Dordrecht

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaDordrecht
Dordrecht
Bandera de Dordrecht Escut de Dordrecht
Q15964869
Dordrecht bibliotheek.jpg

Localització
Map - NL - Municipality code 0505 (2009).svg
51° 49′ N, 4° 40′ E / 51.81°N,4.67°E / 51.81; 4.67
Estat Regne dels Països Baixos
País Països Baixos
Província Holanda Meridional
Entitats de població
Conté
Població
Total 118.730 (2014)
• Densitat 1.193,87 hab/km²
Llars 54.592 (2015)
Geografia
Superfície 99,45 km²
• Aigua 20,33
Banyat per Oude Maas, Beneden Merwede i Dordtsche Kil
Altitud 1 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Arno Brok (2010)
Indicatius
Codi postal 3300–3329
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 078
Codi BAG 2351
Altres dades
Agermanament Varna
Recklinghausen

Web http://www.dordrecht.nl/
Modifica dades a Wikidata

Coord.: 51° 48′ 0″ N, 04° 40′ 0″ E / 51.80000°N,4.66667°E / 51.80000; 4.66667 Dordrecht és un municipi de la província d'Holanda Meridional, al sud dels Països Baixos. L'1 de gener del 2009 tenia 118.488 habitants repartits sobre una superfície de 99,45 km² (dels quals 20,33 km² corresponen a aigua). Limita al nord amb Zwijndrecht, Papendrecht, Sliedrecht i Hardinxveld-Giessendam, a l'oest amb Binnenmaas, a l'est amb Werkendam (NB) i al sud amb Moerdijk (NB) i Drimmelen (NB).

Dordrecht és coneguda com l'antiga capital i la ciutat més antiga d'Holanda. La seva terra circumdant és l'origen del nom d'Holanda. Dordrecht també va ser la residència dels comtes d'Holanda durant 200 anys (1008-1203).[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La primera vegada que es te constància de la ciutat és en 846 quan es diu que els víkings havien saquejat i incendiat a la ciutat. Els drets de ciutat varen ser concedits per Guillem I, que era el comte d'Holanda, en 1220. Aquesta distinció estableix Dordrecht com la província més antiga d'Holanda.

La ciutat va ser important durant els segles XII i XIII. Va ser coneguda principalment pel seu comerç de vi, fusta i cereals. La seva estratègica ubicació li va donar molta importància en el món del comerç, comerciant amb tot el món conegut.

No va ser fins a la inundació de 1421, coneguda com a inundació de Sant Elisabeth, que la ciutat es va convertir realment en illa.

Als anys de 1618 i 1619 es va celebrar el que es coneix com el Sínode de Dort. Aquesta convenció religiosa va intentar reconciliar les diferències entre els seguidors de Jacobus Arminius i Franciscus Gomarus. El problema era la controvèrsia que envoltava la doctrina del calvinisme. El sínode finalment no va resoldre els problemes i va crear una divisió que encara es manté entre els armenianistes i els calvinistes.

Encara que la ciutat va cedir la seva importància a Rotterdam al segle XVIII, segueix sent una ciutat clau per a la defensa d'Holanda. El 1940, els paracaigudistes alemanys varen caure damunt la ciutat durant la invasió dels Països Baixos. Durant aquesta guerra molts dels edificis de la ciutat van ser destruïts. Dordrecht va ser finalment alliberat per l'exèrcit canadenc al final de la guerra.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Població de Dordrecht l'1 de gener de 2005
Grups ètnics Nombre de residents
Neerlandesos 86.594
Al·loctons occidentals 11.610
Turcs 6113
Magrebins 2521
Surinamesos 2759
Antillans 3199
Altres al·lòctons no occidentals 6528
Total 01-01-2005 119.324

Centres de població[modifica | modifica el codi]

Dordrecht es divideix en 27 districtes, veïnatges i llogarets:

Plànol de Dordrecht el 1868.
  • Binnenstad ("centre", districte 1)
  • Reeland (districte 2)
  • De Staart (districte 3)
  • Oud-Krispijn (districte 4)
  • Stadspolders (districte 5)
  • Wielwijk (districte 6)
  • Crabbehof, Zuidhoven (districte 7)
  • Sterrenburg (districte 8)
  • Dubbeldam (antiga vila, ara districte 9)
  • Kop van 't Land (llogaret)
  • Tweede Tol (llogaret)
  • Wieldrecht (llogaret)
  • Willemsdorp (llogaret)
  • Noordflank
  • Nieuw-Krispijn
  • Bleyenhoek
  • Land van Valk
  • Oudelandshoek
  • Zeehavenlaan
  • Lijnbaan
  • Klein Dubbeldam
  • De Hoven
  • Zuidpolder
  • Transvaalbuurt
  • Indische buurt
  • Vogelbuurt
  • Van Gogh-buurt

Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals de 2006
Partit Vots en % Regidors
PvdA 29,4 12
VVD 15,1 6
BV Dordt 14,9 6
CDA 10,5 4
ChristenUnie-SGP 8,5 3
GroenLinks 7,3 3
VSP 6,8 2
ECODORDT 4,6 2
D66 2,9 1
Participació 48,6 39

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Stadhuis[modifica | modifica el codi]

Stadhuis

La seva façana neoclàssica del segle XIX amaga el seu origen medieval: Aquest edifici, amb el seu soterrani amb voltes d'aresta i el sostre amb la construcció original de fusta, va ser construït al segle XIV com a lloc d'intercanvi de mercaderies flamenques. Es va convertir en la seu de l'ajuntament l'any 1544. Del seu interior cal destacar la sala de caça, la presó del segle XVIII a l'àtic i la sala de noces amb pintures murals de Reinier Kennedy.[2]

Hofjes[modifica | modifica el codi]

Lenghenhof

Entre els carrers Bagijnhof i Vriesestraat es troben els hofjes Regentenhof i Lenghenhof. Estan construïts al voltant de diversos patis centrals. Aquests hofjes daten de 1755 i eren construïdes per a dones pobres i estaven governades per patrons. Els més antics es troben al costat del Bagijnhof. Aren ser fundades per Arend Maartenszoon en 1625. Les cases envolten un pati amb arbres centenaris i un pou d'aigua i ara són ocupats per homes i dones.[2]

Dordts Patriciërshuis[modifica | modifica el codi]

Dordts Patriciërshuis

Dordts Patriciërshuis, Museum aan de Maas és una mansió burgesa i museu sobre el riu Mosa. Aquí es pot fer marxa enrere en el temps i experimentar com vivia una família burgesa a Dordrecht al final del segle XVIII. Hi ha mobles i vestimentes d'estil Lluís XVI i dibuixos i pintures decoren les sales d'època en aquesta històrica mansió. Des de la sala circular Maas (Mosa), es té una vista única dels rius Oude Maas, Noord i Merwede.[2]

Munt van Hollant[modifica | modifica el codi]

Munt van Holland

Una porta de gres, la Muntpoortje, de 1555 dóna accés a Muntgebouw (la Casa de la Moneda) on, des de 1367 fins a la seva clausura el 1806, es van encunyar les monedes per a Holanda i Zeeland. L'escut holandès penja a sobre de l'entrada de l'edifici principal. El Museu Dordrechts retrata el Cap de la Casa de la Moneda, pintat per Samuel van Hoogstraten el 1674.[2]

'T Zeepaert[modifica | modifica el codi]

'T Zeepaert

Aquesta casa, construïda al voltant de 1495, és la més antiga de Dordrecht i és una de les cases més antigues dels Països Baixos. Les parets decoratives originals i les finestres creuades adornen la façana gòtica tardana feta de pedra de Namur. Ha estat la llar d'un fabricant de sabó, un cerveser i diversos comerciants. L'interior conté molts elements originals de diversos períodes. L'edifici restaurat s'utilitza ara per a conferències.[2]

Augustijnenkerk[modifica | modifica el codi]

Augustijnenkerk (Església de Sant Agustí)

L'edifici més important del Monestir de Sant Augustí era l'església. Es desconeix el disseny original de l'església. Després d'un incendi el 1512, es va reconstruir i, en 1776, es va reconstruir la façana. És un exemple de l'estil anomenat Waterstaatstijl. Personalitats de Dordrecht (incloent Aelbert Cuyp) està enterrada a l'església. Són elements destacats són el púlpit, l'òrgan Maarschalkerweerd, la volta de canó de fusta.[2]

Kyck over den Dyck[modifica | modifica el codi]

Kyck over den Dyck

Dels molts tipus diferents de molí de vent molins: de pòlder, [molí fariner|molins fariners], per serrar fusta, per a fer d'oli i de malta que anteriorment hi havia a Dordrecht, només queda un: Kyck over den Dyck, un molí que sobresurt per sobre del dic Noordendijk. Aquest molí de malta, que va ser construït el 1713, va ser posteriorment utilitzat com a fariner. L'última restauració var restablir aquest ús. El molí funciona els dissabtes, la plataforma exterior ofereix una vista esplèndida i la botiga ven productes del molí, que inclou farina i galetes.[2]

Grote Kerk[modifica | modifica el codi]

Grote Kerk

La Grote Kerk (la Gran Església), d'estil gòtic tardà és el monument més famós de Dordrecht i un referent a la ciutat. Una característica sorprenent és la torre inclinada, que alberga un carilló de 67 campanes. L'església està construïda sobre el lloc d'una primitiva capella medieval i va adquirir la seva forma actual a finals del segle XV. De l'interior es pot destacar el cor de fusta tallada, el cor alt, el púlpit de caoba, l'orgue, les capelles i els vitralls. El Mariakoor és la part més antiga de l'església.

