió de les llavors.

El fullatge i l'escorça són consumits pels cérvols i per la llebre de muntanya, i també per insectes com els del gènere Stigmella i el lepidòpter Venusia cambrica. El cargol Helix aspersa també se'n menja les fulles.

Usos[modifica | modifica el codi]

Fruits

És un arbre ornamental amb alguns cultivars seleccionats, com 'Asplenifolia', amb fulles de marge molt serrat; 'Beissneri', amb l'escorça taronja i les branques erectes, i 'Fructu Luteo', amb fruits grocs.

El fruit fresc és massa amarg per a ser consumit, però se'n fan melmelades molt apreciades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 114-115. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 28 abril 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 28 abril 2016].