Paul Tortelier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaul Tortelier
Tortelier Harcourt 1948.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Chaussy (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, violoncel·lista, pedagog musical i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Feuillard i Gérard Hekking Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacqueline du Pré i Anne Gastinel Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaria de la Pau Tortelier Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4128938 Spotify: 0KFS74u9OFu7tDyCajs9cF Musicbrainz: 0664393e-2347-47b7-b30c-bd756e598591 Discogs: 852384 Allmusic: mn0001403317 Modifica els identificadors a Wikidata

Paul Tortelier (21 de març de 1914 - 18 de desembre de 1990) va ser un violoncel·lista i compositor francès.[1]

Estudià en el Conservatori de París, des de 1926, amb el professor en G. Hekking i els germans Jean i Noël Gallon. El 1935 i 1937 fou primer violoncel·lista de l'Orquestra de Montecarlo, i, entre altres obres, actuà com a solista en el Don Quixote (Strauss), sota la direcció del seu autor. Més tard ingressà en l'Orquestra de Boston, en la que hi va romandre fins al 1939, per passar a formar part de l'Orquestra del Conservatori de París, entre 1945/46. La seva carrera internacional com a concertista s'inicià el 1947, amb una actuació a Amsterdam amb l'"Orquestra del Concertgebouw", i a Londres amb la "Royal Philarmonic", sota la direcció de Thomas Beecham, i continuà amb una sèrie de recitals, concerts simfònics i festivals, com el dedicat al mestre Pau Casals a Prada. De 1955/56 visqué a Israel. Al seu retorn a França fou professor de violoncel al Conservatori de París on entre d'altres alumnes tingué al finès Arto Noras i, més tard, en el de Niça. Aconseguí el Grand Prix de la critique i el Grand Prix du Disque per l'enregistrament de les Suites de Bach, així com el Prix Fauré, per les sonates del mateix autor. També va enregistrar totes les sonates per a violoncel de Beethoven.

Junt a la seva activitat concertística, Paul Tortelier va destacar igualment com a director d'orquestra i compositor. Entre la seva producció podem mencionar: Symphonie Israélienne per a cor i orquestra (1956), 2 concerts per a violoncel i orquestra i un Concert doble per a 2 violoncels i orquestra, un concert per a violí i orquestra (1967), una Suite per a violoncel solista (1946), una sonata (1947), diverses obres per a violoncel i piano i música de cambra. Va supervisar l'edició d'obres per a violoncel, com la Sonata en sol de G. B. Sammartini i alguns concert per a violoncel de C. P. E. Bach, L. Boccherini, J. Haydn pels que va escriure cadències.

En l'àmbit del concertisme violoncel·listic internacional, Paul Tortelier es caracteritzà per la gran dolcesa del seu so, la fascinació expressiva i la fantasia interpretativa, que, malgrat tot, conserven un gran rigor cultural.

Els Tortelier són una família de músics la seva esposa Maud Martin també fou una gran violoncel·lista. La seva filla Maria de la Pau, és una excel·lent pianista. Yan Pascal és un violinista de referència.

Referències[modifica]

  1. «Paul Tortelier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.