Manuel Alvar López

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Alvar López
Biografia
Naixement 8 de juliol de 1923
Benicarló
Mort 13 d'agost de 2001(2001-08-13) (als 78 anys)
Madrid
  Catedràtic 

Dades personals
Formació Universitat de Saragossa
Universitat de Salamanca
Es coneix per Realitzadors d'Atles lingüístics del castellà
Activitat
Ocupació Dialectòleg, filòleg
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Nova York
Universitat Autònoma de Madrid
Universitat de Granada
Universitat d'Albany
Alumnes Gregorio Salvador
Obra
Obres destacables
Manual de dialectología hispánica
Atlas Lingüístico y Etnográfico de Andalucía
Família
Fills Manuel Alvar Ezquerra
Carlos Alvar
Antonio Alvar Ezquerra
Jaime Alvar Ezquerra
Alfredo Alvar Ezquerra
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Alvar López (Benicarló, Baix Maestrat, 8 de juliol de 1923Madrid, 13 d'agost de 2001)[1] va ser un filòleg, dialectòleg i catedràtic valencià.

El seu Manual de dialectología hispánica i els seus estudis de camp, plasmats en els seus atles lingüístics i etnogràfics, són referències ineludibles de la Filologia hispànica, en l'àmbit de la qual Alvar és considerat una institució. Membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 1974 (va ocupar la butaca T i la va dirigir entre 1988 i 1991), i de la Reial Acadèmia de la Història des de 1999.

Va ser pare del també catedràtic i lexicògraf Manuel Alvar Ezquerra (n. 1950), del catedràtic de filologia romànica Carlos Alvar (n. 1951), de l'investigador i doctor en medicina tropical Jorge Alvar Ezquerra (n. 1952), del catedràtic de filologia llatina Antonio Alvar Ezquerra (n. 1954), del catedràtic i historiador expert en Història Antiga Jaime Alvar Ezquerra (n. 1955) i del professor universitari i especialista en l'Espanya del Segle d'Or Alfredo Alvar Ezquerra (n. 1960).

Biografia[modifica]

Va començar els estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Saragossa encara que es va llicenciar en la Universitat de Salamanca en 1945;[1][2] es va doctorar en la Universitat de Madrid. Va obtenir el Premi Menéndez Pelayo de recerca del CSIC per la seua tesi El habla del campo de Jaca (1948). En 1948 va obtenir en oposició la plaça de catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola, amb tan sols 25 anys, en la Universitat de Granada. En 1968 es va traslladar a la Universitat Autònoma de Madrid, on va obtenir la càtedra de Llengua Espanyola (la primera que es va crear a Espanya) i va finalitzar la seua carrera docent en la Universitat Complutense de Madrid. Va dedicar mig segle a la docència i a la recerca de la història de l'espanyol, de la toponímia i de les variants dialectals de l'espanyol peninsulars i americanes. Es va significar especialment per la seua preocupació per la presència de l'espanyol actual al món. En aquest sentit va ser membre del Consell Assessor del Departament d'Espanyol Urgent de l'Agència EFE entre 1980 i 1996.

Obra[modifica]

Al llarg de la seua obra va abordar gran varietat de matèries: lingüística romànica, història de la llengua, geografia lingüística, dialectologia hispànica, història d'Amèrica, judeo-espanyol, romancer sefardí, toponímia, crítica literària, literatura medieval (moderna i contemporània), assaig, poesia, traducció, etc. Els seus treballs sobre dialectologia són pioners en l'àmbit hispànic: els Atlas Lingüístico y Etnográfico de Andalucía (ALEA), Atlas Lingüístico y Etnográfico de las Islas Canarias (ALEICan), Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i el Léxico de los Marineros Peninsulares (ALMP). També l'Atlas Lingüístico y Etnográfico de Santander (ALESan), l'Atlas Lingüístico de España y Portugal (ALEP), Atlas Linguarum Europae (ALE), l'Atlas lingüístico de Castilla y León i el gran Atlas Lingüístico de Hispanoamérica (ALH). Destaquen també el Manual de dialectología hispánica: el español de América (Barcelona, Ariel, 1996) i el Manual de dialectología hispánica: el español de España (Barcelona, Ariel, 1996).

También estudà el riojà (El dialecto riojano, Madrid, Gredos, 1976) i l'aragonès (Estudios sobre el dialecto aragonés [sic], CSIC, 1987), al que fins als seus áltimos anys sempre va considerar un dialecte del llatí (així com el castellà).[3]

Gran coneixedor de la literatura antiga, va realitzar nombroses edicions de textos medievals, del romancer vell i de la literatura tradicional i popular (inclosa la sefardí), però també es va interessar per alguns autors contemporanis (El mundo novelesco de Miguel Delibes, Madrid, Gredos, 1987). La seua obra, d'una extensió considerable, abasta al voltant de 170 llibres i més de 600 articles científics.

Distincions[modifica]

Va ser membre corresponent de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua,[4] i va ser distingit com a membre honorari de més d'una dotzena d'acadèmies espanyoles, europees i americanes. Va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Assaig i amb el Premi Nacional de Recerca del CSIC. També va rebre els premis Antonio de Nebrija i el Award Excellence in Research (State University de Nova York). Així mateix, va obtenir l'Encomana amb placa de l'Orde d'Alfons X el Savi i la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi.[5] Va ser doctor honoris causa en nombroses universitats espanyoles i estrangeres.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Navarro Carrasco, 2001, p. 5.
  2. Castañer Martín, 2002-2004, p. 21.
  3. Manual de dialectología hispánica: el español de España (Barcelona, Ariel, 1996)
  4. «Anuario. Relación histórica». Academia Mexicana de la Lengua. [Consulta: 1r maig 2011].
  5. Boletín Oficial del Estado: Gaceta de Madrid núm. 98, de 25/04/1967

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Carlos Clavería Lizana
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1974-2001
Succeït per:
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez
Precedit per:
Luis Díez del Corral
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 7

1999 - 2001
Succeït per:
Josefina Gómez Mendoza
Precedit per:
José Antonio Ibáñez-Martín
Hacia una formación humanística....
Premi Nacional d'Assaig
1976
Succeït per:
Rafael Montesinos Martínez
Bécquer, biografía e imagen