Làrix europeu
Larix decidua ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 42309 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Pinopsida |
Ordre | Pinales |
Família | Pinaceae |
Gènere | Larix |
Espècie | Larix decidua ![]() Mill., 1768 |
Distribució | |
El làrix europeu (Larix decidua) és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de les muntanyes del centre d'Europa, sobretot als Alps i als Carpats tot i que també n'hi ha poblacions disjuntes al nord de Polònia i sud de Lituània.[1] No és un arbre autòcton dels Països Catalans, tot i que n'hi ha de plantats.[2]
Noms comuns[modifica]
Larix decidua rep diversos noms comuns en català: alerç, cedre d'olor, làrix, làrix europeu, melis, pi melis, pi teia.[3]
Descripció[modifica]
L'alerç europeu és un arbre caducifoli de mida mitjana-gran, que pot arribar a mesurar 45 m d'alçada. La capçada és cònica quan és jove i es fa més ampla amb l'edat. Les fulles són aciculars de color verd clar, de 2-4 cm de llargada; cauen a la tardor i tornen a sortir a la primavera. Les pinyes són erectes, cònic-ovoides, de 2-6 cm de llargada; maduren de quatre a sis mesos després de la pol·linització.
Història natural[modifica]
És un arbre molt resistent al fred (resisteix com a mínim -50 °C), i forma el límit arbori als Alps: arriba a altituds de 2.400 metres, però n'abunden més entre els 1.000 i els 2.000 m. Només creix en sòls ben drenats.
Subespècies[modifica]
Es reconeixen tres varietats:[1]
- Larix decidua var. decidua — Làrix europeu o alpí. Es troba a la major part de la seva zona de distribució, amb pinyes de 2,5-6 cm i brots de color groc-beix.
- Larix decidua var. polonica — Làrix polonès. Es troba a les terres baixes del nord de Polònia, amb pinyes de 2-3 cm i brots de color groc-beix molt pàl·lid, gairebé blanc.
- Larix decidua var. carpatica — Làrix dels Carpats. Pròpia de la serralada dels Carpats.
Usos[modifica]
El làrix europeu és un arbre ornamental i es planta en jardins i parcs on el clima és adequat.
- Fusta
La seva fusta és dura i duradora però també flexible, en taulons fins, i es fa servir principalment per a fer iots: en aquest cas no ha de tenir nusos i únicament es pot obtenir d'arbres vells, que han estat esporgats de joves per a treure'n les branques laterals. Els pals petits de làrix es fan servir molt per a fer tanques rústiques.
- Trementina
Forneix una trementina dita de Venècia o veneciana.
Bonsai[modifica]
Ecologia[modifica]
Les llavors alimenten ocells, moltes erugues de lepidòpters s'alimenten de les seves fulles (Coleophoridae Coleophora sibiricella); i les pinyes alimenten la papallona Cydia illutana.
És una espècie invasora a Nova Zelanda, on va ser plantat pels serveis forestals per a lluitar contra l'erosió.
Fotos[modifica]
-
Sud del Tirol (Itàlia)
-
Fulles a la primavera -
Bosc als Alps marítims de França
-
Làrix siberià a la tardor
-
Pinyes i pol·len (groc)
-
Plantació feta a Nova Zelanda
-
Fulles joves i flors masculines
-
Detall de pinya en desenvolupament
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Larix decidua - The Gymnosperm Database». [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Larix decidua | Flora Catalana». [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ D'Cruz, Mark. «Ma-Ke Bonsai Care Guide for Larix decidua». Ma-Ke Bonsai. Arxivat de l'original el 2012-05-14. [Consulta: 8 juliol 2011].
- Conifer Specialist Group (1998). Larix decidua. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làrix europeu |