La construcció de la torre, que amb l'agulla havia de tenir una altura de 108 metres, es va començar a començament del segle XIV. L'enfonsament durant la seva construcció va fer que el pla original fos descartat. La inclinació de la torre és de 2,25 metres respecte a la vertical, l'escala de caragol té 275 graons. El rellotge es van instal·lar el 1626.[3]

Huis van Gijn[modifica | modifica el codi]

Interior del Huis van Gijn

Huis Van Gijn és l'antiga residència del banquer, advocat i col·leccionista Simon van Gijn, que hi vivia des de 1864 amb la seva esposa Cornelia Vriesendorp. Una gran part de la casa està encara intacta i moblada a l'estil d'aquella època. Sembla que els Van Gijn podrien arribar a casa a qualsevol hora.

El Vriesendorpsalon, el menjador i el Tapijtenzaal (sala de catifes) reflecteixen el luxe de la vida de classe alta. Quina era la jornada laboral d'una criada? Què hi havia al menú? I com poses una taula? Una visió de la vida quotidiana normal d'una família de classe alta al voltant de 1900.[4]

Het Hof[modifica | modifica el codi]

Het Hof

Het Hof van Nederland és un lloc històric de gran importància. Va ser aquí el 1572 que es va establir la base per a la República Holandesa independent, precursora de l'actual Regne dels Països Baixos. A Dordrecht, representants de totes les ciutats d'Holanda, varen celebrar la Primera Assemblea dels Estats Lliures (Eerste Vrije Statenvergadering). Aquesta reunió secreta va ser un acte de rebel·lió contra el rei Felip II d'Espanya.

El complex està situat en el centre de la ciutat, i consisteix en una sèrie d'edificis connectats internament al voltant d'una plaça. Quatre portes d'entrada connecten Het Hof amb la ciutat vella en totes direccions. Els ciutadans utilitzen el pati com una drecera a través de la ciutat. En restaurar el monument nacional, l'edifici es considerava la principal peça del museu.[5]

Groothoofdspoort[modifica | modifica el codi]

Groothoofdspoort

Aquest edifici era la porta d'entrada a la ciutat per l'aigua. Està situat a la confluència de tres rius, Merwede, l'Oude Maas i el Noord.

Tot i que va començar el disseny de l'edifici al segle XIV, la part principal de l'estructura no es va completar fins a principis del segle XV. Els detalls gòtics que són visibles eren trets arquitectònics comuns de l'època. Pocs edificis d'aquest període han sobreviscut. La torre es va afegir posteriorment en 1618. El relleu que hi ha damunt la porta mostra la donzella Dordrecht asseguda al "Jardí d'Holanda". A la mà esquerra té una branca de palmell i a la seva dreta té l'escut de la ciutat de Dordrecht. Sota el relleu, hi ha una inscripció en llatí que diu: "La unitat i la pau són la millor defensa per a una ciutat. Que el meu Déu em protegeixi ". Al voltant de la donzella, hi ha els escuts de 16 ciutats holandeses. Començant a la cantonada superior dreta (el monjo), podeu veure els escuts de Monnickendam, Enkhuizen, Asperen, Heusden, Schiedam, Vlaardingen, Geertruidenberg, Schoonhoven, Hoorn, Weesp, Leerdam, Naarden, Muiden, Medemblik, Grootebroek. Són les 16 ciutats que varen formar part de la rebel·lió que va conduir a la secessió d'Espanya (Guerra dels Vuitanta Anys). A l'altre costat de la torre hi ha un altre relleu que mostra la cimera de Dordrecht, sostinguda per dos grius.[6]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

En aquesta ciutat hi va néixer el 16 de febrer de 1856, el violinista i director d'orquestra Willem Kes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L.C.Geerts. «The Dutche History Pages» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «See them all: Monuments» (en anglès). VVV Dordrecht. [Consulta: 9 agost 2017].
  3. «Grote Kerk» (en anglès). VVV Dordrecht. [Consulta: 9 agost 2017].
  4. «Huis van Gijn» (en anglès). VVV Dordrecht. [Consulta: 10 agost 2017].
  5. «Het Hof van Nederland Museum» (en anglès). Mecanoo. [Consulta: 10 agost 2017].
  6. «The Groothoofdspoort – Dordrecht» (en anglès). Netherlands Tourism. [Consulta: 10 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dordrecht Modifica l'enllaç a Wikidata