Gualta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGualta
Bandera de Gualta Escut de Gualta
Bandera de Gualta Escut de Gualta
Gualta 027.JPG
Nucli antic de Gualta, sobresurt la seva església.

Localització
Localització de Gualta.png
42° 01′ 49″ N, 3° 06′ 17″ E / 42.030277777778°N,3.1047222222222°E / 42.030277777778; 3.1047222222222
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Comarca Baix Empordà
Capital Gualta
Població
Total 376 (2016)
• Densitat 41,78 hab/km²
Gentilici gualtenc, gualtenca
Geografia
Superfície 9 km²
Altitud 15 m
Limita amb
Organització i govern
Ajuntament 4 CiU, 3 CP
• Alcalde Jaume Fontdevila Tarabal (2011)
Indicatius
Codi postal 17257
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17081
Codi IDESCAT 170813
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Gualta és un municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita amb els següents municipis, al nord amb Ullà, al nord-est amb Torroella de Montgrí, i al sud i a l'oest amb Fontanilles. El Ter hi circula pel nord i el Daró voreja el nucli urbà també pel nord. És a Gualta on el Daró és derivat cap al Ter mitjançant un canal hidràulic.

Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers vestigis de poblament s'han trobat a un poblat ibèric al puig de la Font Pasquala. L'any 879 la població apareix documentada per primera vegada amb la denominació de Aqualta, més tard, al segle XIV ja tenia construït un castell.

A mitjans del segle XIX s'esmenta[1] «com un lloc combatut dels vents del nord i sud amb clima sa i les malalties són catarrals i febres intermitents.[2] Les seves cases formen una plaça anomenada de la Constitució on es troba el consistori on hi ha la presó, un carrer i carrerons. Hi ha una escola d'instrucció primària per a alumnes que paguen al mestre una retribució convencional, una font d'aigües potables per a l'assortiment comú del veïnat, una església parroquial dedicada als sants Abdó i Senén servida un capellà d'ingrés de provisió reial i ordinària i un beneficiat de patronat laic. Proper a aquesta hi ha el cementiri». El terme limitava al nord amb el Ter, a l'est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Fontanilles i a l'oest amb Llabià[3] Així mateix el Diccionario geográfico de Madoz diu que els seus terrenys eren fèrtils degut a les avingudes del Daró, amb algunes alberedes a les ribes tant del Daró com del Ter i que s'hi cultivaven vinyes i oliveres a les parts muntanyoses i tota mena de cereals, llegums i fruites, tot i que no de forma abundant; i s'hi criava bestiar oví (llana), cavalls i boví. Pel que fa a la caça s'esmenta que és escassa formada per perdius, guatlles, llebres i conills i un xic de pesca al riu. A nivell d'infraestructures l'únic camí que creuava el poble era el que comunicava amb Torroella i la Bisbal viles on s'anava a recollir el correu. S'hi esmenta també un molí fariner de 4 moles impulsades per les aigües del Ter per mitjà de la resclosa de Canet de la Tallada Finalment diu que hi havia 69 veïns i 248 ànimes.

Indrets d'interès[modifica | modifica el codi]

Molí de Gualta
  • Església parroquial de Santa Maria.
  • El Molí, Restes de caràcter defensiu, amb muralla i unes espitlleres, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
  • Pont del Daró de cinc arcades.Segles XVI-XVII

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
48 44 50 187 275 433 465 484 391 406
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
399 402 390 372 307 394 313 293 266 268
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
270 259 293 334 330 358 347 365 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

Predomina l'agricultura amb hortalisses i arbres fruiters i a la part de secà sobretot el blat. La ramaderia i l'explotació del bosc junt a les instal·lacions per la pràctica del golf són altres de les activitats econòmiques de la població.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Vol. VIII (GUADALAVIAR- JUZVADO), 1850, p. 672 pàgines [Consulta: 20 novembre del 2012]. 
  2. Possiblement malària
  3. Tots ells llavors municipis formant part del partit judicial de la Bisbal

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gualta Modifica l'enllaç a Wikidata