Germanes de la Doctrina Cristiana

De Viquipèdia
Infotaula d'ordeGermanes de la Doctrina Cristiana
HDC-Emblem-HermanasDoctrinaCristiana.jpeg
Emblema de la congregació: a dalt, la muntanya i la Mare de Déu de Montserrat; a sota, el Sagrat Cor sobre una creu, un llibre obert i una àncora
TipusCongregació religiosa femenina
Nom oficialCongregació de Germanes de la Doctrina Cristiana
SiglesH.D.C.
ObjectiuEducació cristiana dels infants, assistència a necessitats i malalts
Fundació26 de novembre de 1880, Molins de Rei (Baix Llobregat) per serventa de Déu Miquela Grau, amb Isabel Ferrer i Sabrià i Esperança Pasqual
Constitucions1860
Branques i reformesONG Effetá
Fundacions destacadesColòmbia: Santafé de Bogotá, Bucaramanga, Ibagué; Perú: Callao, Nasca-Ica
Fundacions a terres de parla catalanaSant Vicenç dels Horts; avui: Cornellà de Llobregat; Carlet (1885), Mislata (casa general), València, Benidorm, Xirivella, la Pobla de Vallbona, Tavernes de Valldigna
Persones destacadesBeates Àngels Lloret i Martí i 16 companyes màrtirs
Lloc webhttp://www.carismahdc.com

La Congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana és una congregació religiosa de germanes dedicada a l'ensenyament, fundada en 1880 a Molins de Rei (Baix Llobregat). Les germanes fan servir les sigles H.D.C.[1][2]

No s'ha de confondre amb les congregacions de les Germanes de la Doctrina Cristiana de Nancy, fundades en 1752 a Nancy, de les Missioneres de la Doctrina Cristiana (també coneguda com de Hermanas de la Doctrina Cristiana) fundada a Sevilla en 1878 ni de les Germanes Dominiques de la Doctrina Cristiana, fundades a Mèxic.

Història[modifica]

L'any 1879 José María de Urquinaona Bidot, arquebisbe de Barcelona, va fer una visita pastoral a Vilanova i la Geltrú (Garraf); en la seva predicació insistí en la necessitat d'ensenyar la doctrina cristiana. Miquela Grau, majordona de l'arxiprest, va sentir-lo i li digué que aquella petició coincidia amb la crida que ella havia sentit per servir Déu i dedicar-se a l'ensenyança de la doctrina cristiana, ja que "els grans mals que s'experimenten són deguts a la falta d'aquesta instrucció en totes les classes i en totes les edats”.[2][3]

Micaela ja feia un temps que col·laborava en la catequesi que feia el rector, Ignasi Matheu, juntament amb dues amigues, Isabel Ferrer i Sabrià i Esperança Pasqual; les tres preparaven les catequesis i litúrgia dominicals, i volien dedicar-se més a la tasca educativa.[3]

El 4 d'octubre de 1879 Grau va remetre a l'arquebisbe el seu projecte d'estatuts per a un nou institut religiós per ensenyar "la doctrina cristiana a los niños y adultos en cuanto fuere posible ... aplicándonos principalmente a su enseñanza, tomando como medios otras obras de caridad como la enseñanza primaria y la beneficencia". L'arquebisbe protegí la fundació prevista i el 26 de novembre de 1880 s'estableix la primera comunitat de les Germanes de la Doctrina Cristiana a Molins de Rei (Baix Llobregat), formada per les tres amigues fundadores. Les germanes es dediquen des de llavors a ensenyar la doctrina per mitjà de la catequesi, l'educació i les obres socials, i a viure en un estil evangèlic.[3]

Hospital per a pobres d'Alginet. Les H.D.C. es van instal·lar l'any 1891

Obriren una comunitat a Sant Vicenç dels Horts i en 1885 foren cridades i fundaren una comunitat a Carlet (València), on morí Micaela sis mesos després. Amb el temps, es difongueren principalment pel Baix Llobregat i, sobretot, per València, on s'establí la casa general.[3]

El 1936, arran de la persecució religiosa, foren afusellades disset germanes de la comunitat de Carlet, que foren beatificades el 1995. El 1956 la congregació passa a ser de dret pontifici. En 1985 s'estableixen a Colòmbia i, després al Perú.[2][3]

Activitat i difusió[modifica]

Las Germanes de la Doctrina Cristiana viuen en comunitats de vida evangèlica i es dediquen a l'ensenyament en escoles, a l'atenció a necessitats (centres d'acollida de nens en risc, promoció de la dona, col·laboració amb Càritas, treball parroquial i a l'atenció sanitària en alguns hospitals. Són presents a Espanya (una comunitat a Catalunya —Cornellà de Llobregat— i vuit al País ValenciàMislata (Casa generalícia), València, Benidorm (2), La Pobla de Vallbona, Tavernes de Valldigna i Carlet—), a Colòmbia (quatre comunitats) i al Perú (dues).[2]

L'any 2012 fou suprimida la comunitat i l'escola de Xirivella "a causa de l'escassetat de vocacions", com abans havien estat suprimides las de Molins de Rei i de Sant Vicenç dels Horts.

Referències[modifica]

  1. «L'activitat femenina a Molins de Rei: les dones durant la Guerra Civil». L'Abadia de Montserrat, 2003. [Consulta: febrer 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Las Hermanas de la Doctrina Cristiana celebran este viernes la fiesta de las 17 beatas de su congregación martirizadas en Valencia | Agencia SIC» (en espanyol europeu). www.agenciasic.es. [Consulta: 4 febrer 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «beata isabel Ferrer Sabrià». Catalunya Cristiana, novembre 2012. [Consulta: febrer 2018].

Vegeu també[modifica]